Arxiu del July del 2010

Necessitat de discutir

Saturday, 31/07/2010 (14:01)

No truco mai a la ràdio, envio correus ni escric missatges de mòbil davant de cap enquesta d’opinió o quan crec sentir incongruències als mitjans. Intento no entrar en debats ni discussions per imposar la meva raó i trobo força curiós, simpàtic i gens incòmode quan algú diu el que pensa i després senzillament es fa el silenci, que normalment indica desacord i punt.

L’altre dia no se ben bé perquè, probablement per tenir poca feina, vaig afegir un parell de comentaris al Facebook. D’una banda es discutia sobre la catalanitat de Jaume I i de l’altra si el consum d’aigua a la zona metropolitana de Barcelona havia tornat a pujar a nivells anteriors als de la sequera de fa un any llarg. Vaig acabar havent-me de justificar i donant corda, sense voler-ho, a un debat que no portava enlloc.

A vegades em sorprèn com de fastigosament m’agrada tenir la raó. La raó… sembla un testimoni que ens anem passant mentre xerrem, ara la tinc ara no la tinc, ara et convenço ara m’estàs a punt de convèncer tu, però no et donaré pas el testimoni de la raó així com així. Em sembla que ja ho vaig escriure un dia això… con vèncer. La línia que separa el debat del batre’s per la raó és fina fina, si o no?

Debatre (de batre) i intercanviar opinions sembla que hagi d’estar molt bé, però mentre anava a escriure “que cadascú pensi el que vulgui”, m’he sorprès pensant a veure com podria convèncer a tothom, de que senzillament no hi ha necessitat de discutir.

tenir la raó

EL VIATGE II

Wednesday, 28/07/2010 (12:29)

Encara que hi ha coses que tots i totes ja sabem començarem anant a pams, perquè és un tema que m’agrada molt i a més així aclarirem alguns dubtes.

La Terra (el nostre planeta) no està completament vertical, sinó que està inclinada uns quants graus, concretament 23º i 27’, o 23,45º.

Això fa entre altres coses, que hi hagi cinc zones climàtiques a la Terra, que els nostres dies s’allarguin i escurcin segons ens movem al voltant del sol (fins l’extrem que als pols visquin mig any de nit i mig de dia) i que a l’hemisferi sud visquin a l’estació contrària de la que s’està vivint a l’hemisferi nord.

tropics i cercles polars
L’esquema, que representa el nostre solstici d’hivern i l’inici de l’estiu austral, és d’Astroseu.com

Així doncs entre cada Pol (Àrtic i Antàrtic) i el seu Cercle Polar hi ha les dues zones fredes (no ho haguéssiu dit mai, eh que no?), entre els tròpics hi ha la zona càlida i entre Cercles Polars i els Tròpics hi ha les dues zones temperades, amb quatre estacions (com les pizzes) que és on vivim nosaltres i on es troba mitja Austràlia i Nova Zelanda.

A on volem anar a parar amb tot això?
Doncs que el dia que arribi a Austràlia, el 30 d’Agost, allà encara els quedarà un mes d’hivern! I com que la cosa no em va fer massa gràcia, vaig decidir aterrar a Cairns, al nord de la Costa Est, més amunt del tròpic de Capricorn i per tant, una zona no afectada per l’hivern. També, només entre els tròpics hi apareix el corall, gran atractiu del fons marí, de manera que arribar, passar de l’hivern i començar a fer submarinisme tan aviat com m’hagi adaptat al nou horari em va semblar una opció més que sensata, tenint en compte el calendari.

Una última cosa pel que fa al nostre planeta: segur que alguna vegada heu sentit a dir que a l’hivern estem més a prop del Sol i a l’estiu més lluny, si o no? Això és completament cert (primera llei de Kepler) i implica que a l’hemisferi Sud, a l’hivern estan més lluny del Sol i a l’estiu més a prop! Sent doncs el seu clima més extrem.

Repassem l’anada?

Barcelona – London – Singapore – Darwin – Cairns
sortint de Barcelona a les 19.20h del 28 d’Agost
arribant a Cairns a les 8.05h del 30 d’Agost.
Total en temps, 28h 45’
(Tinc pendent de buscar un lloc on caure mort a Cairns només arribar)

La tornada serà Auckland – Melbourne – Singapore – London – Barcelona,
sortint d’Auckland a les 12.45h del 21 de Desembre
arribant a Barcelona a les 10.35h del dia 22.
Total en temps, 32h50’

Itineraris

Diuen que ningú arriba a Austràlia content… o millor dit, que tothom que hi arriba des de tan lluny ho fa de mala òstia, si més no la classe turista. Jo parteixo de la base que estar despert vint-i-quatre hores no és cap disbarat, i que sabent el que és treballar de nit, ho hauria de pair més aviat fàcilment. A partir d’aquí, pararé el mòbil, em fotré dins del primer avió, que facin amb mi el que vulguin i ja avisaran quan arribem, tu… a veure com va. Això sí, s’ha d’anar mirant el checkmytrip, a veure si canviaran qualsevol horari i farem riure.

