-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern
català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua
i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el
transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació
transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de
les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que
l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que
pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement
sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de
territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua
de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials;
generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació
urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps
també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les
indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la
reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la
dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la
sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població
de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a
canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es
limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o
complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona
afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la
Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la
nova cultura de l’aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe
política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de
tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen
els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als
ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments
ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la
nova cultura de l’aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la
interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre
la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la
dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre
i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i
l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el
suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta,
així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen
anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008

Acabo de saber, tard, és clar, que el Molí de Gualta es va vendre fa temps a una pintora suïssa que hi vol muntar estudi i hotel. Res a dir-hi. De conya que vingui a viure al poble gent amb cultura, sempre va bé.

El que em sembla ben trist és que fa uns anys es desestimés la compra de l’edifici per part de l’Ajuntament. A més d’edifici emblemàtic, patrimoni històric de tots els gualtencs entre els quals no m’hi incloc com a forastera que sóc, era el lloc ideal per celebrar actes culturals i socials, i no les merdetes de locals que hi ha ara on més de 10 persones juntes ja es fan nosa.

Quan voltes per la comarca i veus com funcionen els poblets propers i compares, se’t cau l’ànima als peus. Ara mateix el funcionament de  l’ajuntament em recorda aquella dita que Pilar Miró va fer servir per titular una pel·lícula… El perro del hortelano, us en recordeu?

La llengua catalana, la diada del llibre i l’aniversari de la mort de l’escriptor palafrugellenc Josep Pla van absolutament lligats al nostre país. Per això, també, per cinquè any consecutiu, hem redactat el Manifest Sant Jordi a Palafrugell, i al qual us demanem l’adhesió, ja sigui a través d’Internet o bé per correu postal a l’Àrea de Cultura, Ajuntament de Palafrugell, carrer de Santa Margarida núm. 1, 17200 Palafrugell.

El podeu trobar a l’enllaç  http://ajpalafrugell.org/content/view/384/257/

I per Sant Jordi sortirà el primer volum de les seves memòries. Al calaix queden tants llibres que ja no podrà fer i a les prestatgeries un bon grapat de bons llibres d’història.

I el que em costa d’entendre és que un home que defensava la República Catalana hagi de passar la vetlla al Palau de la Generalitat presidit per un enorme retrat del Rei Juan Carlos que deu ser allà per defecte. 

Quan encetava l’adolescència i vivia a Girona, va escriure a les parets de casa:

“Aurora Bertrana, a la edad de diez años, sufría una enfermedad mitad asco mitad melancolía. Su único remedio era el aguardiente”

Genial!

En el següent enllaç http://elquaderngris.cat/blog/ podeu seguir, dia a dia, el que anotava Josep Pla en el seu Quadern Gris. Avui, 18 de març, deia que ja havien arribat les orenetes (altrament dites neretes). Jo el diumenge les vaig buscar i encara no hi eren, o no les vaig saber veure.

Si baixeu a Barcelona podeu visitar aquesta exposició als vestíbul del Metro de la Pl. Universitat. Si teniu bitllet de metro no cal pagar entrada. D’altra banda, podeu consultar la web www.barcelonabombardejada.cat on s’inclouen totes les víctimes que van morir a causa dels bombardeigs (prop de 5000 a Catalunya) per pobles i aportar la vostra experiència o la dels avis/àvies si voleu