Tramuntana, companys!
No sé si serà aquesta la primera d’una llarga sèrie de ventades fredes, o si es quedarà simplement com un tastet del que vindrà, però el cert és que avui ja ha entrat, escombrant el paisatge amb desfici, removent branques i troncs i deixatant la superfície de la terra tota com si la volgués expulsar del lloc que ocupa.
Diuen que són bones, les tramuntanades, que deixen l’aire tant net que les muntanyes semblen properes, a tocar de la mà, i el cel i el mar queden nítids. Que s’assequen les molses de les parets i les humitats enganxifoses i tèrboles del llevant.
Però a mi les tramuntanades m’empipen. A l’únic lloc on les tolero és a dins de casa, i encara m’encongeix l’ànim sentir udolar les xemenèies. En fa l’efecte que un foll se m’ha enfilat al terrat i brama a cor què vols abraonat al forat fosc.
Sigui com sigui, tenim l’hivern a la cantonada, les cases es comencen a refredar i jo ja pateixo per les despeses inacabables de les calefaccions.