Gabry Rigo

Era una nena blanca com la neu, amb uns ulls blaus, desgraciadament com els del seu pare, els cabells semblaven que no acabessin mai, un nas petit i una boca gairebé verge per no enfrontar-se al silenci.

D’altre banda, per la seva edat, era alta encara que potser les circumstàncies farien que no creixés més. El seu cos era prim però fort, fort per aguantar més del que podia, per aguantar el mal d’algunes persones, quant al seu somriure era ple de sinceritat i un dels pocs signes d’expressió, per aquest motiu el dibuix era una de les seves passions, pintar el que veia, el que pensava, el que sentia,… potser es convertiria en una necessitat.

Pel que fa al seu cor era més sensible que els raigs de sol a la seva pàl·lida pell però semblava que tingués venes de cristall per acostumar-se a viure sense un bes ni una abraçada per això era una nena molt reservada, tan que semblava que el silenci fos l’aire que respirava perquè els seus sentiments eren la sang que recorria el seu cos, aquell cos que, amb el pas del temps, potser es trenqués i deixés un llarg camí ple de trossos d’ella mateixa, els seus records, la seva vida.

1. Comprensió

1.1. a) tarannà bondadós

        b) esgavellat

        c) sobtades

        d) de mal gust

        e) desagraïts

        f) sempre

1.2. a) Segons l’autor el nom conversa ho descriu com enraonaments agitats i confusos, una successió de paraules que semblen sorolls determinada per l’educació dels qui parlen, dels que intenten exposar les seves absurdes idees.

b) Conversa és l’acció de conversar, de mantenir un diàleg o d’intercanviar idees amb altres persones.

1.3.  c) xerrada - conversa

1.4.  Si una persona es té amor propi, qualsevol opinió contrària al concepte que té d’ella mateixa li farà mal, segons Zoroastre.

2. Expressió i comentari crític

b) En la prosa literària, s’utilitzen recursos expressius per descriure com els adjectius, les comparacions, les metàfores,… A més a més, segons el que es vol presentar hi han diferents maneres de descriure-ho.

Per descriure persones s’ha de seguir un ordre mentre es pinta al personatge, primer l’aspecte físic i després la personalitat d’aquest. I per ser més creïble es presenta en un determinat lloc.

Per descriure coses es detallen les seves característiques(grandària, forma, color, textura, etc…) i si en són moltes s’enumeren ordenadament.

Per descriure un paisatge o un lloc qualsevol es fa una visió general del indret, després s’afegeixen els diferents elements (pobles, rius, arbres, cases…) fent servir paraules que transmetin la impressió que produeix el paisatge.

En aquest tipus de descripció, el ritme és lent però quan els adjectius s’utilitzen per detall necessaris la descripció és més dinànima.

Generalment en la prosa literària s’utilitza un vocabulari adequat i precís; hi predominen les oracions atributives i especificatives; el temps és en pretèrit imperfet; i la descripció és subjectiva, a vegades l’autor intenta influir sobre l’opinió que el lector s’ha de formar sobre el s’ha escrit.

És un conjunt de frases que expliquen mots desconeguts fent servir d’altres coneguts amb la finalitat de comprendre’ls.

La sinonímia, l’antonímia i l’exemplificació són la part més important.

Varia la dificultat si el mot és concret o abstracte, observable o no,…

Característiques

· Estableix semblances i diferències.

· Grups per categories.

· Aclareix les propietats.

· Vocabulari adequat.

Normes bàsiques

· El mot definit no ha de ser a la definició.

· Vocabulari precís.

· Ús de sinònims i antònims per aclarir el significat i distingir-lo d’altres.

· Temps verbal: present.

· Sovint s’introdueix un exemple al final de la definició però mai s’ha de substituir per aquesta.

Alfajores

Ingredients per 16 galetes

• 1  1/2 tassa de farina sense pols de fornejar
• 6 rovells
• 1 cullerada d’aiguardent
• 1 tassa de manjar (dolç de llet)
• Sucre flor

Elaboració

1. Bat els rovells fins que estiguin blanques.
2. Afegeix el licor i segueix batent.
3. Incorpora la farina sense pols fins aconseguir una massa tova i consistent.
4. Agafa porcions de massa de la mida una mica més grossa que una nou sobre una taula de treball lleugerament enfarinada i estén-les amb un corró.
5. Talla-les amb un tallapastes rodó; si no en tens, pots fer servir un got o una copa ampla.
6. Amb una forquilla, fes força punxades a cada porció de massa.
7. S’ha de coure uns 8 o 9 minuts a 200°C i deixar que es refredi.
8. Per muntar els alfajores, agafa una galeta, unta-la amb força manjar i tapa-la amb un altre galeta, suca també les vores amb més manjar.
9. Posa-hi sucre flor al teu gust.

Un dolç plaer: els alfajores

Els alfajores o xilenitos són dolços industrials de Xile procedents del medi orient i traslladats a altres països iberoamericans. Segons el país, han sigut adaptats als ingredients de cadascun d’aquests.

La preparació bàsica consisteix en galetes fetes amb farina, licor i rovells d’ou unides per un farciment de dolç de llet i per sobre sucre flor

A Espanya, un alfajor és un dolç típicament nadalenc i fet a partir d’una pasta d’ametlles, nous i mel.

Si bé l’alfajor té anys de presència gastronòmica a països de sud-amèrica, és un invent antiquíssim dels pobles àrabs.