Dijous, 02.09.10

Friday, 03/09/2010 (04:27)

Un bon dia sens dubte. M’he llevat al Ferntree Rainforest Lodge* i tombant per allà abans d’esmorzar he començat a prendre consciència del lloc on m’allotjava (és xulo, xulo, eh?) i de com d’integrat està en el que és el Rainforest**. Una estona més tard he fet el dispendi del dia: esmorzar al Lodge! $15 per la barra lliure del típic esmorzar d’hotel. I tant! Amb $15 no n’hagués tingut per casi per res, al poble. Per cert, ha estat el meu primer esmorzar amb Vegemite! Té tanta vitamina B com mal gust, si senyor. Després d’esmorzar he estat pululejant per allà fins les 10h (check out time!) que he anat a tombar pels voltants, que seríen: Dubuji Boardwalk, Cape Tribulation poble (un super, un càmping, un bareto i una farmàcia, tot amb el permís del Rainforest), Myall Beach i no he arribat fins al cap Trib, que ja hi vaig estar ahir. M’ha agradat molt, tant el bosc com la platja, i això que aquesta semblava ben diferent de com surt a les postals.
Dinar més aviat just (xocolatina i un plàtan, $5) i a la tarda he empalmat amb el Horizon Tours! Per anar al Daintree Discovery Centre, un centre d’interpretació del bosc que bé s’ha guanyat tots els premis que té. Diu… “amb una hora en teniu de sobres!” O_o Jo no hi he estat gens d’acord, però ves… amb una hora hem fet. Després ja, tornada cap a casa, cadascú a la seva, tot compartint migdiada.

Així doncs, ha estat un molt bon dia!
I a l’arribar, hi havia la meva motxilla! (homeeeee! Ja tornem a ser una familia!)
I al sortir a buscar alguna cosa per sopar al Cairns Centre, he vist tot d’estrelletes! (aaaapaquii!)

Si és que cadascú es motiva com pot…

*M’agradaria anar posant tot d’enllaços i currar-me una mica el dia a dia, però entre que internet va prou car ($A 2 mínim cada hora) i que per ara als dies els falten més hores que n’hi sobren, si algú vol saber més sobre qualsevol cosa que vagi sortint per aquí només cal que ho posi al Google, i compari. (uaaala què dropo) :)

**A l’Àsia n’hi deien jungla, a l’Amazones n’hi deien selva… i aquí n’hi diuen Rainforest: bosc de pluja, bosc tropical? Rainforest m’està bé.

***L’altre dia allà al mig del rainforest, sabeu què em va passar? A l’anar a dormir, abans que vinguéssin els altres tres de l’habitació apago el llum, vaig cap al llit (que evidentment estava a l’altra banda) i a mig camí faig “ups, ho posarem tot a lloc” i com faig casi cada nit, estiro els braços cap amunt, ben amunt i quan m’estic a punt de posar de puntetes “TAC! TAC! TAC! TAC! TAC!” Òstieeeeeeeeeees! Quin mal!! El ventilador, a tota pastilla, em va segar els dits! Em pensava que me’ls havia rebentat… però res tu, com els crios, una mica d’aigua freda i a dormir. L’endemà estaven ja casi casi com si res! Ja veieu, quins perills continus amaga aquest país.

03.09.10

Avui, llevar-me passades les sis, petit esmorzar i anar a córrer! Pel port, pel passeig marítim i tornar. Dutxa, rentar la roba de córrer i ara el plan és
1.comprar un barret
2.canviar diners (amb els Euros no anem enlloc)
3.menjar alguna cosa i esperar que es facin les 15.30h, que marxo d’excursió fins dimarts.

Dimecres, 01.09.10

Thursday, 02/09/2010 (11:52)

Bastant abans de les quatre de la matinada ja estava despert, completament, amb els ulls rodons, “Lost in translation” total. He fet internet una estona i he aprofitat per fullejar la guia, començar a mirar properes destinacions i intentar imaginar-me el calendari de viatge tot ple, sense arribar a conseguir-ho. Cada vegada que penso en la quantitat de dies que em queden de tombar em puja l’adrenalina! i no m’ho acabo de creure.

A les 6.15h ha sonat el despertador, abans de les 7h havia deixat l’habitació i estava al mini bus de Tropical Horizons, conduït per un tio ben gras, amb bigoti blanc, vestit d’explorador i que no ha parat d’explicar coses en tot el dia. Jo era el primer! He pogut triar lloc i a partir d’aquí hem anat recollint gent per tot tipus de complexes hotelers.

