Venir i anar. O anar i venir, segons es miri i es pensi…
Els meus rebessavis van anar a viure a Barcelona per allà al tombant del segle XIX al XX. Procedien de llocs ben diversos.
L’avi Joan era del camí de Barenys, a Vila-Seca. Diuen que deia que va fer un pacte verbal amb un familiar i se li va quedar la hisenda. Va marxar a ciutat i es va fer manobre, i després mestre d’obres. Va dirigir les obres de Can Jorba, va treballar en les obres del metro i poc abans de morir va col·laborar en la construcció del refugi del carrer on vivia perquè els feixistes el bombardejaven. A ell i la família i a tothom.
L’avi Ton venia de la Llacuna. Era picapedrer. Es va establir a Barcelona i va ensenyar l’ofici al meu avi. El meu avi va fer moltes escultures que encara són als carrers de Barcelona. I li va ensenyar l’ofici al meu pare.
L’àvia Ramona era una recollida. La van abandonar al torn d’un convent, i la dona que li va fer de dida la va adoptar.
L’àvia velleta, aquesta la vaig conèixer, venia de Balaguer i va fer de peixetera.
Dels altres no en sé gaire cosa. Eren de la Garriga. El meu avi devia petar a Barcelona pels anys 30.
Temps després, tres generacions, nosaltres hem marxat de la ciutat. A l’altra punta del país. A mi m’estava bé, però… i a les nenes? Pensant en el seu futur, el que podran fer o no, estudiar o no, treballar o no i enamorar-se o no en un entorn tan diferent del que jo vaig viure.
Així que els pregunto sovint si s’hi troben bé, aquí.
Un dia li vaig preguntar a la petita què era el que li agradava més de viure a Gualta i em va contestar:
“Que no hi ha res dolent: ni policies, ni lladres”.
Així sigui, vaig pensar.
I em vaig confortar. Al cap i a la fi nosaltres hem fet el mateix que van fer tots ells, els meus rebessavis: voltar a munt i avall fins a trobar un lloc on no hi ha res de dolent. O si més no, és possible pensar-ho. I m’agrada que sigui així. Sense risc no hi ha premi.
M’agraden més les coses i els fets que són fruit de les decissions preses, encara que l’atzar, de vegades, sembli tant seductor.