Viatge a Islàndia

El mateix dia de marxar em diu el Marc, després de comentar la temperatura que tindríem durant el viatge (de 9 a 15º) “o sigui, que aneu cap a l’hivern ara”. I de fet així mateix ho podríem dir… Vam anar cap a l’hivern! vam anar a Islàndia.

Aerobus cap l’aeroport (com sempre, et gastes 500€ en un bitllet d’avió i en rateges 5 a l’últim moment?), no era la terminal 1 sinó la 2 (buus verd cap allà) i facturar, pujar a l’avió d’Icelandair express replè de gent i arribar quatre o cinc hores més tard a Keflavík, on hi ha l’aeroport principal, a uns 40kms de Reykjavík. Abans d’aterrar diu el capità que al sud oest hi veurem unes cascades. Per veure-les d’aquí ja han de ser grosses, penso jo, però el Sol que es veu a l’horitzó no se si està sortint o s’està ponent, i encara que m’orientés, tot sota nostre és un mar de núvols. Al final aterrem. Són les tres de la matinada, les cinc a Barcelona. A l’aeroport s’hi anuncia el mateix país i tot d’activitats d’aventura, casi tots els que anem a buscar l’equipatge anem vestits i calçats per caminar.

No és pas fosc, tampoc és clar. El cel és gris, esperem els col·legues de sadcars, que no es presenten, i passada una bona estona truquem, ens vénen a buscar i ens porten al seu hangar, lluny de la tropa avis, europcar, hertz, i lloguem un toyota rav4 que ens va més que bé.

SAD cars hangar

Sota el cel és gris, el paisatge és molt ampli. No se si perquè és molt pla o perquè s’agafa alçada amb facilitat, potser senzillament perquè m’hi fixo, però es veu molt de terreny molt fàcilment. Els pobles són petits i tenen els edificis separats, cases aïllades sovint amb les parets cobertes de metall, com la teulada. Algunes cases tenen el sostre en volta, com l’hangar de Sad cars i tot plegat sembla tan inhòspit com si haguéssim aterrat a l’Antàrtida i les casetes folrades en xapa fossin estacions de recerca, “aquelles d’allà les dels espanyols, les del fons els japonesos…” i així anant fent. El territori es veu tan bast, tan feréstec, que el mar en un racó queda ben bé ningunejat. Tot el que es veu és roca i molsa, poca cosa més, i una autovia de doble carril allà baix que va cap a la capital. Trobar el Guesthouse on descansar ens resulta força fàcil. Esmorzem, dormim i comprem menjar, tot i portar-ne una bona quantitat, i dinem. Després, anem al Blue lagoon! Un spa natural, aigües termals per senzillament passar-hi l’estona que són el lloc més visitat del país i hi passem tota la tarda i vespre, en sortim més que arrugats. Tornem cap a casa, sopem… i cap dormir, tu, que això de les saunes, les aigües calentes i el remull cansa bastant.

Exteriors del Blue Lagoon

Landmannalaugar

Després de visitar tres llocs d’interès (la zona on es va establir el primer parlament del món, una zona de guèisers i fumeroles i una cascada) vam anar a Landmannalaugar, un parc natural rocós allunyat de la carretera principal que dóna la volta a l’illa. Vam dormir al refugi, no vam acampar com seria l’alternativa. Hi vam passar una nit i l’endemà vam fer una caminada d’un dia, que es va allargar més del previst i va ser una sort. “Segueix les marques vermelles i faràs el tomet de 3 o 4 hores, el cas és que eren marques vermelles primer i blanques després, si segueixes les vermelles (i després les grogues) n’acaben sent 7 o 8, d’hores, però la zona a la que tens accés és molt més àmplia i les vistes des dels punts de més alçada són veritablement espectaculars. La peculiaritat d’aquest indret, només accessible després d’una bona estona de pista forestal, de camí de carro (per ells senzillament carretera sense pavimentar) és que la roca és riolita, una lava farcida de minerals que es va refredar inusualment a poc a poc, fent que els turons siguin de colors calents, clars, jugant alhora amb el negre de la cendra, el verd de la molsa o les herbes i el blanc de la neu. Tot plegat sobre els turons arrodonits era com un decorat de fantasia, un paratge de pel·lícula, el més semblant a imaginar com poden ser, de prop, altres planetes. Malauradament la caminada va acabar sota la pluja, però el millor de tot ja estava vist.

Landmannalaugar

Landmannalaugar - caminada d’un dia

Allà hi vam arribar de l’oest i vam marxar cap a l’est, seguint la mateixa pista, que ens va fer creuar un bon grapat de cursos d’aigua. Ho torno a dir, un bon grapat, eh? I estàvem avisats, però no m’esperava pas que n’hi hagués tants ni que en portessin tanta, d’aigua.

Com creuar un riu amb cotxe: primera, i accelera!