Hem sortit de Cairns seguint la James Cook Highway cap al nord (aquesta “highway” vindria a ser una nacional de doble sentit amb tot de rotondes pel mig, eh?) I hem anat passant per tot de llocs que surten a la guia: Port Douglas, diverses platges entre elles una on es va gravar La delgada línia roja (The red thin line, ehem ehem), Mossman i hem entrat al Daintree National Park, que semblava Jurassic Park, Rainforest total, i m’he banyat al riu! Han dit “algú es vol banyar? Teniu cinc minuts” Just llavors ha sortit una mica el sol i clar… i tant! He dit jo: l’únic lloc de la comarca sense cocodrils ni medusses i encara direm que no? Una parella australiana, de la costa Oest, estaven una mica motivats al principi, però no ha estat suficient. La resta ningú, però és que hauríeu de veure la parroquia, eh? Quin jovent!

Bueno, banyet, marxem, tomet en vaixell pel Daintree riu! Hem vist algun cocodril, una serp, molts ocells… i tornem al bus: vistes a la desembocadura del Daintree river des del Mount Alexandra… i cap a dinar! Ràpid ràpid que fem tard. Dinar… en un lloc espectacular, al mig del bosc i vora la costa, allà on el rainforest es troba amb la barrera de corall. Després de dinar tenia una son jo… i tal i com estava previst, m’han deixat a Cape Tribulation poble, a un lloc anomenat Ferntree Rainforest Lodge, per passar-hi la nit i la resta han seguit amb el tour. A mi em recullen demà! A la mateixa hora i al mateix lloc; com que l’excursió d’un dia em semblava molt curta vaig demanar de quedar-me a dormir per aquí i tornar l’endemà i van dir que sí, per només $11 més! Fet. La idea inicial era anar a tombar, però ara mateix la prioritat és descansar i dormir bé, que el submarinisme es presenta molt i molt cansat.

Per això aquí, al cul del món del que ja semblava ser el cul del món, he fet una migdiada de necessitat, per despertar una bona estona més tard amb tres companys nous d’habitació, pluja a l’exterior i unes grans ganes de no fer res fins l’endemà. Així he passat el que quedava de tarda… veient les casetes del Ferntree, sentint la pluja, amb la guia al meu costat i veient més gent que arribava, a aquest racó de món.

Travelplan

Atenció! Gent australiana! Visitants! Simpatitzants! Viatgers,,, i viatgeres! Després de consultar llibres i amistats, aquests són els 12 llocs per on vull passar les properes setmanes. Hi falta res? Hi sobra res? Hi diríeu res? Tots els comentaris seran acollits amb gran estima.

· Great Barrier Reef – Corall a sac. Hi vaig divendres! I probablement no serà l’últim cop.
· Townsville – Magnetic Island – SS Yongala (naufragi)
· The Witsundays – Airlie Beach – kayak per la zona
· Fraser Islands
· Brisbane – aquí hi tinc dos amics que m’ensenyaran la zona, el David i la Gemma, viatgers professionals (Deeeivid, ehem ehem) i probablement quedaré amb el Max, també.
· Coolangatta – Gold Coast
· Una setmana viatjant per carretera de la Gold Coast fins a Sydney, sense parar a Surfers Paradise (sobre aquest punt hi ha alguna controvèrsia)
· Sydney
· Blue Mountains
· 12 Apostles – Great Ocean Road
· Melbourne – ahir em mirava el plànol… quina por! (De gros)

· Un lloc anomenat Kakadu? Ho he de buscar**

· També m’agradaria fer uns dies de woofing en algun lloc, a poder ser una mica autèntic

I per rematar-ho tot, va en David (Deeeivid òsties!) i hi afegeix:

“I think traveling in Australia will be more about the journey than the iconic destinations – distances are huge and it’s all beautiful”.

*Tercera nit a Austràlia i (SENSE DECEPCIÓ) cap aranya peluda a la sabata, cap serp assassina a la dutxa, cap picada de mosquit.

**02.09.10

M’acabo de retrobar amb la meva motxilla! Raspall de dents, fulles d’afaitar, sabo! Roba, tisores… tot ha estat rebut com si fos ajuda humanitària.

Atenciooó! Que ens movem!

Tuesday, 31/08/2010 (10:46)

La intenció era quedar-me tres nits a Cairns fent repòs, però després d’un dia de molt caminar i tombar pel jardí botànic, he xerrat una estona amb el crac de la recep i m’he apuntat a dues excursions!

Demà matí 7.05h marxo cap al nord amb Tropical Horizons, a Cape Tribulation a fer excursioneta pels boscos tropicals, banyar-me a la platja i no se què més. Hi fem nit, torno l’endemà dijous, que dormiré la nit ja pagada al Dreamtime.
Total excursió $180, pot semblar una pasta però veient el que pago per tot, no se jo si ho hagués sabut fer més barat. I què coi, així coneixerem alguns guiris, que sempre està bé.

