Creus del tipus 2A

16/February/2007

Les creus que he classificat amb el tipus 2 són creus que han estat executades amb la tècnica de percusió directa i que mantenen una secció en forma d’”U”. Les diferents formes d’aquestes creus, caracteritzades per la proporció i situació del travesser, fan que s’hagin de classificar amb els subgrups A, B i C.

El tipus 2A té una forma que s’aproxima a la creu llatina, però amb el travesser situat prop del centre del pal i, generalment, en posició inclinada.

Aquesta forma es troba tant en llocs aïllats, en solitari, com formant part de conjunts de creus. La tècnica amb la que ha estat gravades, la forma i la ubicació situen aquestes creus en el context prehistòric.
16.02.2007

La fi

Creus del tipus 1

15/February/2007

Les creus que he denominat com tipus 1, són gravats que generalment tenen forma de creu grega amb terminacions patades que ens indiquen una cronologia medieval. Generalment són creus que expressen la cristanització del lloc pagà prehistòric senyalitzat amb gravats de tipus cruciforme, cupuliforme i reguerons.

Aquesta forma que esta treballada amb burí, en tots els cassos trobats fins al moment està esbiaixada respecte dels punts cardinals, aquesta disposició dóna a entendre que la seva presència manifesta el rebuig a símbols cruciformes d’intenció religiosa pagana, gravats a la prehistòria i orientats segons els quatre costats principals de la rosa dels vents.

Aquest tipus de cruciforme és l’unic de l’àmbit de Refet que es troba en els tres tipus de suport: en les roques labials de les terrasses, en les pedres termeneres i en les pedres i roques cultuals.

15.02.2007

La fi

Característiques

14/February/2007

 

Cel de Refet

Abans de passar a descriure els tipus de creus i els conjunts en que les he agrupat, donaré una somera explicació sobre les característiques d’aquests gravats per tal de fer més entenedora la presentació.

Els trets morfològics d’aquests cruciformes indiquen que estem al davant, almenys, de 3 èpoques i motivacions diferents en les i per les que es van gravar aquestes creus: la Prehistòria (culte / ritual), l’Època Medieval (cristianització i marques frontereres) i èpoques recents (delimitació de finques).

Aquesta gravats es troben situats, bàsicament, en tres tipus de suports: roques labials, amb creus situades a l’extrem d’àmplies terrasses amb vista molt oberta a la vall; pedres de fita o termenals d’entre 50 cms. i un metre d’alçada on la creu està gravada a la part superior,  i pedres o roques de culte i/o ritual on les creus comparteixen el conjunt de gravats amb cupuliformes i reguerons.

En la factura de les creus estudiades hom observa diferents tècniques d’elaboració: la percusió directa, la percusió sobre una eina de tall i l’abrassió, tècniques que ens ajuden a situar-les cronològicament i en alguns casos ens indica la motivació o utilitat del cruciforme.

Pel que respecta a la orientació de les creus, quan es tracta de gravats medievals en cap cas es correspon a la orientació cardinal, probablement per que la seva funció de cristanització del lloc pagà es manifestava contradient la orientació N – S / E – O que generalment s’observa a les creus prehistòriques. Les creus de límit de finca tenen per costum seguir la direcció de la línia que delimita la propietat. I, contràriament al que sembla que hauria de ser, les creus prehistòriques no sempre assenyalen cardinalment encara que, generalment, segueixen aquesta orientació.

A partir de la propera entrada descriuré cada un dels tipus de creu trobades a Refet

14.02.2007

La fi

Presentació a Verdú

13/February/2007

En el marc de la XXXV Jornada de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, celebrada a Verdú el 7 de novembre del 2004, vaig presentar el treball que recollia els dos primers anys de prospeccions a la recerca de gravats cruciformes i cupuliformes a la zona de Refet.

Publicació que recull les actes d’aquesta jornada

 

Moment de la meva exposició a la XXXV Jornada del GRTP

 La comunicació està disponible en aquest document PDF

 

Previament, a la jornada anterior, junt amb l’arqueòleg Jordi Pérez Conill i l’historiador local de Sant Martí de Maldà, en Miquel Torres i Benet, vam presentar el REFET: TEMA OBERT, un conjunt de tres treballs que es complementàven i que van ser la guspira que em va incitar a iniciar les activitats de recerca de gravats a la zona. Els títols dels tres treballs que componien aquest Tema Obert, publicats a les Actes de la Jornada XXXIV van ser: Ocupació de l’Edat del Bronze Antic a Refet (Artesa de Segre) i algunes consideracions sobre la seva pauta d’assentament en el marc de l’Edat del Bronze a les valls del Segre i del Cinca, a cura de Jordi Pérez Conill; Espai de culte i espai de ritual a l’assentament de Refet, a càrrec de Miquel Torres i Benet, i en darrer lloc la meva part de la trilogia amb el títol de Primeres aproximacions a l’estudi dels cruciformes i elements cristianitzadors a Refet. En aquella ocasió ja vaig presentar la descoberta de la Pedra de Refet i les primeres troballes de gravats cruciformes.

