Arxiu del August del 2010

Atenciooó! Que ens movem!

Tuesday, 31/08/2010 (10:46)

La intenció era quedar-me tres nits a Cairns fent repòs, però després d’un dia de molt caminar i tombar pel jardí botànic, he xerrat una estona amb el crac de la recep i m’he apuntat a dues excursions!

Demà matí 7.05h marxo cap al nord amb Tropical Horizons, a Cape Tribulation a fer excursioneta pels boscos tropicals, banyar-me a la platja i no se què més. Hi fem nit, torno l’endemà dijous, que dormiré la nit ja pagada al Dreamtime.
Total excursió $180, pot semblar una pasta però veient el que pago per tot, no se jo si ho hagués sabut fer més barat. I què coi, així coneixerem alguns guiris, que sempre està bé.

Divendres, marxo a fer submarinisme!
Amb Taka, recomenat per Laia J, diria que són 4 nits fora, marxant divendres i tornant dimarts. Em penso que en total són 14 immersions, com per morir de fatiga amb menjars, vaixell, etc etc per $1130 (iiiha!)

El menjar (fins i tot el del super) el trobo prou car i canviar diners no és tan fàcil com em pensava. Ja ho anirem fent millor… També, em volia cagar en el xip de la meva nova tarja de crèdit, però de moment m’ha anat la mar de bé!

Apa gent, fins demà passat.

*Tema fotos! Les aniré posant al Frikibook (buuuuuuuuuuuuuuuuuh! fora! fora!) i de tant en tant afegiré una mostra per aquí.

**Per cert! Que encara no tinc motxilla, avui m’han trucat d’un número desconegut i jo (inútil) he penjat! Ves que no fos algú de Jetstar o així :( No tinc sabó, per afaitar-me, protecció solar, etc etc, però després del viatge de vinguda coses com dormir horitzontal o menjar recolzant els braços ja sonen a vidorra. Tot i així, a veure si demà passat quan torni ja la tinc!)

Records a tothom

And welcome to… Townsville! O_o’

Tuesday, 31/08/2010 (10:31)

Doncs resulta que arriba l’hora d’aterrar a Cairns i hi ha una boira que fa por… i ens deixen allà dalt donant voltes, a veure què. Al final l’Airbus Jetstar prova d’aterrar i no, no ho fa. Jo m’ho miro i prou, assegut vora el passadís, amb la lleganyeta, la manta sobre els pantalons curts… però hi ha qui no ho passa gens bé amb la boireta, les turbulències i tot això. Segon intent d’aterratge… fallit! (uii!) Els motors fan una sorollada de por, dos crios ben petits que tinc asseguts a darrera no paren de bramar i ens diu el “captain” que anem cap a Townsville tu, que allà no es pot aterrar. (oooh… abatiment general).
Arribem a Townsville i ens trobem amb un problema: Houston! Vull dir, Custom! L’aduana titos! Per comprovar si algú porta armes, fems de vaca enganxats a la sola de la sabata, alguna malaltia tropical o pornografia, perquè et posin el segell al passaport, etc etc, hem de passar per aduanes internacionals i allà, no n’hi ha.
A partir d’aquí passen els minuts, tic tac tic tac, i sense que ningú baixi de l’avió, amb la porta oberta, van anant xerrant pilot, customs, assafates, passatgers que pregunten, “update” del captain resumint el procés… (com deia l’Ôscar Azal fa ben poc en un dels seus blocs, quina ràbia aquesta gent que està a l’estranger i comença a fer servir parauletes de l’idioma d’acollida, eh? Completament d’acord).

Resumint, que al final (molt al final) diuen: titos! Que no baixi ningú, que tornem a Cairns, que ja podrem aterrar. Tot i així! Si a Cairns no poguéssim aterrar, aniríem a Brisbane (toooma ya) que allà sí que hi ha aduanes internacionals i podríeu entrar al país, perquè de moment els que vénen de fora encara no ho han fet pas. Vista la situació, els que portin un adhesiu taronja a la tarja d’embarcament (domestic flight) podeu baixar aquí, si voleu, però deixant l’equipatge a la bodega. La gent es queixa, resum ben resumit pels estrangers, renecs, gent desesperada que té gana (no us ho perdeu! Jetstar és de baix cost, però als que veníem de lluny com jo ens tenen amb una mica de consideració i ens donen manteta, taps per les orelles, alguna cosa de beure i menjar… mentre que a la resta no! Perquè no ho han pagat, ni més ni menys, però tot plegat, tu sí, tu no pel menjar i beure gratis, era una mica incòmode).