Divendres, marxo a fer submarinisme!
Amb Taka, recomenat per Laia J, diria que són 4 nits fora, marxant divendres i tornant dimarts. Em penso que en total són 14 immersions, com per morir de fatiga amb menjars, vaixell, etc etc per $1130 (iiiha!)

El menjar (fins i tot el del super) el trobo prou car i canviar diners no és tan fàcil com em pensava. Ja ho anirem fent millor… També, em volia cagar en el xip de la meva nova tarja de crèdit, però de moment m’ha anat la mar de bé!

Apa gent, fins demà passat.

*Tema fotos! Les aniré posant al Frikibook (buuuuuuuuuuuuuuuuuh! fora! fora!) i de tant en tant afegiré una mostra per aquí.

**Per cert! Que encara no tinc motxilla, avui m’han trucat d’un número desconegut i jo (inútil) he penjat! Ves que no fos algú de Jetstar o així :( No tinc sabó, per afaitar-me, protecció solar, etc etc, però després del viatge de vinguda coses com dormir horitzontal o menjar recolzant els braços ja sonen a vidorra. Tot i així, a veure si demà passat quan torni ja la tinc!)

Records a tothom

And welcome to… Townsville! O_o’

Tuesday, 31/08/2010 (10:31)

Doncs resulta que arriba l’hora d’aterrar a Cairns i hi ha una boira que fa por… i ens deixen allà dalt donant voltes, a veure què. Al final l’Airbus Jetstar prova d’aterrar i no, no ho fa. Jo m’ho miro i prou, assegut vora el passadís, amb la lleganyeta, la manta sobre els pantalons curts… però hi ha qui no ho passa gens bé amb la boireta, les turbulències i tot això. Segon intent d’aterratge… fallit! (uii!) Els motors fan una sorollada de por, dos crios ben petits que tinc asseguts a darrera no paren de bramar i ens diu el “captain” que anem cap a Townsville tu, que allà no es pot aterrar. (oooh… abatiment general).
Arribem a Townsville i ens trobem amb un problema: Houston! Vull dir, Custom! L’aduana titos! Per comprovar si algú porta armes, fems de vaca enganxats a la sola de la sabata, alguna malaltia tropical o pornografia, perquè et posin el segell al passaport, etc etc, hem de passar per aduanes internacionals i allà, no n’hi ha.
A partir d’aquí passen els minuts, tic tac tic tac, i sense que ningú baixi de l’avió, amb la porta oberta, van anant xerrant pilot, customs, assafates, passatgers que pregunten, “update” del captain resumint el procés… (com deia l’Ôscar Azal fa ben poc en un dels seus blocs, quina ràbia aquesta gent que està a l’estranger i comença a fer servir parauletes de l’idioma d’acollida, eh? Completament d’acord).

Resumint, que al final (molt al final) diuen: titos! Que no baixi ningú, que tornem a Cairns, que ja podrem aterrar. Tot i així! Si a Cairns no poguéssim aterrar, aniríem a Brisbane (toooma ya) que allà sí que hi ha aduanes internacionals i podríeu entrar al país, perquè de moment els que vénen de fora encara no ho han fet pas. Vista la situació, els que portin un adhesiu taronja a la tarja d’embarcament (domestic flight) podeu baixar aquí, si voleu, però deixant l’equipatge a la bodega. La gent es queixa, resum ben resumit pels estrangers, renecs, gent desesperada que té gana (no us ho perdeu! Jetstar és de baix cost, però als que veníem de lluny com jo ens tenen amb una mica de consideració i ens donen manteta, taps per les orelles, alguna cosa de beure i menjar… mentre que a la resta no! Perquè no ho han pagat, ni més ni menys, però tot plegat, tu sí, tu no pel menjar i beure gratis, era una mica incòmode).

Resumint encara més, que al final hem pogut aterrar a Cairns sota la pluja a les 14.30h, sis hores més tard del previst, i tothom ens ha demanat disculpes un munt de vegades. Un home gran amb panxota australiana i barret de caça cocodrils ha estat a punt a punt de plorar, quan érem a Townsville… al final surt pitant de l’avió molt content “We made it!” em diu emocionat. Ara sí, ja hi som! xip xap xip xap cap a recollir el motxilot, i… I ves, que m’he quedat l’últim allà, mirant com anaven caient maletes de tot tipus menys la meva (uoooh…) :(

Suposo que no es pot ser un gran viatger sense que t’hagin perdut mai l’equipatge, no? Doncs bé, avui per mi ha estat el primer cop (sobredosi de primeres vegades) i la meva bossa es devia quedar en algun lloc entre London i Singapore, encastrada en algun racó a mig ziga zaga. La gent de l’aeroport, extremadament amable i propera, m’ha omplert el full de recerca de la bossa en qüestió i quan sí, ja no quedava ningú de ningú per allà m’han deixat sortir directament al carrer per la drecera, sense customs ni registres ni res.

