Gabry Rigo

Els límits polítics no són els mateixos que els lingüístics, per la senzilla raó que als Estats es parla més d’una llengua. Per exemple, a Espanya es parla castellà, català, basc, gallec, aragonès,…o el mateix castellà es parla a altres països, com els de la majoria d’Amèrica del sud i central.

Això passa per les invasions de fa segles. Al segle V, les invasions germàniques van acabar amb l’imperi romà provocant la divisió de la llengua llatina. Per consegüent al segle IX, neix el català i altres llengües llatines les quals se’n diuen romanços.

Es parla aquest català a Catalunya Vella (originalment Marca Hispànica) incloent els comptats de Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona. Fins al segle XII aquest territori no se’n diu Catalunya.

Al segle XIII el català s’expandeix per València i Mallorca. Jaume II determina la frontera de Catalunya i Aragó i deixa reis aragonesos en municipis catalans (Franja de Ponent). Després del tractat del Pirineus, Felip IV de Castella li dóna el comptat del Rosselló i una part de Cerdanya a Lluís XIV, sense el permís de les Corts Catalanes. En conseqüència, aquest territori queda sotmès pel francès, a més a més quan ja no hi és la corona d’Aragó ni la imposició dels borbons per Felip V, el català es divideix novament. I al segle XIV, Pere el Cerimoniós repobla l’Alguer amb barcelonins.

A causa d’això, avui en dia el català és llengua oficial en Andorra, Catalunya, València i les Illes però no ho és en la Franja de Ponent, el reconeixen a l’Alguer i l’ignorat al Rosselló (estat francès) i a aquella part de Cerdanya.