Gabry Rigo

1. Comprensió

1.1. a) tarannà bondadós

        b) esgavellat

        c) sobtades

        d) de mal gust

        e) desagraïts

        f) sempre

1.2. a) Segons l’autor el nom conversa ho descriu com enraonaments agitats i confusos, una successió de paraules que semblen sorolls determinada per l’educació dels qui parlen, dels que intenten exposar les seves absurdes idees.

b) Conversa és l’acció de conversar, de mantenir un diàleg o d’intercanviar idees amb altres persones.

1.3.  c) xerrada - conversa

1.4.  Si una persona es té amor propi, qualsevol opinió contrària al concepte que té d’ella mateixa li farà mal, segons Zoroastre.

2. Expressió i comentari crític

b) En la prosa literària, s’utilitzen recursos expressius per descriure com els adjectius, les comparacions, les metàfores,… A més a més, segons el que es vol presentar hi han diferents maneres de descriure-ho.

Per descriure persones s’ha de seguir un ordre mentre es pinta al personatge, primer l’aspecte físic i després la personalitat d’aquest. I per ser més creïble es presenta en un determinat lloc.

Per descriure coses es detallen les seves característiques(grandària, forma, color, textura, etc…) i si en són moltes s’enumeren ordenadament.

Per descriure un paisatge o un lloc qualsevol es fa una visió general del indret, després s’afegeixen els diferents elements (pobles, rius, arbres, cases…) fent servir paraules que transmetin la impressió que produeix el paisatge.

En aquest tipus de descripció, el ritme és lent però quan els adjectius s’utilitzen per detall necessaris la descripció és més dinànima.

Generalment en la prosa literària s’utilitza un vocabulari adequat i precís; hi predominen les oracions atributives i especificatives; el temps és en pretèrit imperfet; i la descripció és subjectiva, a vegades l’autor intenta influir sobre l’opinió que el lector s’ha de formar sobre el s’ha escrit.