D’allà cap al Dreamtime hostel, en bus de guiris i sota la pluja i una bona estona més tard dinar-sopar, tall de cabell i cap a casa a dormir, tu! Ja vist el mar i el centre.

Cairns és un lloc d’aquells que tant el centre com 5km a les afores poden ser exactament iguals, ja ho descobrirem, però el cas és que avui és la primera nit australiana, amb pluja tropical i tot, i encara no se què motiva més, si el poder-ho fer o el poder-ho dir.

L’equipatge, directe cap a Cairns! Que jo aniré tirant

Sunday, 29/08/2010 (19:20)

Dissabte 28 d’Agost. Un dia intens després d’una nit curta, talment com quan estic de colònies, encara que les meves colònies tot just són a punt de començar. Despertador ben d’hora. rentadora, anar tatxant les últimes coses a fer, escoltar cançons a la ràdio que sonen a última vegada. Trucades, missatges, fer la bossa, deixar l’habitació buida. Córrer cap a l’Aerobús, sempre acabo igual, córrer fins facturar. O porto masses coses o les porto massa mal posades, però ho hem de fer millor. Benvinguts a British, no se què els passa amb els seients però em fan un “up” de rebot. Up-grade, paraula màgica! No se com mostrar més gratitud. Ambient a l’aeroport més de matinada que de tarda de finals d’Agost, però ja m’està bé així: avui és el meu dia de sort!

Boeing 757, welcome on board! Fila 9. Seients de cuir, “què vol beure”, fullejo el parell de diaris que m’he comprat. Sopem! Creia que m’oferien una amanida i em serveixen salmó. Això de l’anglès algun dia ho farem bé, però tot i així: bon profit! Salmó amb patates i verdures al forn, formatge de veritat, em deixen triar el pa, mousse de xocolata i una tassa de te. Del tovalló de roba passant pels cuberts metàl·lics fins la tassa de te, de ceràmica i amb decoració londinenca, no queda sinó dir que ha estat un bon sopar. I jo que volia dormir…
Amb l’assafata ja neta em bec el te, tot observant una posta de sol tant llarga com el mateix vol.

Passo per London casi sense ni seure: aterrar a la terminal 3, baixar el primer i fer ziga zaga ziga zaga per pujar a l’avió més gran del món a la mateixa terminal 3. Fila 61, que està prou endavant tenint en compte que la classe treballadora comença a la 50. A dalt hi tenim tota una planta, tot business i la meitat de la planta de baix vindria a ser el mateix, però evidentment no es nota res. Sí que les finestres per dins són més grans i sí que està tot encara novet novet, i sí que m’encanta l’entreteniment (enterteinment?) que ens ofereixen a cadascú. Abans d’encarar pista ja començo a mirar Green Zone, tot acoplat al raconet vora la finestra amb la manta, el coixí, els diaris, el necesser amb pasta i raspall de dents, etc etc. Sopem, prou bé, reparteixen la bosseta per passar la nit (Mars, aigua, caramels i galetes) i posen el “modo noche”: llums apagades i persianes avall, que aquí dins i a partir d’ara és de nit.

Diu el netbook, el mini yo, que a Barcelona són les tres de la matinada, a Cairns les onze del matí i a Singapore les nou. Jo de moment dormo una mica, a veure què dura.

Una dormideta, un parell de pelis (la segona ha estat Australia, ves què hem de mirar!) i ja preparen l’aterratge “…su asiento en posición vertical”. Jo em sento una mica gallina de granja amb això de viatjar a les fosques; quan diuen que a Singapore estan a 30º i que són les 5.30 em pregunto “…Del matí, o de la tarda?” De la tarda home… pugem les persianes i a fora, sobre els núvols, hi fa un sol que peta.

A les dues pelis que he vist hi havia gent bona que vol fer la seva i gent dolenta que trama plans diabòlics. Me n’adono llavors que és el nostre esperit destructiu, el que ens fa evolucionar. És gràcies a les guerres que sóc en un avió.

