Divagacions

6 11 2007

Aquesta setmana el Rodamots ens envia refranys i frases fetes de Mallorca. El d’ahir un de ben curiós: pensar en l’amor de les tres taronges! Què vol dir? doncs estar distret, divagar en coses fantàstiques o inútils. De fet, sembla que aquesta dita popular prové d’una rondalla que porta per títol “L’amor de les tres taronges”.

Read the rest of this entry »



Una cançoneta

27 10 2007

Aquí teniu una cançó d’Amparanoia, La semana.



La mandra

26 10 2007

JaçDiuen que contra la mandra un bon bastó. I això és el que hauria necessitat aquest matí. M’ha costat llevar-me. Aquesta nit, la primera en molts dies, l’he dormit seguida. Només m’he despertat una vegada, però al cap d’un minut ja tornava a somniar. Ha sonat el despertador. Una hora. Volia sortir del llit, dutxar-me, vestir-me, esmorzar i cap a fer feina. No he pogut. Estava massa bé entre els llençols i amb una bona manta que em tapava. Read the rest of this entry »



Finalment, aquí!

24 10 2007

Fa un grapat de mesos que buscava el Manual d’estil d’en Fité, Mestres, Costa i Oliva. Estava més que exhaurit. Però encara teniManual estila l’esperança que en alguna petita llibreria encara hi hauria un exemplar. Fins i tot vaig trucar a l’editorial Eumo per si els en quedava algun. Res a fer.

Ara, farà un mes que vaig rebre un correu: oferta especial per comprar la tercera edició ampliada. Vaig donar les dades que demanaven. Ahir, ni recordava que l’havia demanat, finalment em varen trucar: me’l duien a casa! Ja el tinc entre les meves mans!

Manual d’estil. Redacció i edició de textos

Josep M. Mestres · Joan Costa · Mireia Olilva · Ricard Fité

Eumo Editorial // Associació de Mestres Rosa Sensat // Universitat de Barcelona // Universitat Pompeu Fabra



Tot canvia

22 10 2007

Avui hem decidit amb la meva mare pujar cap a la muntanya de sant Antoni a veure si trobàvem algun bolet. Eren les tres tocades. Mala hora, si n’hi ha ja els hauran collit. Però tot i així hi hem anat. Feia vent i algun moment força calor. El temps tampoc acompanya… El paisatge està ben sec. El terra s’escardava per la manca d’aigua. El bosc, ben brut. Fins i tot, no hi havia ni un bolet “dolent”. Hem tornat tal i com hem marxat, però amb algunes pinyes seques per encendre el foc. L’única cosa que dúiem al cistell.

He mirat i remirat el paisatge. Els pins han crescut. Les bardisses estan a tot arreu. No es pot passar bé per enlloc. Ni les vaques hi volen arribar… He recordat quan era petita i pujàvem tota la família: tot ha canviat. Només queden els records: alguna foto, algun pensament…