03 Poesia.
DISTÀNCIA
Em pregunto
mentre el temps es torça
quants anys més haurien de desfer la meva vida
perquè els meus ulls de tu es tenyeixin.
Quantes ferides més haurien de ser suficients
per sentir els teus batecs colpejant els meus
en nits fosquejades
de fràgils records.
Sento,
penso
i ploro
perquè mai em cobriràs de la pluja
mai et cobriré de la tempesta.
Mai…
però sempre seràs part de mi,
de la meva vida, dels meus somnis,
perquè per sempre et dibuixaré al vent cançons per dir-te:
t’estimo.
Em pregunto
mentre el temps es torça
quants anys més haurien de desfer la meva vida
perquè els meus ulls de tu es tenyeixin.
Quantes ferides més haurien de ser suficients
per sentir els teus batecs colpejant els meus
en nits fosquejades
de fràgils records.
Sento,
penso
i ploro
perquè mai em cobriràs de la pluja
mai et cobriré de la tempesta.
Mai…
però sempre seràs part de mi,
de la meva vida, dels meus somnis,
perquè per sempre et dibuixaré al vent cançons per dir-te:
t’estimo.
mb
Comentari per santijoanot — 14 Maig 2008 @ 13:54