Resumint encara més, que al final hem pogut aterrar a Cairns sota la pluja a les 14.30h, sis hores més tard del previst, i tothom ens ha demanat disculpes un munt de vegades. Un home gran amb panxota australiana i barret de caça cocodrils ha estat a punt a punt de plorar, quan érem a Townsville… al final surt pitant de l’avió molt content “We made it!” em diu emocionat. Ara sí, ja hi som! xip xap xip xap cap a recollir el motxilot, i… I ves, que m’he quedat l’últim allà, mirant com anaven caient maletes de tot tipus menys la meva (uoooh…) :(

Suposo que no es pot ser un gran viatger sense que t’hagin perdut mai l’equipatge, no? Doncs bé, avui per mi ha estat el primer cop (sobredosi de primeres vegades) i la meva bossa es devia quedar en algun lloc entre London i Singapore, encastrada en algun racó a mig ziga zaga. La gent de l’aeroport, extremadament amable i propera, m’ha omplert el full de recerca de la bossa en qüestió i quan sí, ja no quedava ningú de ningú per allà m’han deixat sortir directament al carrer per la drecera, sense customs ni registres ni res.

D’allà cap al Dreamtime hostel, en bus de guiris i sota la pluja i una bona estona més tard dinar-sopar, tall de cabell i cap a casa a dormir, tu! Ja vist el mar i el centre.

Cairns és un lloc d’aquells que tant el centre com 5km a les afores poden ser exactament iguals, ja ho descobrirem, però el cas és que avui és la primera nit australiana, amb pluja tropical i tot, i encara no se què motiva més, si el poder-ho fer o el poder-ho dir.

L’equipatge, directe cap a Cairns! Que jo aniré tirant

Sunday, 29/08/2010 (19:20)

Dissabte 28 d’Agost. Un dia intens després d’una nit curta, talment com quan estic de colònies, encara que les meves colònies tot just són a punt de començar. Despertador ben d’hora. rentadora, anar tatxant les últimes coses a fer, escoltar cançons a la ràdio que sonen a última vegada. Trucades, missatges, fer la bossa, deixar l’habitació buida. Córrer cap a l’Aerobús, sempre acabo igual, córrer fins facturar. O porto masses coses o les porto massa mal posades, però ho hem de fer millor. Benvinguts a British, no se què els passa amb els seients però em fan un “up” de rebot. Up-grade, paraula màgica! No se com mostrar més gratitud. Ambient a l’aeroport més de matinada que de tarda de finals d’Agost, però ja m’està bé així: avui és el meu dia de sort!

Boeing 757, welcome on board! Fila 9. Seients de cuir, “què vol beure”, fullejo el parell de diaris que m’he comprat. Sopem! Creia que m’oferien una amanida i em serveixen salmó. Això de l’anglès algun dia ho farem bé, però tot i així: bon profit! Salmó amb patates i verdures al forn, formatge de veritat, em deixen triar el pa, mousse de xocolata i una tassa de te. Del tovalló de roba passant pels cuberts metàl·lics fins la tassa de te, de ceràmica i amb decoració londinenca, no queda sinó dir que ha estat un bon sopar. I jo que volia dormir…
Amb l’assafata ja neta em bec el te, tot observant una posta de sol tant llarga com el mateix vol.

Passo per London casi sense ni seure: aterrar a la terminal 3, baixar el primer i fer ziga zaga ziga zaga per pujar a l’avió més gran del món a la mateixa terminal 3. Fila 61, que està prou endavant tenint en compte que la classe treballadora comença a la 50. A dalt hi tenim tota una planta, tot business i la meitat de la planta de baix vindria a ser el mateix, però evidentment no es nota res. Sí que les finestres per dins són més grans i sí que està tot encara novet novet, i sí que m’encanta l’entreteniment (enterteinment?) que ens ofereixen a cadascú. Abans d’encarar pista ja començo a mirar Green Zone, tot acoplat al raconet vora la finestra amb la manta, el coixí, els diaris, el necesser amb pasta i raspall de dents, etc etc. Sopem, prou bé, reparteixen la bosseta per passar la nit (Mars, aigua, caramels i galetes) i posen el “modo noche”: llums apagades i persianes avall, que aquí dins i a partir d’ara és de nit.

Diu el netbook, el mini yo, que a Barcelona són les tres de la matinada, a Cairns les onze del matí i a Singapore les nou. Jo de moment dormo una mica, a veure què dura.

Una dormideta, un parell de pelis (la segona ha estat Australia, ves què hem de mirar!) i ja preparen l’aterratge “…su asiento en posición vertical”. Jo em sento una mica gallina de granja amb això de viatjar a les fosques; quan diuen que a Singapore estan a 30º i que són les 5.30 em pregunto “…Del matí, o de la tarda?” De la tarda home… pugem les persianes i a fora, sobre els núvols, hi fa un sol que peta.

A les dues pelis que he vist hi havia gent bona que vol fer la seva i gent dolenta que trama plans diabòlics. Me n’adono llavors que és el nostre esperit destructiu, el que ens fa evolucionar. És gràcies a les guerres que sóc en un avió.

