Tarrega l’Urgell (Lleida).

Aquest portal el formen dues grans arcades d’una antiga pallera de Tàrrega de finals del segle XVIII. Aquesta pallera es va incendiar i tenia una arcada trencada. Tot i això, va ésser recollida i portada al parc. L’esforç voluntari dels Amics de l’Arbre i d’altres col·laboradors va fer possible aquest monument que homenatja els nostres conciutadans que viuen fora de Tàrrega.
Hi ha una placa amb la inscripció: “La ciutat de Tàrrega als seus fills que en són fora, 12-9-1982“.

Va ser una donació de la família del senyor Felip Fontova i Burló. Fou inaugurat per l’honorable Joan Guitart i Agell, targarí fora vila, aleshores conseller d’Ensenyament de la Generalitat.

Aquest molí d’oli és una donació de cal Palou de Conill. S’han reconstruït totes les peces de fusta. Una de les bigues centrals porta la data 1794.

Hom hi pot observar també les piques (1855) de recollida d’oli i les pedres de molí.

L’olivera situada davant del molí d’oli és una donació del senyor Josep Pijuan, de cal Tofolet, fet l’any 1982.

Dóna entrada a aquest indret una porta allindada amb la data de 1794. Fou una donació de la senyora de Vall Companys.

Aquest camí ens porta cap a la plaça de les alzines i ermita de Sant Eloi, passant pel monòlit de l’Estatut de Catalunya del 1979.

Aquest enorme bloc de pedra fou tret d’un lloc proper a la carretera de Sant Martí.Fou inaugurat el 14 de setembre de 1980 pel Molt Honorable president de la Generalitat, senyor Jordi Pujol.

Aquest monòlit commemora la trobada de la XVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya. Es va celebrar a Tàrrega els dies 28 i 29 d’abril de 1973. Damunt un mapa de Catalunya fet amb formigó s’hi troben encastats els quatre escuts de les demarcacions provincials catalanes, a més d’un bloc de pedra vertical amb la placa recordatori on hi ha l’escut de Tàrrega. Està situat a la plaça de les Alzines.

Aquest és el passeig que ens porta a la placeta de la Mare de Déu de Montserrat. Fins arribar a la plaça hi trobarem una font que porta per nom “Font del enamorats” (la que pot assedejar a qui ho necessiti ).

Reconstrucció d’un portal allindat amb la inscripció “Clos de Pau Ton Matta 1813″. A l’altre costat podreu veure-hi uns abeuradors i un petit finestral.

Per visitar-lo heu d’accedir al Parc pel carrer Amics de l’Arbre.

El trobareu a la placeta que porta el mateix nom. El conjunt fou fet l’any 1955. Aquest monument està format per una font central, amb la pica trencada. Al damunt hi ha una placa circular amb la figura del mestre, un infant i la inscripció ” A mestre Güell 1872/1930″. Completa el conjunt una paret de pedra amb quatre imitacions de contraforts i quatre jardineres de pedra en forma de copa, situades a la part superior del monument. A la placeta s’hi accedeix també a través d’una escalinata feta amb petites lloses de pedra.

Aquesta làpida commemorativa és per recordar totes les víctimes de la guerra civil del 1936.

La ciutat de Tàrrega ha volgut retre aquest homenatge a les persones que foren víctima d’aquesta barbàrie perquè siguin recordades i que mai més es puguin repetir aquests fets.

Aquest altre monument també és per recordar unes altres víctimes de la guerra civil de 1936: En aquest cas els Pares Escolapis de la nostra ciutat de Tàrrega. Els alumnes de la mateixa escola han volgut que siguin recordats i al peu de la creu hi ha una inscripció on consta els noms del PP Escolapis màrtirs d’aquesta sagnant tragèdia.

Que la pau i l’harmonia esdevingui entre totes les persones de qualsevol raça, ideologia, religió… perquè aquests fets no puguin tornar a succeir.

Aquest és un petit estany que també es troba al parc de Sant Eloi, on hi ha diferents aus aquàtiques, que es capbussen en ell.

En el mateix recinte es poden veure: ànecs , galls/nes, coloms, galls d’indis . . .

Aquesta panoràmica que avui us invito a veure de la meva ciutat de Tàrrega i especialment del parc de sant Eloi és:

Un finestral gòtic del segle XIV, provinent de l’enderrocada capella del Corpus Christi, annexa al palau dels marquesos de la Floresta, a l’antic carrer de Cervera,

(avui carrer del Carme).