Gabry Rigo

Tirant lo Blanc (originalment Tirant lo Blanch) és un clàssic de la literatura universal escrita pel valencià Joanot Martorell en una societat renaixentista, indiferent al realisme, a la naturalitat i a l’erotisme.
Mario Vargas Llosa la defineix com una novel·la total perquè aparentment és cavalleresca per la dificultat de catalogar-la ja que s’uneixen diferents elements de novel·la psicològica, eròtica, militar, social, humorística i històrica. Al contrari dels llibres de cavalleria, l’amor és sensual, en lloc de platònic i, Tirant, el cavaller protagonista és un personatge fictici però amb característiques de persones que si van existir (Roger de Flor i Joan Hunyadi) a més dels components autobiogràfics del propi autor, en conseqüència és una novel·la més creïble, l’autor no es basa en proeses inversemblants ni grandioses formes de vida d’altres cavallers, sinó, sarcàsticament, en aspectes quotidians de la seva vida.
D’altra banda, aquesta novel·la és el més sòlid i original monument del segle XV que ens va llegar Joanot Martorell.
Resumint, el llibre combina la crua realitat del cavaller amb els seus ideals, típics de l’època, en etapes que van de la reflexió fins a la batalla i dintre d’una història plena de recursos expressius.