19 de gener
-Si els taurons fossin homes –preguntà la filla petita de la seva mestressa-, es portarien millor amb els peixets?
-És clar que sí –va respondre el senyor K.-. Si els taurons fossin homes, farien construir al mar grans caixes pels peixets, amb tota mena d’aliments en el seu interior, tant plantes com matèries animals. Es preocuparien de que les caixes tinguessin sempre aigua fresca i prendrien tot tipus de mesures sanitàries. Si, per exemple, un peixet prengués mal en una aleta, li embenarien de seguida per tal que el peixet no se’ls morís prematurament. Perquè els peixets no es posessin tristos hi hauria, de tant en tant, grans festes aquàtiques, car els peixets alegres tenen millor sabor que els tristos. També hi hauria escoles en l’interior de les caixes. A les escoles s’ensenyaria als peixets a entrar a la gargamella dels taurons. I necessitarien tenir nocions de geografia per localitzar millor als grans taurons que vaguessin per allà fent el dropo. El principal seria, però, naturalment, la formació moral dels peixets. Se’ls ensenyaria que no hi ha res millor ni més bonic per a un peixet que sacrificar-se amb alegria; també se’ls ensenyaria a tenir fe en els taurons, i creure’ls quan els diguessin que ja se n’ocupen de construir per ells un bell esdevenidor. Se’ls faria entendre que aquest esdevenidor que se’ls pronosticava tan sols estaria assegurat si aprenien a obeir. Els peixets haurien d’evitar les baixes passions, així com de qualsevol inclinació materialista, egoista o marxista. Si algun peixet mostrés tendències consemblants, els seus companys haurien de comunicar-ho immediatament als taurons. Si els taurons fossin homes, es farien la guerra entre ells per conquerir caixes i peixets aliens. Amés a més , cada tauró obligaria als seus propis peixets a combatre en aquestes guerres. Cada tauró ensenyaria als seus peixets que entre ells i els peixets dels altres taurons existeix una gran diferència. Tot i que tots els peixets són muts, proclamarien, el cert és que callen en idiomes molt diferents i per això mai aconsegueixen entendres. A cada peixet que matés en una guerra a un parell de peixets enemics, d’aquells que callen en un altre idioma, se’ls concediria una medalla de varec i se’ls atorgaria a més el títol d’heroi. Si els taurons fossin homes, tindrien també el seu art. Hi hauria bells quadres on es representarien les dents dels taurons en colors meravellosos, i les seves gargamelles com purs jardins de recreu on ve de gust saltironar. Els teatres del fons del mar mostrarien heroics peixets entrant entusiasmats a les gargamelles dels taurons, i la música seria tan bella que, al seu só, amanyagats pels pensaments més deliciosos, com en un somieig, els peixets es precipitarien en munió, precedits per la banda, dins d’aquelles gargamelles. Hi hauria així mateix una religió, si els taurons fossin homes. Aquesta religió ensenyaria que la vertadera vida comença per els peixets a l’estómac dels taurons. A més, si els taurons fossin homes, els peixets deixarien d’ésser tots iguals com ho són ara. Alguns ocuparien certs càrrecs, la qual cosa els col·locaria per sobre dels altres. A aquells que fossin una mica més grans se’ls permetria fins i tot menjar-se als més petits. Els taurons veurien de bon grat aquesta pràctica, car els proporcionaria més grans mossades. Els peixets més grassos, que serien els que ocupessin certs càrrecs, s’encarregarien de mantenir l’ordre entre els altres peixets, i es farien mestres o oficials, enginyers especialitzats en la construcció de caixes, etc. En poques paraules: hi hauria per fi a la mar una cultura si els taurons fossin homes.
Bertold Brech
