Gebre
Aquest matí, quan he marxat, Gualta era una extensió de gebre: camps blancs, herbes, gelades, arbres nus, amb algun ocell a les branques. Molts dies d’hivern, d’aquests tan freds, es poden veure, enfilats als xipresos, collarets d’ocells blancs. No sé si són esplugabous. Ho semblen, i fan un efecte ben estrany colonitzant el verd aspre d’aquests arbres tan inquietants amb la blancor de les seves plomes.
Què hi deuen fer, allà esperant? Sempre són de cara a llevant. Potser esperen l’escalfor dels primers raigs de sol. Em neguiteja veure’ls, i no és culpa de Hitchcock.