Singapore Chiang, de veritat que no m’esperava jo que el millor aeroport del món estés tot emmoquetat. Ziga zaga ziga zaga, transfer gimkhana one more time i encarem un nou vol! Seeee! Nou hores més, si us plau! Que aquest se m’ha fet curt! El proper vol però, és operat per Jetstar, no podia ser perfecte tot plegat. Que si, que si… que si Emirates, que si Singapore Airlines, però per mi Qantas segueix sent la millor companyia del món. La pitjor probablement sigui Iberia!

_________________________________________________________

Un dia vaig somiar que arribava a Austràlia, en tren, i era de nit. A l’arribar vaig mirar al cel, a veure què s’hi veia, però uns núvols rosats ho cobrien tot. L’estació era molt cutre, com si hi paréssin trens de vapor, i jo no entenia res i estava molt decepcionat pels núvols. Al despertar, vaig tenir molt clar que havia d’anar a Austràlia, a veure com era en realitat.

__________________________________________________________

Acabo d’aterrar a Darwin, al nord, i són les 3.15h de la matinada. D’aquí dues hores seguim fins a Cairns, destinació final, i amb els llums de l’aeroport el cel es podria semblar una mica al de l’estació del somni. Tot i així, ja sóc a Austràlia! Volar com a frequent flyer amb Jetstar implica que et donen sopar, que no me l’esperava pas, però ha estat un vol més aviat oblidable. No esperava jo tampoc haver d’estar dues hores aquí tirat, però mentre que Singapore Chiang presumeix de wi-fi per tot arreu jo fins a Darwin no me n’he sortit, i ja fa hores que penso que tanta wi-fi dependència no pot ser bona, que segur que sense el netbook en comptes d’escriure cada detall estaria fent pilates per aquesta sala d’espera que més aviat sembla un lounge vip.

Ah! Ja ho sabia, però en directe sempre impacta… a Austràlia no s’hi pot entrar cap tipus de menjar, restes de fang a les soles de les sabates, armes… o pornografia!

M’estaré una estona més per aquí, amb els frikis fins que se m’acabi la bateria i llavors potser si… farem uns estiraments, que tanta estona mal assegut no pot ser bo. Ja sóc a Austràlia! Més que cansat, estic molt content :)

darwin arpt

Cançons de colònies – Little boxes

Thursday, 26/08/2010 (12:56)

Perquè sempre hi ha algun teacher que van més enllà, d’aquest final de vacances d’estiu em quedo amb aquesta cançó.

Little boxes

Little boxes on the hillside,
Little boxes made of ticky tacky
Little boxes on the hillside,
Little boxes all the same,
There’s a green one and a pink one
And a blue one and a yellow one
And they’re all made out of ticky tacky
And they all look just the same.

And the people in the houses
All went to the university
Where they were put in boxes
And they came out all the same
And there’s doctors and lawyers
And business executives
And they’re all made out of ticky tacky
And they all look just the same.

And they all play on the golf course
And drink their martinis dry
And they all have pretty children
And the children go to school,
And the children go to summer camp
And then to the university
Where they are put in boxes
And they come out all the same.

And the boys go into business
And marry and raise a family
In boxes made of ticky tacky
And they all look just the same,
There’s a green one and a pink one
And a blue one and a yellow one
And they’re all made out of ticky tacky
And they all look just the same.

La cançó, del 1962, és de Malvina Reynolds i va esdevenir un hit per al seu amic Pete Seeger.
Canteu-la un parell de vegades i ja veureu com s’enganxa!

A mi em va recordar una mica el Tree Hugger, que feia cantar als nivells més baixos d’anglès uns anys enrera.

little boxes

LÉOLO

Sunday, 01/08/2010 (15:14)

Aquesta tarda després de passar mig dia netejant el pis he mirat Léolo, una de les pel·lícules que he vist més vegades. La trobo ben curiosa i emotiva, força crua i aspra, trista i tendra, a cops simpàtica, que va transcorrent amb simplicitat.

“Rara” i profunda com és no és una peli que es pugui recomenar a la valenta, però si algú la vol veure només cal que ho digui.

Està mig inspirada en un llibre, l’avalée des avalés, “el valle de los avasallados”, La vall dels sotmesos.

Algun dia el llegirem.

Léolo

*Perquè m’agrada que les pel·lícules em sorprenguin i es deixin descobrir, ho deixaria aquí mateix.
A la salut de la maria però, que em rega el blog ben sovint amb els seus comentaris, afegeixo un resum de què va Léolo, amb una mostra de la música que l’embolcalla casi tota l’estona.

Si en voleu saber més i comenceu a xafardejar, us trobareu amb tot de gent enamorada dels pensaments d’aquest petit quebequès que diu haver nascut a Itàlia, amb els quals han anat omplint la xarxa.