011 Característiques dels textos poètics.
La poesia
El domini acústic de la paraula
El metre: mesura d’un vers. En català, les síl·labes es conten fins a l’última síl·laba tònica.
Segons el nombre de síl·labes:
-Art menor (fins a vuit síl·labes): pentasíl·labs, hexasíl·labs i heptasíl·labs són els més comuns.
-Art major (des de nou síl·labes): decasíl·labs i alexandrins, entre altres. De vegades té una pausa a la meitat del vers (cesura), formant dos mini-versos (hemistiquis) on el primer té rima al final (rima interna).
En cas que hi hagi el mateix nombre de síl·labes en tots els versos, parlarem d’isosil·labisme i en cas contrari, d’anisosil·labisme.
La rima: coincidència del so de les últimes síl·labes de cada vers. Pot ser:
-consonant, si es repeteixen tots els sons.
-assonant, si únicament es repeteixen els sons vocàlics finals.
La rima també es pot classificar en:
-masculina, si l’última paraula és aguda.
-femenina, si el vers acaba en paraula plana o esdrúixola.
D’altra banda els versos són:
-blancs, si obeeixen al ritme i a la mètrica, exceptuant la rima.
-lliures, si no depenen de cap dels tres.
Un grup de versos forma les estrofes que es classifiquen en: apariat, tercet, quarteta d’art menor, quarteta d’art major, quintet, sextina, octava,…
Si les combinem podem formar aquestes composicions:
-Auca (popular): versos apariats de rima consonant amb vinyetes.
-Romanç (narratiu): versos, de nombre indefinit, pentasíl·labs o heptasíl·labs amb rima assonant, únicament, en les parelles de versos.
-Goig (religiós): versos heptasíl·labs de nombre indeterminat.
-Sonet (culte): dos quartets amb dos tercets, generalment decasíl·labs amb ritme ABAB o ABBA.
Una altra forma de poesia
-Prosa poètica: és com si tingués versos lliures però escrita en prosa.
-Cal·ligrama: es dibuixa amb paraules la forma que es vol representar.
-Poema visual: la imatge plàstica s’incorpora a les grafies i paraules.