gentdegualta

Ja sabeu que vinc d’una bona família, per això al llarg de la vida he treballat en tota mena d’oficis, entre d’altres, en una pastisseria d’aquelles de l’Eixample de tota la vida, a tocar d’un d’aquells xamfrans tan dilatats que, segons Montserrat Roig, t’hi podies enamorar.

Doncs bé, com que de tota feina, per arramengada que sigui, se’n pot treure alguna cosa bona, jo no vaig marxar sense la recepta dels panellets. Poca broma que és una recepta de les bones, comprovada empíricament, amb un èxit assegurat i de professionals. Al preu que està la peça, aquesta recepta equival al plànol d’un tresor.

A més, el Sr. Pere, que comandava l’establiment i va morir ja fa uns anys, estaria encantat de saber que té seguidors que li continuen l’art.

Primera cosa que cal saber: és molt recomanable pastar els ingredients 2 o 3 dies abans de coure’ls, és la manera d’assegurar-se (havent reposat a la nevera) que no se’ns desfaran un cop al forn i tendiran a obeir la gravetat inexorablement, semblant més un ou ferrat que un panellet.

Ingredients:

1/2 kg. sucre blanc

50 grm. puré de patata (millor el que venen dessecat i sense llet)

125 ml. d’aigua

100 ml. nata líquida

450 grm. de farina d’ametlla

pela d’una llimona ratllada

Per guarnir: pinyons, granet d’ametlles, etc

Preparació:

Fer bullir l’aigua i la nata líquida. Quan arrenqui el bull poseu-hi la resta d’ingredients i pasteu-ho tot junt. Un cop ben pastat deseu a la nevera la pasta embolicada amb una bossa de plàstic perquè no perdi humitat.

Quan, uns dies després, els vulgueu fer, bateu uns quants ous, doneu la forma al massapà, banyeu-lo amb l’ou batut, arrebosseu amb pinyons, ametlles, el que vulgueu. Cal que premeu ben fort els pinyons als panellets, sense por, sinó van caient els pinyonets i els panellets semblen al·lopècics, i al preu que estan, millor no perdre’ls pel camí. Després torneu a banyar-los en ou batut… i al forn!

El forn ha d’estar ben calent, foc de baix, i els panellets en tenen prou amb 7 o 8 minuts. Deixeu-los refredar al damunt d’una reixeta. Jo els acabo de fer, que dimecres treballo i no podré… mmm… fan una oloreta!

Apa, que vagi de gust, i ja em direu com us han sortit!  

Aquest article fou publicat el Diumenge 28 de Octubre del 2007 a les 17:41h, i esta arxivat a la seccio Gastronomia. Pots fer seguiment de les respostes a aquest article a traves del fil RSS 2.0. pots deixar una resposta, o un trackback des de la teva pagina.