De verdures 2

El poema d’avui és, com us vaig prometre, d’un poeta empordanès: Pere TORROELLA (1420 – 1492) nascut i mort a LA BISBAL D’EMPORDÀ i casat amb Violant de LLEBIÀ, també filla de La Bisbal. Va passar per les corts de Navarra, Sicília, Saragossa i Barcelona arribant, en aquesta, a ser conseller del rei Joan II. A la mort del rei l’any 1479 va tornar a l’Empordà fins a la seva mort.

Tot i no ser un autor de primeríssima fila, va ser molt llegit a la seva època i de gran influència literària. Home culte i obert a les innovacions va escriure, que se sàpiga, el primer sonet en llengua catalana. Escriptor bilingüe, va escriure tant en català com en castellà.

         grosz14.jpg

                             Grosz

    1      Doleu vos, enamorats
    2      e vestiu vos tots de negre,
    3      car ja pens que us pendra febre
    4      [e]scoltant mes veritats,
    5      vistes, no ab ulls tancats,
    6      mas ab clara speriensia.
    7      Los del mon pus aviltats
    8      pratiquan vostra sciencia.
    

    9      Prenint hora descuydada,
    10     no ha passat quize jorns,
    11     entri, per passar rahons,
    12     a una casa stimada
    13     de dones molt ben poblada,
    14     tals qu’a molts fan perdre·l seny:
    15     mes la via port’ errada
    16     qui navegua amb un tal leny.
    17     Trobi·l primer deuosall
    18     a man dreta de la porta,
    19     una donzella mig morta
    20     de spatlles sobr’ un costal,
    21     y un repas per metga gual,
    22     usant una medecina
    23     de qu’ella·s clamava mal,
    24     mostrant se qu’era fadrina.

    25     No curi, mas tot suau,
    26     pus viu que metge tenia,
    27     prosseguint ma dreta via
    28     encontri un jove sclau
    29     treballant ficar un dau,
    30     que’era tot de dos he as,
    31     en un tauler de tal grau,
    32     que sospirant digui: «Llas!»

    33     Passi avant, meravellat,
    34     e viu un villa modorro:
    35     en la ma tenint un porro
    36     tal, que jo·n fui spentat;
    37     mes qui l’havia tastat
    38     no·n mostra ’uer fereza,
    39     ans mostrava que de grat
    40     ne prenguera altre presa.

    41     Axi, seguint mes passades,
    42     sonrient me de tal joc,
    43     trobi un falç pedegoch
    44     ab les faldes ben trossades,
    45     qui dava spesas mesades,
    46     trebellant ficar un pal,
    47     fent de si certes passades
    48     en so d’hom qui pica sal.

    49     Tiri los ulls al travers,
    50     per causa d’olor d’ambre,
    51     e miri dins una cambre:
    52     recorda·m veure un convers
    53     d’aquells qui diuen joyes,
    54     portant perles ab anels
    55     del qual una d’elles pres,
    56     segons mostra·l joch entr’elles.

    57     Senyant me d’aço que via,
    58     jo viu star un capella
    59     ab salpasser en la ma
    60     sobre un cos que absolia.
    61     A porta inferi, deya,
    62     era forçat que·l metes,
    63     e per complir ho faria
    64     d’aquells qui forcen volers.

    65     En una cambre entri,
    66     no pensant ja veure pus,
    67     e viu star, no pas dejus,
    68     un mercader florenti
    69     ab peça de carmesi
    70     qui pens fou del joch tercera,
    71     dient que per fa’ così
    72     dara quant haver poguera

    73     Tiri·m, sens un mot parlar,
    74     als enamorats pensant
    75     qui fan festa, desigant
    76     los bens que viu maltractar;
    77     mas puys vingui a pensar
    78     que dons ab avinentesa
    79     basten mes dones cobrar
    80     que virtuts, amor, ne abtesa.

    81     Sia, donchs, be avisat
    82     qui te o vol tenir casa:
    83     no y pratich corona rasa,
    84     pedegoch ni retallat,
    85     mercader ni hom orat,
    86     moço gran ni [e]sclau jove,
    87     e [h]aura us jo consellat,
    88     pus que n’[h]e vista la prova.

    89     Recordant aquestas cosas,
    90     mos dits no tingau en vil,
    91     que aquests qui fan lo gentil
    92     tots se contenten de rosses:
    93     llexen lo test per les gloses,
    94     oblidant lo qu’es degut,
    95     e fan abans mil gelossos
    96     que no farian un cornut.

    97     Si degu dels temoroses
    98     [ha] aquest meu açot retut,
    99     en so d’hom que meng’ aloses
    100    mostre que·s val del scut.

Sexy Sadie 

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image