Patrimoni perdut
Si us preguntessin quin és l’edifici emblemàtic de Gualta, quin dirieu? El pont, probablement. I en segon lloc? Per a molts seria el Molí. Una edificiació potent, segons alguns el que queda de l’antic Castell que se suposa que va tenir Gualta, allà per l’època medieval, quan els comtes i els reis anaven de cacera pels boscos i dirimien batalles en persona a cops de llança o de destral.
Acabo de saber, tard, és clar, que el Molí de Gualta es va vendre fa temps a una pintora suïssa que hi vol muntar estudi i hotel. Res a dir-hi. De conya que vingui a viure al poble gent amb cultura, sempre va bé.
El que em sembla ben trist és que fa uns anys es desestimés la compra de l’edifici per part de l’Ajuntament. A més d’edifici emblemàtic, patrimoni històric de tots els gualtencs entre els quals no m’hi incloc com a forastera que sóc, era el lloc ideal per celebrar actes culturals i socials, i no les merdetes de locals que hi ha ara on més de 10 persones juntes ja es fan nosa.
Quan voltes per la comarca i veus com funcionen els poblets propers i compares, se’t cau l’ànima als peus. Ara mateix el funcionament de l’ajuntament em recorda aquella dita que Pilar Miró va fer servir per titular una pel·lícula… El perro del hortelano, us en recordeu?