Una altra d’animals
Si avui heu passejat pel carrer Major d’aquest noble llogarret, haureu pogut comprovar que era ben entapissat de boles fosques, com si hi haguessin llençat una olivada digna d’un récord.
No eren olives, eren les inodores defecacions provocades per un ramat de xais que travessava el poble netejant-lo de les endimoniades males herbes que surten de totes les escletxes de les pedres de parets i terra.
No crec que es tracti d’una transhumància gaire dilatada. Segurament anaven de pet cap a Serra. Ara, no em direu que el dringar de les esquelles no permet fer viatges transversals pels anys i segles?
Salutacions al pastor, que persisteix en el seu ofici.
P.D. Com si s’haguessin conxorxat, un ruixat abundant ha deixat els carrers nets com una patena.