UN HOME MATA A LA SEVA FILLAÍan Gómez, de 51 anys, va tirar a la seva filla Gissela de 8 anys des del tercer pis d’un centre comercial el 5 d’octubre a Itàlia. La nena va morir instantàniament al xocar contra el pis.Aquest home va cometre aquest horrible crim com un acte de violència contra la seva esposa Maria i mare de la nena. Després de llançar a la nena pel tercer pis va intentar matar la a ella amb una arma blanca, deixant-li ferides a la cara. Tot seguit va intentar suïcidar-se sent detingut per la policia, els quals van ser avisats pels veïns.Més tard aquest homicida va ser traslladat al centre penitenciari de Pisa i està en presó preventiva.EL DESAMOR A LES PORTES DE NADALUna parella acaba amb la seva relació el 25 de desembre a la ciutat de Barcelona. Segons la noia les coses ja anaven malament i el noi va decidir marxar del seu pis per sempre.Els veïns al veure la porta oberta, la qual sempre havia estat tancada, es van adonar de la situació de la ruptura de la jove parella.
DEFINICIÓSón textos que donen instruccions, indiquen procediments de com fer quelcom. Fa que el receptor faci alguna cosa pas a pas, o sigui, la funció del text és apel·lativa. Es diferencia del text explicatiu el qual intenta que el receptor comprengui el que s’exposa i d’un text argumentatiu que té com a objectiu convèncer. Són textos instructius una recepta per preparar un determinat plat, els gràfics que ens prohibeixen un comportament, les indicacions que sentim en un aeroport,…ESTRUCTURA· Presentació: és l’objectiu que es proposa.· Procediment: el que s’ha de fer està enumerat i amb l’explicació de com fer-ho. Les instruccions solen aparèixer dividides en títols i subtítols separades amb espai(sangria) o amb números.RECURSOS LINGÜÍSTICS · Sintaxi (relació o funció dels mots en una frase) simple, oracions coordinades simples i curtes.· Temps verbal: imperatiu perquè ordena a fer alguna cosa i present, futur i la forma impersonal per suavitzar-ho.· Paraules concretes i precises sense utilitzar sinònims.· Ús d’ordinals per mantenir l’ordre, connectors lingüístics per classificar o distribuir i la puntuació per delimitar les oracions i els paràgrafs els quals són molt abundants.
DEFINICIÓSón textos que expressen un fet que es creu que passarà en el futur. Les previsions meteorològiques, els programes electorals, els horòscops dels diaris,… són exemples de textos predictius.RECURSOS LINGÜÍSTICS· Temps verbal: futur i a vegades el condicional per la hipòtesi.· Connectors temporals, adverbis de probabilitat i locucions.· Registre estàndard.
DEFINICIÓSón textos que mostren opinions amb l’objectiu de persuadir al receptor, o sigui, l’emissor utilitzarà proves que donin suport a les seves idees i aquestes seran els seus arguments. Moltes vegades la capacitat per argumentar té a veure amb la capacitat d’influir sobre les persones.En aquests textos hi predominen els judicis de fets (objectius) sobre els judicis de valor (subjectiu).ESTRUCTURAEs divideix en tres parts:· L’exposició: es presenta la tesi (la idea que l’emissor vol que accepti el receptor).· La demostració: explica els fets que confirmen la tesi per convèncer al receptor.· La conclusió: resumeix el que s’ha esposat, recull la tesi i deixa noves idees per tractar en un futur.RECURSOS LINGÜÍSTICS· Ús de citacions cèlebres, preguntes retòriques… per captar l’atenció del receptor.· L’ordre dels arguments, proves i exemples de la tesi. Els arguments més sòlids s’han d’incloure al final.· Les oracions negatives ofereixen raons que rebutgen arguments contraris al propi punt de vista.· Ús de verbs que expressen causa i conseqüència.· Utilització de connectors i nexes conjuntius per obtenir cohesió entre les paraules.· Amb els recursos retòrics: repetició, metàfora, anàfora, sinonímia,…s’especifica el text i el fa més atraient.
