El bloc de na Guinedell

Cada 15 d’octubre, coincidint amb santa Teresa, a Ripoll se celebra la Fira Catalana de l’Ovella. Una fira que data des del 1843, però sembla que és molt més antiga. És la primera fira especialitzada en el bestiar oví i concretament pretén potenciar la raça ripollesa. Aquesta fira està lligada a les activitats ramaderes de la comarca i zones properes. S’aprofitava el pas dels ramats que baixaven de les zones altes de la muntanya per aprofitar millor les pastures.

(imatge extreta de la Viquipèdia)

Read the rest of this entry »

Fa dies que quan entro a Vilaweb, s’obra una pàgina de publicitat. Una pàgina que realment em cansa. Avui és la primera vegada que m’he mirat a fons què publiciten: una hipoteca destinada als joves!

Potser a Vilaweb guanyen diners amb aquesta gran “portada”, una pàgina completa de publicitat. Però personalment, des de fa un dies, cada vegada que hi entro i em trobo amb aquest gran anunci, tinc ganes de sortir-ne. De fet, ara hi entro menys que mai!

En el meu darrer viatge en tren, he tingut l’oportunitat de llegir Aigua bruta d’en Pau Vidal. Feia un parell de mesos que tenia el llibre, però s’havia quedat en una lleixa de casa. L’altre dia el vaig agafar: entre el viatge de baixada a Barcelona i el de pujada a Ripoll el vaig acabar. És una novel·la negra, diferent, que em va enganxar de seguida.

Nom: Aigua Bruta Autor: Pau Vidal Editorial: Editorial Empúries Col·lecció: Empúries Narrativa 291

Read the rest of this entry »

Imatge de la falsa perspectiva de Borromini que es troba al Palazzo Spada de Roma.

Per qüestions de feina i pis, feia temps que no agafa el transport públic a quarts de 9. Per això vaig decidir, si em llevava amb temps, fer el trajecte Sagrada Família - Diagonal (per arribar al carrer Tuset) a peu. Cada matí agafava la línia blava. Cares llargues, de son. Cares que un nou dia començava altra vegada. A part, no hi havia dia que deixés passar vagons i vagons del metro, un rere l’altre, sense ni poder fer el gest de pujar. Un cop a dins: empentes, xafades, posicions rares, i a l’estiu era el pitjor: la pell suada dels altres viatgers que em rosava.  Per això, un bon dia em vaig llevar i vaig dir que aniria a peu. Caminar és bo. Read the rest of this entry »