Gabry Rigo

1. COMPRENSIÓ

1.1. Feu un resum del primer paràgraf del text en no més de cinc línies.

El pitjor defecte de l’ensenyament gramatical és l’absència d’uniformitat. Les llengües s’ensenyen de manera diferent i això provoca que l’estudiant cregui que aquestes llengües ho són i quan no és així.

1.2. Expliqueu i comenteu, tenint en compte l’argumentació desenvolupada en el text, què vol dir l’autor quan afirma: Jo diria que precisament allò que els parlants saben és allò que la gramàtica els ha d’ensenyar.

L’autor fa un doble sentit al verb saber. El primer és conscientment, o sigui el que s’ensenya gramaticalment. I  el segon sentit és inconscientment, aquell que se sap de forma natural. Per tant, segons Ferrater, ens han d’ensenyar a saber (el primer sentit) el que ja sabem (el segon sentit).

1.3. Per a cadascun dels mots següents, que apareixen subratllats en el text, proposeu dos sinònims que puguin substituir-los en el text.

manca              carència, falta

menes               tipus, condicions

mires                finalitats, objectius

1.4. En el segon paràgraf del text hi ha una comparació. Reproduïu-la en el quadern i feu un comentari sobre el recurs literari que hi està associat.

”tan ben travades com un munt de perdigons”

És una ironia perquè els perdigons no ho són de travats, per tant al text, amb aquest tipus de recurs, contradiu el que es dóna a entendre.

1. COMPRENSIÓ

1.1. Feu un resum del text de no més de cinc línies.

L’autor, l’únic supervivent del Cristina, abraçat a un tauló s’enfonsa fins a parar a terra relliscosa. En aquell moment no pensa perquè es recorda de les últimes paraules de sa mare ”no pensis”. El terra es mou enlaire i ell cau, com la fusta és més forta que l’aigua decideix agafar-se al tauló fins a la mort.

1.2. De cadascun dels mots següents doneu-ne, d’acord amb com són usats en el text, un sinònim o expressió sinonímica:

bufarut               ventada

esma                    ànim

pendís                 pendent

plantofada        clatellada 

1.3. En el text hi ha força noms i expressions nominals que designen sons.

a) Anoteu-ne quatre en el quadern.

gemec, crits, bramul, ronquera de pulmons vells i cansats.

b) Escriviu un comentari sobre l’efecte que l’autora volia que aquests mots produïssin en el lector.

L’autora volia transmetre patiment: un dolor inquietant i horrorós. Però no tan sols amb aquests mots sinó amb altres de semblats, com el record de la seva mare ofegant-se o la foscor que ell veia eren importants per crear aquella atmosfera lúgubre.

1.4.

a) Cerqueu quines són les formes verbals personals de temps present que hi ha en el text i indiqueu-ne, de cadascuna, el mode, la persona i el nombre.

pensis            imperatiu, segona persona singular

és                     indicatiu, tercera persona singular

és                     indicatiu, tercera persona singular

b) Expliqueu per quin motiu s’usa el present en cadascun dels casos que hàgiu trobat.

En el primer cas ”no pensis!” es reprodueix tal com va ser utilitzat al passat perquè són paraules textuals (discurs directe). I en el segon i tercer cas ” la fusta és més forta que l’aigua” i ” una fusta plana és més forta que l’aigua” es fa ús del present perquè és una realitat, dugues afirmacions, per tant no té temps.

1. COMPRENSIÓ

1.1. Formuleu clarament, en no més de cinc línies, les tesis o idees principals que es defensen en el text.

Les coses entre les quals hem nascut i crescut són una de les coses que formen el nostre caràcter. L’Estat, la llengua o la religió són un d’aquests condicionaments. El primer forma part del nostre paisatge institucional encara que, just quan s’ha transformat en un poder normal, la volen globalitzar i per conseqüent comença a estar en crisi.

1.2. Expliqueu què tenen en comú l’acudit inicial i la dita gallega a què al·ludeix l’autor, i raoneu per què aquest en fa ús en el text.

Cadascuna són contradiccions. Al text s’utilitzen per referint-nos a l’Estat, per una part el rebutgem i critiquem però sense adonar-nos ens condiciona la nostra manera de pensar.

1.3. D’acord amb el significat que tenen en el text, trobeu un sinònim o expressió sinonímica per a cadascun dels mots següents, que en el text estan subratllats:

bestiesa          niciesa

empremta     marca

feu                    territori feudal

dèria               idea fixa

1.4. Per què en el text l’autor fa servir la primera persona del plural (sabem, hem nascut, etc., i també nostres, nostra, etc.)? Quins efectes retòrics provoca la presència d’aquestes formes?

Quan l’autor utilitza la primera persona del plural dóna per suposat que les seves idees són compartides per nosaltres. Pel que es refereix als efectes retòrics, apropa als lectors per tal de que acceptin la conclusió.

1. COMPRENSIÓ

1.1. Definiu o caracteritzeu breument les tres menes d’amor de què parla Estefania.

L’amor virtuós : el cavaller estima a la princesa per tant deu sentir-se orgullosa pel nivell social d’aquest. L’amor profitós: el cavaller ”compra” l’amor de la princesa amb regals, per tant, aquest tipus d’amor es basa en la convinença. I l’amor viciós: s’estimen tots dos pel seu propi plaer.

1.2. Expliqueu com és que la princesa reacciona de la manera que ho fa a les paraules d’Estefania.

Reacciona d’aquella manera per la graciosa manera que Estefania defineix els tres tipus d’amor, en particular l’amor viciós, amb el qual se sent identificada.

1.3. Per a cadascuna de les formes següents, que en el text estan subratllades proposeu un sinònim o una locució sinonímica coherent amb el seu ús en el text:

es mereix   merita

es dóna       succeeix 

juny              torneja

em plau      em satisfà

cessa            finalitza

decau          llangueix

1.4. En el text hi ha algunes formes verbals de perfet d’indicatiu.

a) Anoteu-les totes en el quadern.

digué

sentí

començà

passà

b) Expliqueu què tenen en comú, pel que fa a l’organització discursiva del text, els fragments en què les dites formes apareixen.

Aquests fragment són fets que van ocórrer, per tant el narrador és qui parla.

c) Expliqueu en què difereixen discursivament aquests fragments, de la resta del text.

Que la resta del text és una conversa entre l’Estefania i la princesa.