gentdegualta

Com que la Jud ja ens ha advertit que aquest any això dels bolets està fotut i per tant la llibertat d’expressió al mig del bosc, que insinuava l’altre dia en Piggies, serà difícil per falta de coartada, he decidit distreure-us durant uns dies amb uns quants poemes, pensant en (que conste que no he dicho dedicats a) aquells xicots de la revista d’un dia de la setmana i els altres de per aquí a la vora un xic fogosos que potser els esperen uns mesos, o fins i tot uns anys, bastant avorrits.

(Que vuelva a constar que en los versos yo no digo nada, que quien lo dice es su autor).

I si cola, cola.

.

AL SUEÑO

Imagen espantosa de la muerte,

sueño cruel, no turbes más mi pecho,

mostrándome cortado el nudo estrecho,

consuelo solo de mi adversa suerte.

 .

Busca de algún tirano el muro fuerte,

de jaspe las paredes, de oro el techo,

o el rico avaro en el angosto lecho

haz que temblando con sudor despierte.

 .

El uno vea popular tumulto

romper con furia las herradas puertas,

o al sobornado siervo el hierro oculto;

 .

el otro, sus riquezas descubiertas

con llave falsa o con violento insulto:

y déjale al Amor sus glorias ciertas. 

.

                Lupercio Leonardo de Argensola

             

Lupercio Leonardo de Argensola (Barbastre 1559 - Nàpols 1613).

Els de Nou Barris de Barcelona, que no són tontos i per alguna cosa porten anys i anys de lluita obrera i veïnal a sobre, li tenen dedicat un carrer, juntament al seu germà Bartolomé Leonardo.

                The Long and Winding Road

Aquest article fou publicat el Dimecres 26 de Setembre del 2007 a les 6:48h, i esta arxivat a la seccio Cultura. Pots fer seguiment de les respostes a aquest article a traves del fil RSS 2.0. pots deixar una resposta, o un trackback des de la teva pagina.