13.02.2007

La fi

Situem-nos

7/February/2007

 

La zona de Refet està a la comarca de la Noguera, concretament al municipi d’Artesa de Segre i s’hi accdeix per la carretera C-14 en el seu tram entre Artesa i Ponts.

 

La imatge següent correspon a la fotografia aèria de la zona en la que he situat els gravats cruciformes amb una creu i els cupuliformes amb una rodona.

 

En aquest darrer esquema he marcat els gravats, enregistrats amb el GPS, al damunt del plànol de finques de la zona amb la finalitat de veure quines creus es corresponen amb les línies delimitadores de propietats. També he agrupat les creus en sis espais diferents que aniré detallant en aquest bloc.

 

I, finalment, una imatge de la partida de la Collada, un dels espais de Refet on s’hi concentra un nombre important de creus i cupuliformes.

07.02.2007

 

La fi

Tipologies

7/February/2007

 

A l’estudi inicial presentat el novembre del 2004 descrivia les diferents morfologies dels cruciformes trobats fins aleshores a la zona de Refet. Són els representats al dibuix.

Actualment, en zones relativament properes a la partida de Refet, he anat trobant altres formes que ja aniré exposant més endavant.

07.02.2007

La fi

Olor de creu

6/February/2007

 

Si a l’entrada anterior parlava de la olor de les creus, aquesta n’és un clar exemple. Aquesta creu està gravada sobre una roca que estava coberta de mantell vegetal. La forma de la roca i la seva proximitat a la pedra de Refet em feien intuïr que sota de l’herbam hi havia d’haver una creu. Hi era.

Inicialment aquesta forma de creu em va originar molts dubtes en quant a la seva cronologia. Si bé la factura tenia la tècnica del repicat, la forma semblava moderna. La seva situació es a molts pocs metres d’altres gravats prehistòrics. Potser era una creu feta a l’Edat Mitjana per cristianitzar el lloc pagà?. El dubte es feia més gran perquè la marca de cristianització hauria d’haver estat entre els gravats de la pedra de Refet i no en una roca isolada a 10 metres d’aquesta.

Penso que ara estic en condicions de defensar l’antiguitat d’aquesta creu, a ran de la troballa d’un treball sobre la Incrucihjata, una roca amb gran quantitat de creus de l’Edat del Bronze situada a la illa de Còrsega on, entre altres formes hi ha aquesta mateixa.

De paral·lelismes de la zona de Refet amb la Incrucihjata, properament en presentaré un altre.

07.02.2007

La fi

La joia de la corona

6/February/2007

 Aquesta és la pedra de Refet. Per al moment la troballa més important que he aconseguit a la zona.

La feina de trobar gravats té una mena de cosa que fa que els acabis olorant. En molts casos dedueixo en la distància on hi pot haver una creu. Potser és que la ubicació, sovint, coincideix en llocs determinats del terreny, però el cas és que les oloro.

Amb aquesta pedra va passar quelcom així. Està situada en un pla que donava la impresió que hi havia d’haver quelcom interessant. El lateral de la pedra sortia entre matolls de garric que l’envoltaven i estava totalment coberta de fullam.

La primera passada que vaig fer amb el pinzell per apartar les fulles em va mostrar la línia d’un regueró. Vaig anar pinzellant la pedra i anaven apareixent reguerons, cruciformes fins al nombre de 14 i cupuliformes que van arribar a 21.

És indescriptible la joia que se sent quan, de sobte, te’n adones que has descobert una pedra com aquesta gravada fa prop de 4.000 anys.

06.02.2007

La fi

Inici

6/February/2007

 

Avui m’he decidit a obrir aquest bloc. En ell hi aniré penjant les troballes fetes fins al moment i els avenços que pugui anar fent en la matèria.

Des de fa no gaires anys, entre altres coses, em dedico a la recerca de gravats, bàsicament cruciformes, en el territori d’Artesa de Segre. Fins al moment he arribat a trobar prop d’un centenar de creus, alguns cupuliformes, caçoletes i altres tipus d’incisions fetes a la roca.

Les cronologies són diverses, però sense menystenir la resta, l’interès el centro en els gravats prehistòrics que es corresponen, aproximadament, a l’Edat del Bronze. Val a dir que ja a l’Edat Mitjana aquesta fórmula era utilitzada per a la delimitació fronterera, tal com ho expresa el document de compra del castell d’Artesa de Segre per l’Arnau Mir de Tost, l’any 1038, als comtes d’Urgell en el que es pot llegir: …ipso termino de kastro Grazilo uni sunt ipsas cruces qui fuerunt factas per termini infra predicto kastro Grazilo et Artesa…

Aquesta tradició de delimitar el territori amb creus gravades va perdurar fins no fa gaires anys en que els propietaris marcàven els límits de les seves finques amb creus gravades a les roques.

Tenim, doncs, un recorregut llarg en la història en el que la mà de l’home ha anat deixant la seva emprempta al damunt de les roques, sovint amb significacions diverses que abracen des del culte i el ritual fins la demarcació territorial.

Espero que als curiosos us pugui semblar interessant aquesta feina de recerca i que els estudiosos valorin, si més no, la feina de descoberta i catalogació.

Per a qualsevol ampliació d’informació no dubteu en contactar-me.

06.02.2007

La fi