Poemes Majestàtics (3)
Seguint el fil de la pallissa que vam tenir que aguantar ahir per part de la Jud i el Revo, penjo avui la tercera entrega d’aquesta entretinguda sèrie:
ODA NUPCIAL
.
I un colló, borbó-borbó!
Vinga, una espasa, vinga!
Ni una pesseta sia treta!
.
Un garrot, garric-garroc.
Una copa, tota-tota.
Un borbó, colló-colló.
.
La infanta juga la carta:
vinga-vinga, anem a bodes,
odes-odes! I aquesta oda .
poda-poda i crida:
Visca la República, pública-pública!
Monarquia? Anarquia-anarquia! .
A fora el Borbó, colló-colló. .
Carles Hac Mor
.
Carles Hac Mor (Lleida 1940). Nom amb el qual és conegut l’escriptor Carles Hernández i Mor. En poesia i narració destaquen, pel seu caire no naturalista, Tu’m és no’ms (1977), Anar i tornar (1979, amb Eugènia Balcells), Agoc (1981), De tranuita (1983), Un pedrís de mil estones (1992) i S’ha rebentat l’hospici (1992). Del 1973 al 1975 practicà l’art conceptual amb el Grup de Treball. Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d’art i poesia “Tecstual”, “Ampit” i “L’avioneta”, i n’impulsà d’altres. Ha col·laborat en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes, com també en diaris (”El País”, “Diari de Barcelona”). Premi Espais a la Crítica d’Art 1988, ha escrit centenars de textos per a catàlegs d’exposicions i practica l’acció artística. Ha publicat també assaigs sobre teoria de l’art, com Ut poesis pictura (1988), i de les lletres, com La comèdia d’un incest (1989). Ha continuat la seva obra amb els llibres de poesia La mà a l’ombra (1990), S’ha rebentat l’hospici (1992), Un pedrís de mil estones (amb E.Xargay, 1993), El desvari de la raó (1995) i Epítom infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamps (amb E.Xargay, 1997), la novel·la La fi del món (1994), l’obra dramàtica Llevant, pluja al davant (1990) i com a coautor, el guió televisiu Càpsula poca-solta (1998). El 1998 rebé el premi Joan Fuster d’assaig pel llibre Despintura del jo (1998). I a sobre és amic del meu llibreter de capçalera (Pepitu que abandonat que et tinc!).
.
The Long and Winding Road
P.S.
O algú li ensenya a aquesta andròmina a editar un poema i el que és un vers, o a mi m’agafa un atac de nervis.
Octubre 3rd, 2007 a les 2:08
Després d’una dotzena d’intents de deixar el poema com déu mana, he optat per deixar-lo com està, després de haver obtingut un desgavell estròfic rera altre, això sí, diferent cada vegada. El poema realment consta de quatre estrofes de tres versos cada una i un vers final solt.