Un trobador burleta
La curta passejada d’aquests dies per la Provença m’ha fet venir al cap diversos autors, textos i pintors als quals hi tinc un particular afecte. Així que us toca aguantar uns dies de literatura provençal, cançons, pintures, anècdotes, etc. (També és possible que me’n cansi aviat i tot això que us estalviareu)
Peire Vidal (…1183-1204…) Nascut a Tolosa i un dels grans trobadors occitans, és, potser, un dels homes que millor a sabut riure’s d’ell mateix (des d’aquí un record per en Groucho Marx i el seu “no ingressaria mai a un club que m’admetés com a soci”). En els seus escrits autobiogràfics acostuma a presentar-se com un fatxenda, un boig estrafolari i un somiatruites. Us deixo aquí uns exemples.
Peire Vidals si fo de Tolosa. Fils fo d’un pelicer. E cantava meilz c’ome del mon. E fo dels plus fois omes que mais fossen; qu’el crezia que tot fos vers so que a lui plazia ni qu’el volia. E plus leu li avenia trohars que a nuil home del mon, e fo aquels que plus rics sons fetz e majors fulias dis d’armas e d’amor e de mal dir d’autrui. E fo vers c’us cavaliers de San Zili li tailla la lenga, per so qu’el donava ad entendre qu’el era drutz de sa muiller. E.N Ucs del Baus si.l fetz garir e medegar. E quant fo garritz, el s’en anet outra mar. De lai el amenet una grega, que.il fo donada a muilier en Cypry. E.ill fo dat a entendre qu’ela era neza de l’emperador de Costantinopoli, e qu’el per lei devia aver l’emperi per rason. Don el mes tot quant poc gazaingnar a far naviii, qu’el crezia anar l’emperi conquistar. E.n portava armas emperials e fasia se clamar emperaire e la muillier emparariz. E si entendia en totas las bonas dompnas que vezia e totas las pregava d’amor; e totas li dizion de far e de dir so qu’el volgues. Don el crezia esser drutz de totas e que chascuna moris per el. E totas vetz menava rics destriers e portava ricas armas e cadreilla emperial. E.l meiller cavallier del mon crezia estre e.l plus.-amatz de donnas. Peire Vidal
Us poso una traducció perquè sinó després us queixeu, tot i que em sembla que s’entén prou bé:
Peire Vidal fou de Tolosa. Fou fill d’un pelleter. I cantava millor que cap altre al mon. I fou un dels homes més folls que mai hi ha hagut, doncs creia que era veritat allò que a ell li plaïa i volia. I li era més fàcil trobar que a ningú, i fou qui feu més riques melodies i digué les més grans bogeries d’armes i d’amor i al dir mal d’altres. I és cert que un cavaller de Sant Gil li tallà la llengua perquè donava a entendre que era amant de la seva dona. I n’Uc dels Baus el feu guarir i medicar. I quan fou guarit se n’anà a ultramar. D’allà portà una grega que li fou dada per esposa a Xipre. I li fou dat a entendre que era neboda de l’emperador de Constantinoble i que per això ell tenia dret a posseir l’imperi. Invertí tot el que pogué guanyar en fer una flota, doncs creia que aniria a conquerir l’imperi. I portava armes imperials i es feia dir emperador i a la seva dona emperadriu. I s’enamorava de totes les bones dames que veia i a totes les hi demanava amors; i totes li deien que farien i dirien el que volgués. D’on creia ésser amant de totes i que totes i cadascuna morien per ell. I sempre menava rics destrers i portava riques armes i sella imperial. I creia ésser el millor cavaller del món i el més estimat per les dames.