Primer de tot mirem bé el riu o torrent. Si no veuríem clar de creuar-lo caminant, per por que se’ns endugués l’aigua, tampoc ho hem de provar dins un cotxe. Busquem el lloc de pas menys profund i creuem, evidentment i a poder ser en un tot terreny, aprofitant l’alçada i les quatre rodes motrius.

S’hi ha d’entrar a poc a poc, suaument, per no “xocar” contra l’aigua i evitar que l’esquitxada posi en perill el motor (si l’aigua, que no es pot comprimir, entrés als cilindres, els rebentaria!) i sobretot, sobretot, sobretot, no parar. Posar primera, entrar al riu i accelerar fins haver-ne sortit per l’altra banda, ja que si parem (o posem segona!) pot entrar aigua pel tub d’escapament i serà el primer pas per quedar-nos a mig creuar. Si el riu és tot igual de profund diuen que és millor fer la primera meitat en sentit de la corrent i la segona en contra, però a filar tan prim ja no hi arribo, jo.

Svínafell

Ens van dir que el 10% d’Islàndia està cobert de gel (tenint en compte el nom del país, fins i tot pot sonar a poc) i casi tot és aquí. Tres glaceres casi a simple vista, cadascuna més gran que l’altra, surten d’aquí, del pic més alt del país (uns 2.000m), el primer que es devia veure quan els primers colons hi van arribar. Un dia tombant per la zona, cascades entre basalt i vistes a la glacera, tot sota la pluja i l’endemà caminada amb guia i grampons pel gel, que pel fort vent va haver de ser més curta del previst. D’allà en vaig sortir bastant, bastant encostipat.

Reyðarfjörður

Custodiats per pluja, vent i boira, tot vorejant petits fiords, veient glaceres i fregant l’Oceà vam fer cap a la costa est. Vam passar dues nits en un hostal ben complert i acollidor, i la pluja i el meu encostipat van ser definitius per abaixar una mica el ritme: una excursioneta al llac Lagarfljót, al salt d’aigua, al super i a dinar cap a casa.

Arbot i Húsavik

Des d’allà i d’una tirada en cotxe seguint la carretera 1, la Ring Road, vam arribar a la costa nord. Haguéssim passat quatre nits al mateix lloc de no haver estat tot ple, de manera que en vam passar dues a Arbot (hi ha un alberg i una granja, poca cosa més) i dues a Húsavik, port de sortida, apart de Reykjavík, per anar a veure balenes. Aprofitant la previsió de bon temps vam anar a veure balenes el primer dia, vam fer excursió organitzada d’un dia a l’Askja i vam fer un dia de tombar amb el cotxe per veure les cascades de la zona.

No fa ni un any que vaig anar a veure balenes a Hervey Bay, a Austràlia, i després d’aquella experiència he de dir que la versió islandesa va ser més aviat justeta. Vam veure tres balenes geperudes, un munt de frarets (frailecillos, puffins o lundis) i un bon paisatge atlàntic ben calmat durant més de quatre hores de trajecte en un veler (un schooner, n’hi diuen!). L’aigua és freda i el fet que no hi hagi cries potser dificulta que s’exhibeixin amb tot de tombarelles i esquitxades amb les aletes, però és dels millors llocs que tenim a Europa per veure cetacis, o sigui que ja és això.

L’Askja és un tros de cràter envoltat per un paratge força lunar situat força a l’interior, a 100kms per pista de la carretera principal. Com que no sabíem com era, ni on era, ni com de difícil era arribar-hi, hi vam anar en autocar tot terreny, una excursió organitzada d’un dia.

- A favor de l’excursió organitzada:
· No cal patir ni pel trajecte ni pel cotxe al creuar rius (n’hi ha tres, poca cosa comparada amb Landmannalaugar)
· T’estalvies la benzina
· El guia et va explicant coses sobre el paisatge i el país.

- A favor del cotxe particular:
· És més aventura i vas al teu aire.
· Trigues menys a fer el trajecte (l’autocar va força a poc a poc)
· T’estalvies la pasta que val l’excursió.

Si ho haguéssim de tornar a fer casi casi segur que ho faríem en el cotxe propi, que per alguna cosa el vam llogar, però “a toro pasado” tot es veu més fàcil i clar.

Dettifoss i Goðafoss

Molt xules aquelles cascades! Salts d’aigua en abundància, sorollosos, veritablement fotogènics. Les cascades són sens dubte un dels actius del país, o sigui que una de les activitats ja és això: anar a veure cascades.

island 1

�sland 2

Grundarfjörður

D’un cop de cotxe (d’unes quantes hores de durada) passem al fiord de Grundar, a una península de la costa oest, on hi vam passar dues nits.

Carreteres senzilles, poc trànsit i bon temps, molt de mar, molts cràters i un cim nevat. Aquí és on comença el viatge al centre de la Terra de Jules Verne (Júlio Verne n’hi diuen) i hi ha també tot d’històries sobre trolls i follets. Amb sol i caloreta la veritat és que tot es fa més agradable, i els dies tan llargs es poden aprofitar tant com es vulgui.

