John Martin

Com que veig que a la Jud l’hi ha impactat tant l’imatge amb que vaig il.lustrar el sonet de l’Angiolieri, potser val la pena que en parli una mica.

L’obra, titulada The Destruction of Sodom and Gomorrah, va ser pintada, cap el 1852, pel pintor romàntic anglès John Martin (1789-1854)

             zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz.jpg

i com el seu nom indica tracta de la destrucció, segons la Biblia, d’aquestes dues ciutats per Yaveh, el deu dels jueus i els cristians. Concretament sembla referir-se a la de Sodoma al veure fugir unes petites figures que representarien a Lot, la seva dona i les seves filles, únics supervivents del foc i sofre amb que Yaveh  va arrassar la ciutat amb tota la seva població (Gènesi,19). Els motius de l’autor del llibre (segons la tradició Moisès, com la resta del Pentateuc) per escriure que el seu deu matés els nens acabats de néixer, les criatures i les dones per causa de l’afició a les relacions homosexuals dels homes de la ciutat, és una cosa que se m’escapa. Que aquesta afició es castigui amb la pena de mort, també. Que per l’intenció, només l’intenció, de voler forçar els tres àngels de la casa de Lot es mereixi aquesta pena em sembla desmesurat, sobretot després d’haver rebut ja el càstig de la ceguera. I per últim que tots els habitants masculins de la ciutat, tots, fossin homsexuals depassa ja l’imaginació del pitjor dels guionistes de pel.lícules de sèrie B. Diuen que aquests llibres són mtafòrics. N’he vistes de millors, de metàfores, de pitjors no. Ni de més morboses. Ni de més sàdiques. Ni de més pocasoltes. (Tret de les d’altres llibres de la mateixa col.lecció, és clar, i sinó veieu la matança dels primogènits a Egipte, el llibre de Job, etc.)

Bé, en aquest llibre està inspirat el quadre de John Martin de l’altre dia i en un de similar el que poso avui, pintat cap a 1851, pel mateix autor i titulat Great Day Of This Wrath (El gran dia de la ira). Per si havia quedat algun raconet del bloc dempeus.

martin05.jpg

Apa, siau!

2 Respostes a “John Martin”

  1. Jud Diu:

    Ja fa anys em vaig començar a llegir la Bíblia. Pensava que és clar, calia saber què deia ni que fos a tall informatiu i cultural. Però noi, quines sanguinades! No hi havia versicles sense escabetxinada. Feta la lectura vaig entendre molts perquès de la història i l’actualitat del món, i vaig quedar completament vacunada contra qualsevol religió i/o dogmatisme.

  2. incondicional Diu:

    Espero que el bloc segueixi dempeus, malgrat els anatemes bíblics i la força expressiva de John Martin!

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image