Tot canvia
22 10 2007Avui hem decidit amb la meva mare pujar cap a la muntanya de sant Antoni a veure si trobàvem algun bolet. Eren les tres tocades. Mala hora, si n’hi ha ja els hauran collit. Però tot i així hi hem anat. Feia vent i algun moment força calor. El temps tampoc acompanya… El paisatge està ben sec. El terra s’escardava per la manca d’aigua. El bosc, ben brut. Fins i tot, no hi havia ni un bolet “dolent”. Hem tornat tal i com hem marxat, però amb algunes pinyes seques per encendre el foc. L’única cosa que dúiem al cistell.
He mirat i remirat el paisatge. Els pins han crescut. Les bardisses estan a tot arreu. No es pot passar bé per enlloc. Ni les vaques hi volen arribar… He recordat quan era petita i pujàvem tota la família: tot ha canviat. Només queden els records: alguna foto, algun pensament…
molt interessant!
certament els canvis ‘invisibles’ en el paisatge són impressionants…
per sort l’altre dia vam recuperar una petita feixa embardissada!
El paisatge desafortunadament no només canvia a la muntanya. Aquí, a València, la meitat dels horts de tarongers de la comarca estan abandonats, i fan ganes de plorar quan els veus.
Per cert, els meus pares també van anar l’altre dia a fer bolets, a la muntanya. I n’hi havia un munt! -és clar, amb tanta pluja…-, sobretot d’esclatasangs, que crec que són rovellons.