El bloc de na Guinedell

Diuen que contra la mandra un bon bastó. I això és el que hauria necessitat aquest matí. M’ha costat llevar-me. Aquesta nit, la primera en molts dies, l’he dormit seguida. Només m’he despertat una vegada, però al cap d’un minut ja tornava a somniar. Ha sonat el despertador. Una hora. Volia sortir del llit, dutxar-me, vestir-me, esmorzar i cap a fer feina. No he pogut. Estava massa bé entre els llençols i amb una bona manta que em tapava. Read the rest of this entry »

Avui hem decidit amb la meva mare pujar cap a la muntanya de sant Antoni a veure si trobàvem algun bolet. Eren les tres tocades. Mala hora, si n’hi ha ja els hauran collit. Però tot i així hi hem anat. Feia vent i algun moment força calor. El temps tampoc acompanya… El paisatge està ben sec. El terra s’escardava per la manca d’aigua. El bosc, ben brut. Fins i tot, no hi havia ni un bolet “dolent”. Hem tornat tal i com hem marxat, però amb algunes pinyes seques per encendre el foc. L’única cosa que dúiem al cistell.

He mirat i remirat el paisatge. Els pins han crescut. Les bardisses estan a tot arreu. No es pot passar bé per enlloc. Ni les vaques hi volen arribar… He recordat quan era petita i pujàvem tota la família: tot ha canviat. Només queden els records: alguna foto, algun pensament…

Per qüestions de feina i pis, feia temps que no agafa el transport públic a quarts de 9. Per això vaig decidir, si em llevava amb temps, fer el trajecte Sagrada Família - Diagonal (per arribar al carrer Tuset) a peu. Cada matí agafava la línia blava. Cares llargues, de son. Cares que un nou dia començava altra vegada. A part, no hi havia dia que deixés passar vagons i vagons del metro, un rere l’altre, sense ni poder fer el gest de pujar. Un cop a dins: empentes, xafades, posicions rares, i a l’estiu era el pitjor: la pell suada dels altres viatgers que em rosava.  Per això, un bon dia em vaig llevar i vaig dir que aniria a peu. Caminar és bo. Read the rest of this entry »

Aquests darrers mesos han significat un canvi a la meva vida. Primer decidim tornar cap a la meva vila a viure, i d’aquesta manera deixar, després de 10 anys, la ciutat de Barcelona. Un canvi per fer a finals de setembre o principis d’octubre. Significa deixar la feina, trobar-ne; fer de nou un canvi de llar (espero que el darrer en molts anys! I per ser clars, l’últim!). Uns mesos plens de canvis, però cap canvi és com el que viuré a partir d’ara. Read the rest of this entry »

Ara fa dos mesos que vaig acabar els exàmens de la UOC. Tenia més hores lliures i m’havia proposat fer moltes coses quan sortís de la feina. Resultat: continua tot igual. Vaig ser incapaç de fer tot el que volia fer. El semestre passat vaig tenir molt poc temps lliure i necessitava descansar.

Read the rest of this entry »