Aquesta setmana el Rodamots ens envia refranys i frases fetes de Mallorca. El d’ahir un de ben curiós: pensar en l’amor de les tres taronges! Què vol dir? doncs estar distret, divagar en coses fantàstiques o inútils. De fet, sembla que aquesta dita popular prové d’una rondalla que porta per títol “L’amor de les tres taronges”.
Aquí teniu una cançó d’Amparanoia, La semana.
Diuen que contra la mandra un bon bastó. I això és el que hauria necessitat aquest matí. M’ha costat llevar-me. Aquesta nit, la primera en molts dies, l’he dormit seguida. Només m’he despertat una vegada, però al cap d’un minut ja tornava a somniar. Ha sonat el despertador. Una hora. Volia sortir del llit, dutxar-me, vestir-me, esmorzar i cap a fer feina. No he pogut. Estava massa bé entre els llençols i amb una bona manta que em tapava. Read the rest of this entry »
Fa un grapat de mesos que buscava el Manual d’estil d’en Fité, Mestres, Costa i Oliva. Estava més que exhaurit. Però encara teni
a l’esperança que en alguna petita llibreria encara hi hauria un exemplar. Fins i tot vaig trucar a l’editorial Eumo per si els en quedava algun. Res a fer.
Ara, farà un mes que vaig rebre un correu: oferta especial per comprar la tercera edició ampliada. Vaig donar les dades que demanaven. Ahir, ni recordava que l’havia demanat, finalment em varen trucar: me’l duien a casa! Ja el tinc entre les meves mans!
Manual d’estil. Redacció i edició de textos
Josep M. Mestres · Joan Costa · Mireia Olilva · Ricard Fité
Eumo Editorial // Associació de Mestres Rosa Sensat // Universitat de Barcelona // Universitat Pompeu Fabra
Avui hem decidit amb la meva mare pujar cap a la muntanya de sant Antoni a veure si trobàvem algun bolet. Eren les tres tocades. Mala hora, si n’hi ha ja els hauran collit. Però tot i així hi hem anat. Feia vent i algun moment força calor. El temps tampoc acompanya… El paisatge està ben sec. El terra s’escardava per la manca d’aigua. El bosc, ben brut. Fins i tot, no hi havia ni un bolet “dolent”. Hem tornat tal i com hem marxat, però amb algunes pinyes seques per encendre el foc. L’única cosa que dúiem al cistell.
He mirat i remirat el paisatge. Els pins han crescut. Les bardisses estan a tot arreu. No es pot passar bé per enlloc. Ni les vaques hi volen arribar… He recordat quan era petita i pujàvem tota la família: tot ha canviat. Només queden els records: alguna foto, algun pensament…
