La vida de Josep Benet
Ja sabeu que ahir va morir Josep Benet. Ens està deixant la generació que encara creia que aquest país podia fer grans coses. En Josep Benet, a qui vaig conèixer ara fa deu anys, era un home intel·ligent, serè, mesurat, humild, un excel·lent historiador i un polític que va aconseguir el que mai més ningú no ha gosat ni intentar. El país, sens dubte, no ha estat a la seva alçada, segurament ja no està a l’alçada de res. I malgrat tot el país depèn de cadascun de nosaltres, del nostre creixement individual que per força acaba revertint en el col·lectiu.
La seva capella ardent, al Palau de la Generalitat, s’hi podrà assistir fins a les 6 de la tarda i se celebrarà la missa a les 8 del vespre.
I per Sant Jordi sortirà el primer volum de les seves memòries. Al calaix queden tants llibres que ja no podrà fer i a les prestatgeries un bon grapat de bons llibres d’història.
I el que em costa d’entendre és que un home que defensava la República Catalana hagi de passar la vetlla al Palau de la Generalitat presidit per un enorme retrat del Rei Juan Carlos que deu ser allà per defecte.