gentdegualta

Mai no dirieu qui he trobat, aquest matí, quan anava cap a Flaçà, darrera del retrovisor!!! Ni més ni menys que el més simpàtic, estrany i articulat de tots els insectes del món. És la bestioleta més tendre i divertida, digne protagonista de la curiositat infantil i la fascinació dels adults.

Darrera del meu retrovisor, ben arrepapat al vidre, hi havia un estil·litzat insecte pal. Bé, segur que té un nom científic que se m’escapa. L’entomologia no és el meu fort. Ha vingut amb mi fins a Flaçà. Mentre jo he fet 15 km ell no s’ha mogut ni 15 cm. De tant en tant flexionava una de les seves llargues potetes. Aquesta bestioleta és tan curiosa que si no fos per les petites antenes, no sabries on té el cap i on té la cua, si va o si ve.

Suposo que s’hi devia estar bé, allà. Li tocava el sol, en Roger Mas li demanava a la seva xicota, des del radiocasset, que l’ensenyés a resar, a la seva cripta -no són segons sentits, si no evidències- i tenia la calefacció posada. Per això es devia resistir, quan, de bones maneres, l’he volgut fer baixar del cotxe.

De fet, de joveneta, vaig criar un grill fins que la meva àvia es va atipar de tenir unes nits tan amenitzades i em va buidar la capsa. Podria criar un insecte pal,  a casa? En una capseta al costat de l’aranya que el David cria en un pot de vidre i que viu a cosa de rei? No. Definitivament, ara deu córrer - qui diu córrer diu flexionar- pels marges verds de l’estació de Flaçà on, tot sigui dit de passada, avui el tren també ha fet tard. 

Aquest article fou publicat el Dimarts 6 de Novembre del 2007 a les 11:08h, i esta arxivat a la seccio Bagul dels moments perduts. Pots fer seguiment de les respostes a aquest article a traves del fil RSS 2.0. pots deixar una resposta, o un trackback des de la teva pagina.