Singapore Chiang, de veritat que no m’esperava jo que el millor aeroport del món estés tot emmoquetat. Ziga zaga ziga zaga, transfer gimkhana one more time i encarem un nou vol! Seeee! Nou hores més, si us plau! Que aquest se m’ha fet curt! El proper vol però, és operat per Jetstar, no podia ser perfecte tot plegat. Que si, que si… que si Emirates, que si Singapore Airlines, però per mi Qantas segueix sent la millor companyia del món. La pitjor probablement sigui Iberia!

_________________________________________________________

Un dia vaig somiar que arribava a Austràlia, en tren, i era de nit. A l’arribar vaig mirar al cel, a veure què s’hi veia, però uns núvols rosats ho cobrien tot. L’estació era molt cutre, com si hi paréssin trens de vapor, i jo no entenia res i estava molt decepcionat pels núvols. Al despertar, vaig tenir molt clar que havia d’anar a Austràlia, a veure com era en realitat.

__________________________________________________________

Acabo d’aterrar a Darwin, al nord, i són les 3.15h de la matinada. D’aquí dues hores seguim fins a Cairns, destinació final, i amb els llums de l’aeroport el cel es podria semblar una mica al de l’estació del somni. Tot i així, ja sóc a Austràlia! Volar com a frequent flyer amb Jetstar implica que et donen sopar, que no me l’esperava pas, però ha estat un vol més aviat oblidable. No esperava jo tampoc haver d’estar dues hores aquí tirat, però mentre que Singapore Chiang presumeix de wi-fi per tot arreu jo fins a Darwin no me n’he sortit, i ja fa hores que penso que tanta wi-fi dependència no pot ser bona, que segur que sense el netbook en comptes d’escriure cada detall estaria fent pilates per aquesta sala d’espera que més aviat sembla un lounge vip.

Ah! Ja ho sabia, però en directe sempre impacta… a Austràlia no s’hi pot entrar cap tipus de menjar, restes de fang a les soles de les sabates, armes… o pornografia!

M’estaré una estona més per aquí, amb els frikis fins que se m’acabi la bateria i llavors potser si… farem uns estiraments, que tanta estona mal assegut no pot ser bo. Ja sóc a Austràlia! Més que cansat, estic molt content :)

darwin arpt

Cançons de colònies – Little boxes

Thursday, 26/08/2010 (12:56)

Perquè sempre hi ha algun teacher que van més enllà, d’aquest final de vacances d’estiu em quedo amb aquesta cançó.

Little boxes

Little boxes on the hillside,
Little boxes made of ticky tacky
Little boxes on the hillside,
Little boxes all the same,
There’s a green one and a pink one
And a blue one and a yellow one
And they’re all made out of ticky tacky
And they all look just the same.

And the people in the houses
All went to the university
Where they were put in boxes
And they came out all the same
And there’s doctors and lawyers
And business executives
And they’re all made out of ticky tacky
And they all look just the same.

And they all play on the golf course
And drink their martinis dry
And they all have pretty children
And the children go to school,
And the children go to summer camp
And then to the university
Where they are put in boxes
And they come out all the same.

And the boys go into business
And marry and raise a family
In boxes made of ticky tacky
And they all look just the same,
There’s a green one and a pink one
And a blue one and a yellow one
And they’re all made out of ticky tacky
And they all look just the same.

La cançó, del 1962, és de Malvina Reynolds i va esdevenir un hit per al seu amic Pete Seeger.
Canteu-la un parell de vegades i ja veureu com s’enganxa!

A mi em va recordar una mica el Tree Hugger, que feia cantar als nivells més baixos d’anglès uns anys enrera.

little boxes

LÉOLO

Sunday, 01/08/2010 (15:14)

Aquesta tarda després de passar mig dia netejant el pis he mirat Léolo, una de les pel·lícules que he vist més vegades. La trobo ben curiosa i emotiva, força crua i aspra, trista i tendra, a cops simpàtica, que va transcorrent amb simplicitat.

“Rara” i profunda com és no és una peli que es pugui recomenar a la valenta, però si algú la vol veure només cal que ho digui.

Està mig inspirada en un llibre, l’avalée des avalés, “el valle de los avasallados”, La vall dels sotmesos.

Algun dia el llegirem.

Léolo

*Perquè m’agrada que les pel·lícules em sorprenguin i es deixin descobrir, ho deixaria aquí mateix.
A la salut de la maria però, que em rega el blog ben sovint amb els seus comentaris, afegeixo un resum de què va Léolo, amb una mostra de la música que l’embolcalla casi tota l’estona.

Si en voleu saber més i comenceu a xafardejar, us trobareu amb tot de gent enamorada dels pensaments d’aquest petit quebequès que diu haver nascut a Itàlia, amb els quals han anat omplint la xarxa.

