Pels intrèpids
Haurem de començar a organitzar això de la novel·la, no sigui que perdem la trempera i la cosa es refredi.
A hores d’ara som cinc persones que podem escriure anàrquicament o podem establir un ordre. Ho hem de decidir. Espero les vostres opinions.
Sobre la forma d’escriure-la:
Jo crec que el millor fora obrir una entrada i anar-hi afegint cadascú de nosaltres el paràgraf que vulguem. Quan acabem un capítol el pengem en una pàgina fixa, com les que ara tenim de Gualta i de webs.
Per poder trobar ràpidament l’entrada, faré una categoria que es dirà “Novel·la”, així, només clicant ja tindrem l’entrada a punt.
Qualsevol pot escriure el que vulgui. Si després la criatura té més forats que un Gruyere, cosa força probable, tindrem l’excusa per fer un sopar literari i corregir-los, o bé deixar-los tal qual i… què passa!!! Són els nostres forats, no?
Tothom pot anar creant els personatges que li vinguin de gust, i els girs de guió que li passin pel cap. Als editors els encanten els girs de guió!
Crec que seria bo que en qualsevol moment s’hi pugui afegir qui vulgui, vaja, que no sigui un grup tancat.
I ara només falta un voluntari per fer el primer paràgraf… Qui vols començar???
Octubre 14th, 2007 a les 20:56
Jud, penso que, per mèrit propi, hauries de ser tu la que engeguessis la novel·la. D’altra manera, no sé si començarem.
Quant a seguir un ordre de participació o anar afegint paràgrafs de manera anàrquica, no sé què dir. Les dues opcions poden aportar prou forats al nostre Gruyere, però potser aquesta segona, és més temptadora. De tota manera, crec que s’hauria de decidir què fer. Com ho veieu?
Octubre 14th, 2007 a les 22:51
He estat escrivint això fora del bloc i quan he anat a penjar-lo se m’ha quedat cara de tonto. L’Incondicional m’havia passat al davant i m’obligava a rescriure el comentari. Aquest és, crec, el principal inconvenient de escriure sense un ordre prefixat. De tota manera soc de l’opinió de l’Incondicional i de la Jud de que és millor anar abocant-hi coses i si hi ha dues continuacions sempre podem triar la que ens doni més joc, o rescriure-la i aprofitar-la per un altre capítol, o obrir dues línies paral•leles en el relat i embolica que fa fort.
Respecte a la última part del meu comentari, que és la que m’ha deixat més cara de tonto, he decidit posar-la igualment, més que per intrèpid, per inconscient i potser també per maleducat. Llenço aquí un paràgraf, encara que breu, pel que sigui menester: pel pròleg, pel primer capítol, per l’epíleg o per la paperera de reciclatge. Al menys no es podrà dir, excepte en l’últim dels casos, que encara no tenim res escrit.
“Hi ha dies que es prologuen amb tres oques caminant en filera, entre la boira, mentre vas a buscar el cotxe, encara negra nit, i es rematen escoltant una sonata d’Scarlatti tocada al banjo, un fred del carall i, obstinadament, un suggestiu desastre.”
No direu que no m’he quedat descansat, plagi inclós.
Octubre 15th, 2007 a les 9:19
Buenu, ja estem en marxa. Jo em vaig equivocar, vaig dir que érem 5 i som 4. No passa res. Això d’establir un ordre també ho deia perquè així ens podem quedar tranquils fins que ens torni a tocar i no hi haurà ningú que es despengi. Però és clar, també ho farà anar tot plegat més lent. B
Bé, sigui com sigui farem l’entrada amb el primer suggerent paràgraf d’Ignasi R. I endavant les atxes!
Octubre 15th, 2007 a les 9:57
Sóc conscient de que això no te ni solta ni volta i era només un intent de trencar el foc. Em va semblar divertit començar unint novel•la i bloc utilitzant la entrada de les oques de la Jud. Per la nit vaig utilitzar el fred, a les oques era hivern, el desastre, algú va titular una entrada així, i com em semblava insípid hi vaig afegir lo de Scarlatti tocat amb banjo, que era el que estava escoltant en aquell moment.
Tot plegat ja veieu que no m’hi vaig escarrassar massa.
Tot això ho dic perquè si la Jud ha fet cas a l’Incondicional i ha començat a fer alguna cosa més seriosa, que també em faci cas a mi i la pengi i ja veurem que en fem d’això.
Octubre 15th, 2007 a les 10:19
Ignasi R. diu:
Però buenu! És que sempre he de quedar amb cara de tonto? Entro al bloc i no hi ha res. Escric un comentari i quan vaig a veure si ha entrat, em trobo amb un altre comentari davant que l’invalida i a sobre el text d’ahir penjat com una entrada!
Jud, llegeix si et plau el comentari anterior i repensat-ho.
Octubre 15th, 2007 a les 10:23
Qualsevol excusa és bona per començar! És un principi inquietant…
Octubre 15th, 2007 a les 13:24
Incondicional i Opus minor, us toca el torn!