Si algú ha perdut un ànec blanc, l’he vist aquest matí, cap a les 8. Anava a fer-se un bany al Rec del Molí.
Aquest article fou publicat
el Dimecres 10 de Octubre del 2007 a les 9:25h,
i esta arxivat a la seccio Esdeveniments locals.
Pots fer seguiment de les respostes a aquest article a traves del fil RSS 2.0.
pots deixar una resposta, o un trackback des de la teva pagina.
No feia pinta de tenir aquest nom. No duia collaret. No ha mirat al travessar el carrer, demostrant un alt grau d’inconsciència, i anava de cap als joncs. Pot ser s’havia enamorat d’alguna anegueta veïna. Pot ser anava a Andorra a comprar una cafetera. Però no duia maletes ni motxilles…
Estic fent un estudi, amb fons de la Comunitat Econòmica Europea, sobre la bona presència de l’ànec blanc europeu de bon matí.
T’has fixat si s’havia rentat la cara? Duia les plomes ben clenxinades? S’havia posat desodorant sota les ales? Tenia un Mercedes Benz?
Moltes gràcies per la teva col•laboració i el teu esforç per aconseguir una Europa més democràtica, més forta, més rica i plena., responent aquestes preguntes.
Després hi he estat pensant, en aquest ànec. Resulta que vaig encarregar per aquest divendres un ànec que volia cuinar lacat, a l’estil xinès (va sortir la recepta al Cuines). I si me l’han enviat via exprés amb la ploma i tot? Oh, em sabria molt de greu, tan eixerit que semblava!
I ara! Dius que el meu Sargantaneta era xinès? I que els divendres es posava una cosa tan passada de moda com la laca? Al menys, si fos una escuma d’aquestes més modernes…! T’ho juro que no m’hi havia fixat mai. Clar que tampoc m’he fixat si a casa he tingut mai ànecs. No, si ja deia jo que no es pot anar aixì pel mon!
Us comunico a tots que el nostre estimat ànec blanc s’ha independitzat. Avui l’he vist. Havia muntat una cabaneta de canyes i joncs a la riba del Rec del Molí, un entorn envejable amb vistes a les aigües i les carpes. Estava fent un discurs als seus companys aneguets salvatges i han decidit muntar una colònia anàrquica, igualitària, i gens utòpica. Ja es veia venir, que era un ànec idealista i molt espavilat.
Llarga vida a l’ànec blanc del rec del Molí!
Hola! Sóc l’aneguet del bany de la Júlia. Que sabeu si hi admeten ànecs de goma a la comuna aquesta? Això sí, tindria que ser a temps parcial perquè em sabria greu deixar-la sola a la banyera.
Salut i Revolució!
Jo crec que si et compromets amb els comuns de la comuna i hi participes comunitariament, podràs anar al bany de la júlia quan vulguis. Ara, si tastes la bona vida que ens donem els uns als altres a aquesta banda del rec, jo crec que ja no hi voldràs tornar, a la banyera.
Et dic per experiència que és molt més encisador un fons d’encanyissats que els rajols dels lavabo.
Paraula d’ànec!
Octubre 10th, 2007 a les 11:28
Saps si responia al nom de Sargantaneta? Si és així, és meu. Si no, també.
Encara que m’estranya perquè no és tan matiner.
Octubre 10th, 2007 a les 11:38
No feia pinta de tenir aquest nom. No duia collaret. No ha mirat al travessar el carrer, demostrant un alt grau d’inconsciència, i anava de cap als joncs. Pot ser s’havia enamorat d’alguna anegueta veïna. Pot ser anava a Andorra a comprar una cafetera. Però no duia maletes ni motxilles…
Octubre 10th, 2007 a les 11:59
Era blanc, dius? Blanc amb el bec ataronjat? No t’hauràs confós i era un ou ferrat? A mi me n’ha fugit un del plat, tot esmorçant…!
Octubre 10th, 2007 a les 18:19
Estic fent un estudi, amb fons de la Comunitat Econòmica Europea, sobre la bona presència de l’ànec blanc europeu de bon matí.
T’has fixat si s’havia rentat la cara? Duia les plomes ben clenxinades? S’havia posat desodorant sota les ales? Tenia un Mercedes Benz?
Moltes gràcies per la teva col•laboració i el teu esforç per aconseguir una Europa més democràtica, més forta, més rica i plena., responent aquestes preguntes.
Octubre 10th, 2007 a les 19:53
Després hi he estat pensant, en aquest ànec. Resulta que vaig encarregar per aquest divendres un ànec que volia cuinar lacat, a l’estil xinès (va sortir la recepta al Cuines). I si me l’han enviat via exprés amb la ploma i tot? Oh, em sabria molt de greu, tan eixerit que semblava!
Octubre 11th, 2007 a les 4:59
Ah! Si és xinés no ens interessa. Quan parlava d’una Europa plena, no em referia a plena d’ànecs xinesos.
Octubre 11th, 2007 a les 5:07
I pensar que el meu ou ferrat va camí d’Andorra…! I sense motxilla! El que més em costa d’entendre és per què dimonis deu voler una cafetera.
Octubre 11th, 2007 a les 5:48
I ara! Dius que el meu Sargantaneta era xinès? I que els divendres es posava una cosa tan passada de moda com la laca? Al menys, si fos una escuma d’aquestes més modernes…! T’ho juro que no m’hi havia fixat mai. Clar que tampoc m’he fixat si a casa he tingut mai ànecs. No, si ja deia jo que no es pot anar aixì pel mon!
Octubre 11th, 2007 a les 8:35
Us comunico a tots que el nostre estimat ànec blanc s’ha independitzat. Avui l’he vist. Havia muntat una cabaneta de canyes i joncs a la riba del Rec del Molí, un entorn envejable amb vistes a les aigües i les carpes. Estava fent un discurs als seus companys aneguets salvatges i han decidit muntar una colònia anàrquica, igualitària, i gens utòpica. Ja es veia venir, que era un ànec idealista i molt espavilat.
Llarga vida a l’ànec blanc del rec del Molí!
Octubre 11th, 2007 a les 11:33
Hola! Sóc l’aneguet del bany de la Júlia. Que sabeu si hi admeten ànecs de goma a la comuna aquesta? Això sí, tindria que ser a temps parcial perquè em sabria greu deixar-la sola a la banyera.
Salut i Revolució!
Octubre 11th, 2007 a les 15:54
Jo crec que si et compromets amb els comuns de la comuna i hi participes comunitariament, podràs anar al bany de la júlia quan vulguis. Ara, si tastes la bona vida que ens donem els uns als altres a aquesta banda del rec, jo crec que ja no hi voldràs tornar, a la banyera.
Et dic per experiència que és molt més encisador un fons d’encanyissats que els rajols dels lavabo.
Paraula d’ànec!