Fira de Frankfurt
Avui comença la Fira del Llibre de Frankfurt, on la convidada, a hores d’ara és impossible ignorar-ho, és la Literatura Catalana.
Sembla mentida que hàgim arribat a poder-la fer. Santa innocència si algú va pensar en algun moment que hi aniríem sense problemes. S’han arribat a contradir totes les definicions de la literatura, com ara afirmar que els autors que escriuen en castellà fan literatura catalana, però ara tant se val, ja no importa.
El més important, per a mi, al menys, és que tindrem un lloc al món, per fi ens ubicaran. Fins ara les editorials del món només accedien als llibres catalans que s’havien traduït al castellà. I com que en castellà no es tradueix gaire res del que es fa a casa nostra, eren pocs els que arribaven a traduir-se a altres llengües. Ara moltes editorials ja tenen lectors en català, de manera que serà molt més fàcil arribar a un mercat que ens fa molta falta.
Em fa molt de goig veure com hem estat capaços d’alçar aquest edifici literari entre tots, amb un país tan fràgil i alhora resistent com tenim.
Només pels 40.000 exemplars de “Terra de tartera” que ha venut la Barbal en la seva traducció alemanya, ja pagava la pena, tot plegat. Felicitats a tothom!