DEFINICIÓSón textos que intenten fer entendre al receptor el ”cóm” i el ”perquè” d’un problema o un esdeveniment.Són textos explicatius científics els diccionaris, llibres de text, exàmens, etc. En canvi, els textos explicatius divulgatius s’apropen a la gent mitjançant arguments d’interès general, com les campanyes de prevenció de malalties, informació a la ciutadania, etc.ESTRUCTURA·Introducció: és la presentació del buit de coneixement que serà objecte de la explicació.·Desenvolupament: és on es planteja el problema i es resol. S’enuncia de forma clara i metòdica. És la part més densa del text explicatiu.·Conclusió: s’evalúen les idees exposades.ORDRE EN QUE ES PRESENTA LA INFORMACIÓSegons el desenvolupament del text:· Inductiu: l’exposició comença amb els temes secundaris i avança cap als principals.· Deductiu: presenta una idea que s’explica i es posa exemples després.RECURSOS LINGÜÍSTICS·La informació és objectiva.·Per evitar la confusió i facilitar la comprensió s’ordena la informació i s’agrupen les unitats referents al tema.·S’utilitza el present d’indicatiu, aquesta selecció no exclou l’ús del passat si una explicació hi fa referència.·Les paraules han de ser precises per tal de no fer diferents interpretacions i per conseqüent no provocar dubtes o confusions.·Generalment es fa ús dels adjectius classificatius i especificatius, mentre que els valoratius no s’adapten al matís neutre d’aquests textos.·Segons el receptor:El text és especialitzat si es dirigeix a un públic minoritari i s’utilitzaren els termes, ara bé, si és un text divulgatiu el lèxic serà a l’abast de tothom i acompanyat d’exemples perquè estarà adreçat a un públic més ampli.·Amb els connectors i les conjuncions es constitueix l’ordre i la progressió del text i la cohesió del discurs.·La repetició de paraules i l’ús dels sinònims aclareixen el text i lliguen el sentit.·En l’exposició escrita es fa ús dels exemples, esquemes, gràfics, etc…per facilitar la claredat i l’ordre al text, mentre que en l’exposició oral per saber si el receptor entén l’explicació, es pot utilitzar algun dels recursos del text escrit (projeccions, gràfics,…).
DEFINICIÓSón textos que ”pinten amb paraules” cóm són les coses, les persones, els animals, els paisatges, els sentiments,… Amb la descripció s’intenta representar la imatge de quelcom com si el lector ho tingués davant i ho estigués percebent amb els seus propis sentits.A diferència de la narració, la qual es desenvolupa en el temps, la descripció paralitza el que s’ha escrit, o sigui és fora del flux temporal. Generalment les descripcions no solen anar aïllades, sinó incloses en textos narratius i expositius.ESTRUCTURA· Consta de dugues parts:- El tema: És el motiu de la descripció i se’n fa una definició.- L’expansió: És el desenvolupament del tema amb nova informació. Aquesta pot ser:D’enumeració selectiva: és l’enumeració dels elements, això fa que es distingeixid’altres.D’enumeració exhaustiva: és la citació de tants elements com es vulgui.· De vegades l’ordenació dels discursos pot ser ascendent o descendent, d’esquerra a dreta,o a la inversa, etc…· S’han de fer grups de les descripcions del text i així no es barregeren entre elles.RECURSOS LINGÜÍSTICS· Amb el substantiu comença la descripció.· S’utilitzen adjectius qualificatius o equivalents.· Normalment són utilitzades les oracions atributives.· El temps més utilitzat són el present i l’imperfet.· Sovint s’utilitzen referències a situacions espacials (prop, lluny, aquí, allà,…)· I la comparació, la metonímia i la metàfora caracteritzen el nom i enriqueixen el text descriptiu.
DEFINICIÓGèneres informatius:La notícia és la informació d’un fet proper a la vida quotidiana. El reportatge és el grup d’articles que narren esdeveniment d’avui dia investigats, elaborats i presentat per un/a periodista. Gèneres d’opinió:L’editorial és un article de fons referent a un tema d’actualitat. L’article és una argumentació subjectiva en relació amb un tema concret.Gèneres mixtes:La crònica és una notícia ampliada, o sigui és la informació d’un fet i comentada pel periodista.ESTRUCTURAForma una piràmide invertida:·El titular és la notícia.·Conté els elements més importants de la notícia. És el desenvolupament de la notícia però no un resum de tot el text.·El cos de la notícia desenvolupa la informació.·Els fets de més interès són situats al principi per captar l’atenció del lector i després es van introduint altres detalls menys importants.La informació que s’hi transmet respon a les preguntes:Què ha succeït, els fets.Qui ho ha fet, el subjecte.Cóm a succeït, el mode.Ón ha succeït, el lloc.Quan ha succeït, el temps.I per què ha succeït, la causa.
DEFINICIÓSón textos que narren esdeveniments reals o imaginaris per entretenir o comunicar algún fet segons l’objectiu del narrador.La narració es troba en textos de ficció (novel·les, contes,…) o en textos que recorden el passat (llibres de memòria, biografies,…)ESTRUCTURA·Plantejament (abans)·Nus (procés): es desenvolupen els fets (es posen exemples, conflictes,…)·Resolució (després): és la conclusió de tot el que s’ha tractat a la narració.RECURSOS LINGÜÍSTICS·L’ús de les oracions predicatives.·El temps en passat (pretèrit perfet, simple,…)·Les seqüències de la narració són situades pels adverbis i les locucions adverbials de temps.·Els connectors expressen la succesió temporal dels esdeveniments com la causa (abans de,…).
