gentdegualta

Ja sabeu que aquesta dona em té el cor robat. Ànsies de llibertat, joia de viure, manca de prejudicis, voluntat de treball… i mala sort. Segurament la mala sort d’haver nascut massa d’hora, no deixar-se doblegar i no fer la gara gara a la burgesia que si algun sentiment li provocava era les ganes de sortir corrent.

Quan encetava l’adolescència i vivia a Girona, va escriure a les parets de casa:

“Aurora Bertrana, a la edad de diez años, sufría una enfermedad mitad asco mitad melancolía. Su único remedio era el aguardiente”

Genial!

Aquest article fou publicat el Dimarts 25 de Març del 2008 a les 15:13h, i esta arxivat a la seccio Cultura. Pots fer seguiment de les respostes a aquest article a traves del fil RSS 2.0. pots deixar una resposta, o un trackback des de la teva pagina.