Necessitat de discutir

Saturday, 31/07/2010 (14:01)

No truco mai a la ràdio, envio correus ni escric missatges de mòbil davant de cap enquesta d’opinió o quan crec sentir incongruències als mitjans. Intento no entrar en debats ni discussions per imposar la meva raó i trobo força curiós, simpàtic i gens incòmode quan algú diu el que pensa i després senzillament es fa el silenci, que normalment indica desacord i punt.

L’altre dia no se ben bé perquè, probablement per tenir poca feina, vaig afegir un parell de comentaris al Facebook. D’una banda es discutia sobre la catalanitat de Jaume I i de l’altra si el consum d’aigua a la zona metropolitana de Barcelona havia tornat a pujar a nivells anteriors als de la sequera de fa un any llarg. Vaig acabar havent-me de justificar i donant corda, sense voler-ho, a un debat que no portava enlloc.

A vegades em sorprèn com de fastigosament m’agrada tenir la raó. La raó… sembla un testimoni que ens anem passant mentre xerrem, ara la tinc ara no la tinc, ara et convenço ara m’estàs a punt de convèncer tu, però no et donaré pas el testimoni de la raó així com així. Em sembla que ja ho vaig escriure un dia això… con vèncer. La línia que separa el debat del batre’s per la raó és fina fina, si o no?

Debatre (de batre) i intercanviar opinions sembla que hagi d’estar molt bé, però mentre anava a escriure “que cadascú pensi el que vulgui”, m’he sorprès pensant a veure com podria convèncer a tothom, de que senzillament no hi ha necessitat de discutir.

tenir la raó

EL VIATGE II

Wednesday, 28/07/2010 (12:29)

Encara que hi ha coses que tots i totes ja sabem començarem anant a pams, perquè és un tema que m’agrada molt i a més així aclarirem alguns dubtes.

La Terra (el nostre planeta) no està completament vertical, sinó que està inclinada uns quants graus, concretament 23º i 27’, o 23,45º.

Això fa entre altres coses, que hi hagi cinc zones climàtiques a la Terra, que els nostres dies s’allarguin i escurcin segons ens movem al voltant del sol (fins l’extrem que als pols visquin mig any de nit i mig de dia) i que a l’hemisferi sud visquin a l’estació contrària de la que s’està vivint a l’hemisferi nord.

tropics i cercles polars
L’esquema, que representa el nostre solstici d’hivern i l’inici de l’estiu austral, és d’Astroseu.com

Així doncs entre cada Pol (Àrtic i Antàrtic) i el seu Cercle Polar hi ha les dues zones fredes (no ho haguéssiu dit mai, eh que no?), entre els tròpics hi ha la zona càlida i entre Cercles Polars i els Tròpics hi ha les dues zones temperades, amb quatre estacions (com les pizzes) que és on vivim nosaltres i on es troba mitja Austràlia i Nova Zelanda.

A on volem anar a parar amb tot això?
Doncs que el dia que arribi a Austràlia, el 30 d’Agost, allà encara els quedarà un mes d’hivern! I com que la cosa no em va fer massa gràcia, vaig decidir aterrar a Cairns, al nord de la Costa Est, més amunt del tròpic de Capricorn i per tant, una zona no afectada per l’hivern. També, només entre els tròpics hi apareix el corall, gran atractiu del fons marí, de manera que arribar, passar de l’hivern i començar a fer submarinisme tan aviat com m’hagi adaptat al nou horari em va semblar una opció més que sensata, tenint en compte el calendari.

Una última cosa pel que fa al nostre planeta: segur que alguna vegada heu sentit a dir que a l’hivern estem més a prop del Sol i a l’estiu més lluny, si o no? Això és completament cert (primera llei de Kepler) i implica que a l’hemisferi Sud, a l’hivern estan més lluny del Sol i a l’estiu més a prop! Sent doncs el seu clima més extrem.

Repassem l’anada?

Barcelona – London – Singapore – Darwin – Cairns
sortint de Barcelona a les 19.20h del 28 d’Agost
arribant a Cairns a les 8.05h del 30 d’Agost.
Total en temps, 28h 45’
(Tinc pendent de buscar un lloc on caure mort a Cairns només arribar)

La tornada serà Auckland – Melbourne – Singapore – London – Barcelona,
sortint d’Auckland a les 12.45h del 21 de Desembre
arribant a Barcelona a les 10.35h del dia 22.
Total en temps, 32h50’

Itineraris

Diuen que ningú arriba a Austràlia content… o millor dit, que tothom que hi arriba des de tan lluny ho fa de mala òstia, si més no la classe turista. Jo parteixo de la base que estar despert vint-i-quatre hores no és cap disbarat, i que sabent el que és treballar de nit, ho hauria de pair més aviat fàcilment. A partir d’aquí, pararé el mòbil, em fotré dins del primer avió, que facin amb mi el que vulguin i ja avisaran quan arribem, tu… a veure com va. Això sí, s’ha d’anar mirant el checkmytrip, a veure si canviaran qualsevol horari i farem riure.