Reykjavík

Hi vam passar l’última tarda, l’última nit i l’últim matí. És la capital, la ciutat, on hi ha el govern, els negocis, la moda i s’hi amunteguen els turistes, però tot plegat voreja els cent mil habitants, si fa no fa com Tarragona, però amb un port definitivament més petit, un centre rodejat de mar, molt més delimitat i un carrer comercial, que és per on passeja tothom. Hi ha una església sobre el turó més alt, una barraqueta on venen els millors “hot-dogs” de la ciutat, tomets en vaixell per veure les balenes, un museu marítim, un edifici a punt de ser enllestit que és el nou auditori.

Una nit va ser més que suficient. L’endemà a la tarda vam tornar el cotxe… i vam tornar nosaltres cap a casa.

Islàndia

És una illa força gran, situada al mig de l’Atlàntic Nord entre les illes Fèroe i Groenlàndia, tot territori danès. Està a tocar del cercle polar àrtic, de manera que els dies són força llargs a l’estiu, tant com les nits a l’hivern. El Sol es ponia al mes d’Agost a casi les onze de la nit a tocar del Nord, i sortia més amunt del NE unes hores més tard, de manera que la nit era molt curta i abans de les cinc ja clarejava. Vam tenir una setmana de pluja i una de sol, encara que el temps pot canviar en qualsevol moment i a l’ombra és difícil passar calor.

Hi ha moltes glaceres que surten de muntanyes de gel, molta molsa, molta roca volcànica i només alguns arbres, i tots ells força baixets. Als prats s’hi veuen muflons, cavalls i alguna vaca. Els volcans no han de ser per res grans i cònics, moltes vegades són cràters que sobresurten del terra. Com a animal autòcton hi destaquen la guineu àrtica, força difícil de veure, les foques i balenes (de foques només en vam veure una, tampoc vam anar a buscar cap colònia) i els cavalls, petits i robustos, casi sense barrejar amb altres races des que els van portar els primers colons.

El menjar principal seria el peix i el corder, la patata i alguna cosa més que se’m deu escapar, la resta s’ha de portar tot de terra continental. El salmó, anomenat Lax, és quasi tot de piscifactoria (tenen una altra paraula per dir salmó de veritat) i la veritat és que casi tot el menjar que es pot trobar a mà és “ràpid” o “brossa”, hamburguesa, patates fregides i coca-cola, a preu d’àpat de forquilla i ganivet, de manera que casi sempre vam cuinar nosaltres mateixos.

Els preus són cars, si. No se com eren abans, però el país barat no ho és. Tot i així, portant menjar de casa (des de llaunes de tonyina o pebrot escalivat fins a quinoa o la típica ampolla d’oli d’oliva) i fent la compra al supermercat, no ens hem gastat cap fortuna. La benzina val més o menys igual que aquí i el nostre cotxe gastava molt, per dormir en albergs o pensions (guesthouses) vam pagar el mateix que val dormir en qualsevol racó d’Europa.

La gent és molt amable amb els turistes, em pregunto com deuen passar l’hivern i un factor clau, és que és un país segur. No hem patit perquè ens obrin el cotxe o ens robin la bossa, i això segons com t’ho miris no té preu.

Si mai us ofereixen aigua de glacera islandesa, la més pura del món, no us imagineu pas a un munt de xinos picant gel per posar-lo dins d’ampolles, eh? L’agafen de l’aixeta!

De fumaroles i gorgs d’aigua calenta n’hi ha molts, però no tants com jo em pensava. En dos llocs (a Reykjavík i Húsavík) ens vam trobar que l’aigua calenta anava acompanyada de pudor de sofre, cosa gens agradable quan et vols ensabonar el cap.

Com a última curiositat, tot el país està ple de fites, de muntanyetes de pedres per tot arreu: vora la carretera, als cims, als prats, als penya-segats… Aquesta illa és com una roca volcànica gegant, amb tot d’escletxes. A l’hivern les escletxes s’omplen de neu i no es veuen, de manera que des de sempre els camins s’han marcat amb aquestes fites que estan per tot arreu, ja que a la mínimia que es desviessin del camí, aquell trajecte entre granges per curt que fos, podia ser el definitiu.

…I ho recomano?
Jo no! El vol directe des de Barcelona fa que ja hi hagin estat tot de catalanets que et vas trobant per tot arreu, i segur que en coneixeu, però si voleu passar les vostres vacances d’estiu en aquelles latituds jo no en vull saber res.

Us agradaria anar-hi i dedicar-vos a fer fotos? L’Iñaki us hi porta.

*Una vegada més, hi falten fotos aquí! Les posaré més endavant, m’hi comprometo.


Si el que vols és prendre el Sol i descansar, aquesta no és la teva illa.

Islàndia

1 comentari a l'entrada “Viatge a Islàndia”

  1. carlinhos ha dit:

    Serginho!! un viatge ple d’aventura i molt a tope!! prenc bona nota i m’apunto el per anar-hi! si senyor!
    records!

Pots deixar un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.