Sigui com sigui i vagi com vagi, el 30 d’Agost, arribem a Cairns! I la idea és conèixer la zona sense pressa tot fent anti-jet-lag, fer una setmaneta de submarinisme tant a dins com fora de l’escull coral·lí i anar llavors resseguint la Costa Est Australiana cap al sud, sense pressa, fent excursionetes aquí i allà mentre arriba la primavera, creuant els estats de Queensland, New South Wales i Victoria fins arribar a Melbourne i l’illa de Tasmània.
Per visitar aquest tros de país tinc una mica més de vuit setmanes, que donaran pel que hagin de donar. Sense contar la zona nord de Cairns (Cape Tribulation, etc), excursions fora de ruta ni Tasmania, el recorregut de Cairns a Melbourne vorejant la costa té 3.641kms. Segons google maps, seria com anar amb cotxe de Barcelona fins a Sant Petersburg, a Rússia.

East Coast

L’Uluru, l’Ayers Rock

A Austràlia la meva ruta vol seguir la costa Est, ja està dit, però tot i així hi ha un pedrot casi bé al mig de l’illa, una roca sagrada pels nadius a qui les fotografies casi mai fan justícia, un monolit emergent de l’esplanada més gran del món que va canviant de color segons l’hora del dia i que per res deixa indiferent.

Doncs bé, des de la costa Est fins a l’Uluru hi ha entre 2.600 i casi 3.000 quilòmetres, que posats sobre Europa i sortint des de Barcelona no ens porten fins al Cercle Polar Àrtic, però casi casi! Seria triplicar el quilometratge, està dit quatre línies més amunt.

Així doncs, no em sap gens de greu no acostar-me a veure l’Uluru, a l’igual que a molts turistes de Barcelona no els sap greu no allargar el seu viatge fins a Noruega, a veure el Sol de Mitja Nit.
Com que ja ho he explicat unes quantes vegades, també ho poso aquí.

Uluru

L’idioma – Australian English

Ja en tinc moltes ganes de sentir-los parlar i no entendre res… Cosa que d’entrada em semblarà normal tenint en compte que molts australians a casa seva no parlen australià, que escurcen les paraules fins a fer-les irreconeixibles i que algunes estan influenciades també per llengües aborígens.

Aquí en teniu una petita explicació, un bon resum del koala net que el Donant voltes ja va deixar al post anterior i jo no me n’he pogut estar d’escriure uns quants exemples que surten a la guia. Tot plegat (de moment) em sona molt simpàtic.

Arvo – afternoon, tarda
Banana bender – resident of Queensland
barbie – BBQ o barbacue
blue – discussió o lluita
brekky – breakfast, esmorzar
‘burbs – suburbs, afores d’una ciutat
bush – camp, muntanya
BYO – bring your own, restaurants on et pots portar la beguda
cark it – morir (¿?)
cut lunch – sandwiches
daks – trousers
dead horse – tomato sauce (¿¿??) :)
dob in – informar algú
drongo – persona inútil o estúpida
Esky – nevera de pic-nic
good on ya! – well done! Ben fet
grog – begudes alcohòliques
grouse – very good
hoon – idiota, hooligan
journo – journalist, periodista
loo – toilet
mate – així és com s’ha de saludar a tothom: ‘maaaaaate’
Mexicans – Victorians
mozzies – mosquitoes
never-never – lloc remot a l’outback
oi oi oi – és el que s’ha de dir quan algú digui “Aussie Aussie Aussie”
outback – part remota del bush, de terra endins (tot el que no és costa)
piss – beer
pissed – drunk
pissed off – annoyed, enfadat
plonk – cheap wine
pokies – poker machines
reckon! – you bet! absolutely!, I tant!
roos – kangaroos
saltie – saltwater crocodile (el perillós)
sanger – sandwich
shark biscuit – inexperienced surfer
smoko – tea break
tea – evening meal
too right! – absolutely
wag – to skip school or work
whoop-whoop – outback, miles from anywhere
yakka – work
yonks – a long time
youse – plural form of “you” (pronounced yooze), used by the gramatically challenged

Parlant de guies, la Gess em va deixar la Lonely Planet d’Austràlia en anglès, la Laia J em va deixar la Rough Guide en castellà i jo em vaig comprar la Lonely Planet de la Costa Est Australiana i la de Nova Zelanda, que són les que m’emportaré.

Nova Zelanda no ha de deixar pas indiferent… “Señor de los Anillos” apart, em fa molta il·lusió poder passar encara vuit setmanes més en un territori que bé podria ser per extensió el Regne Unit, amb molta menys gent (uns quatre milions d’habitants!) i molt més paisatge, tot farcit amb el rerafons de la cultura maorí. Ja tinc el vol per anar-hi! Diu Iata que per menys de tres mesos no cal visat, ja ho confirmarem, i ara només em queda preparar un itinerari que em porti a tombar per tot arreu, que segurament acabarà sent amb forma de vuit. Aquí segur que m’hi ajuda l’Emili, que encara s’ho té com la seva segona llar (Es mi isla!).

Dimarts, 26 d’Octubre

Melbourne (AUS) 9.55h – Auckland (NZ) 15.30h
$188,63 AUD, ja pagats com a 135,52€
Vol amb Pacific Blue Airlines
Temps: 3h 35 minuts

Com que el 26 d’Octubre queda prou lluny, ja hi aniré pensant amb els dies. La idea és la mateixa que amb Austràlia: reservar la primera nit a Auckland, per fer una ullada veure la zona i a continuació anar a conèixer un país.

Total gastat en vols:1745,52€

Ah! La capital d’Austràlia és Canberra, i la de Nova Zelanda és Wellington

Per acabar, un bloc: La volta dels 25 a Austràlia.
També va passar per Nova Zelanda!

“…i quan tornes a casa tot està igual, i llavors te n’adones de que el què ha canviat, ets tu”.
Benjamin Button

“¿Así que te vas a Australia? Así me gusta, a aprender inglés de verdad”.
Irene G, una crac dels idiomes i els accents

*En aquest post hi falta alguna foto xula… ja les farem, tu.

El secret està a la massa, definitivament!

Sunday, 25/07/2010 (22:27)

Diumenge d’estiu, dia gos completament. Ja són quarts de nou del vespre… què fem per sopar? Avui amb l’ajut inestimable de la Júlia, la meva companya de pis, us proposem, com no, de fer pizza!
Però pizza de veritat, eh? Res de mentides aquí. Per si algú s’hi anima, us expliquem com ho fem!

1. Posem en un recipient ben gros farina, completament a ull (a internet hi trobareu les mesures, i tal i qual… però aquí anem bastant a “ojo de buen cubero”). Nosaltres la fem amb farina integral, però això va a gustos també… fins i tot es pot fer mig i mig, com vulgueu, mentre no sigui farina de reposteria.

farina

2. Hi afegim sal

sal

3. Hi afegim aigua, tot a ull i ho pastem

aigua

4. Hi tirem un raig d’oli, i ho seguim amassant

oli

…i ja està! Ja tenim la massa feta, aquella que paguem a can Buittoni, però aquesta amb la meitat d’ingredients.
massa

Escampem la massa per la safata de forn, mentre aquest ja es va escalfant a 220º

escampem la massa

A sobre hi posem salsa de tomàquet, mozzarella, i el que ens agradi… o senzillament el que tinguem.

tomàquet
ingredients
Evidentment i com fan a Telepizza, si sou dos o tres i no voleu els mateixos ingredients, per no barallar-vos podeu dividir la pizza en zones (ni pa ti ni pa mi) i tots contents. El cas és que hi hagi bé de formatge, això és el més important.

presto

Un cop ben coberta la massa, amb orenga i el que faci falta, cap al forn! Que en menys d’un quart d’hora ja farà olor. Aquí també, cadascú s’ho fa a la seva manera… nosaltres recomanem fer primer la pizza des de baix, i gratinar els ingredients quan la base estigui ben feta.

forn

Un cop cuita només cal tallar-la a trossos i bon profit! Que ja tenim el sopar del diumenge, i tampoc és que ens hi haguem escarrassat massa.

feina feta


Ingredients i pressupost:

500 gr de farina integral: 0,39€ (n’hem fet servir la meitat)
200 gr de pernil dolç: 1,00€
200 gr Mozarella: 1,79€
250 gr de xampinyons: 1,29€

Total: 4,47€, que es poden arrodonir fins a cinc Euros contant el pebrot verd o el tomàquet fresc.

Res a comparar amb el nostre amic Dr. Oetker, a 2,80€ la pizza congelada (n’hauríem de comprar tres, 8,40€) o amb un momento redondo de Telepizza! Una pizza familiar, de la que som addictes de tant en tant, val 21,25€.