Sigui com sigui i vagi com vagi, el 30 d’Agost, arribem a Cairns! I la idea és conèixer la zona sense pressa tot fent anti-jet-lag, fer una setmaneta de submarinisme tant a dins com fora de l’escull coral·lí i anar llavors resseguint la Costa Est Australiana cap al sud, sense pressa, fent excursionetes aquí i allà mentre arriba la primavera, creuant els estats de Queensland, New South Wales i Victoria fins arribar a Melbourne i l’illa de Tasmània.
Per visitar aquest tros de país tinc una mica més de vuit setmanes, que donaran pel que hagin de donar. Sense contar la zona nord de Cairns (Cape Tribulation, etc), excursions fora de ruta ni Tasmania, el recorregut de Cairns a Melbourne vorejant la costa té 3.641kms. Segons google maps, seria com anar amb cotxe de Barcelona fins a Sant Petersburg, a Rússia.

East Coast

L’Uluru, l’Ayers Rock

A Austràlia la meva ruta vol seguir la costa Est, ja està dit, però tot i així hi ha un pedrot casi bé al mig de l’illa, una roca sagrada pels nadius a qui les fotografies casi mai fan justícia, un monolit emergent de l’esplanada més gran del món que va canviant de color segons l’hora del dia i que per res deixa indiferent.

Doncs bé, des de la costa Est fins a l’Uluru hi ha entre 2.600 i casi 3.000 quilòmetres, que posats sobre Europa i sortint des de Barcelona no ens porten fins al Cercle Polar Àrtic, però casi casi! Seria triplicar el quilometratge, està dit quatre línies més amunt.

Així doncs, no em sap gens de greu no acostar-me a veure l’Uluru, a l’igual que a molts turistes de Barcelona no els sap greu no allargar el seu viatge fins a Noruega, a veure el Sol de Mitja Nit.
Com que ja ho he explicat unes quantes vegades, també ho poso aquí.

Uluru

L’idioma – Australian English

Ja en tinc moltes ganes de sentir-los parlar i no entendre res… Cosa que d’entrada em semblarà normal tenint en compte que molts australians a casa seva no parlen australià, que escurcen les paraules fins a fer-les irreconeixibles i que algunes estan influenciades també per llengües aborígens.

Aquí en teniu una petita explicació, un bon resum del koala net que el Donant voltes ja va deixar al post anterior i jo no me n’he pogut estar d’escriure uns quants exemples que surten a la guia. Tot plegat (de moment) em sona molt simpàtic.

Arvo – afternoon, tarda
Banana bender – resident of Queensland
barbie – BBQ o barbacue
blue – discussió o lluita
brekky – breakfast, esmorzar
‘burbs – suburbs, afores d’una ciutat
bush – camp, muntanya
BYO – bring your own, restaurants on et pots portar la beguda
cark it – morir (¿?)
cut lunch – sandwiches
daks – trousers
dead horse – tomato sauce (¿¿??) :)
dob in – informar algú
drongo – persona inútil o estúpida
Esky – nevera de pic-nic
good on ya! – well done! Ben fet
grog – begudes alcohòliques
grouse – very good
hoon – idiota, hooligan
journo – journalist, periodista
loo – toilet
mate – així és com s’ha de saludar a tothom: ‘maaaaaate’
Mexicans – Victorians
mozzies – mosquitoes
never-never – lloc remot a l’outback
oi oi oi – és el que s’ha de dir quan algú digui “Aussie Aussie Aussie”
outback – part remota del bush, de terra endins (tot el que no és costa)
piss – beer
pissed – drunk
pissed off – annoyed, enfadat
plonk – cheap wine
pokies – poker machines
reckon! – you bet! absolutely!, I tant!
roos – kangaroos
saltie – saltwater crocodile (el perillós)
sanger – sandwich
shark biscuit – inexperienced surfer
smoko – tea break
tea – evening meal
too right! – absolutely
wag – to skip school or work
whoop-whoop – outback, miles from anywhere
yakka – work
yonks – a long time
youse – plural form of “you” (pronounced yooze), used by the gramatically challenged

Parlant de guies, la Gess em va deixar la Lonely Planet d’Austràlia en anglès, la Laia J em va deixar la Rough Guide en castellà i jo em vaig comprar la Lonely Planet de la Costa Est Australiana i la de Nova Zelanda, que són les que m’emportaré.

Nova Zelanda no ha de deixar pas indiferent… “Señor de los Anillos” apart, em fa molta il·lusió poder passar encara vuit setmanes més en un territori que bé podria ser per extensió el Regne Unit, amb molta menys gent (uns quatre milions d’habitants!) i molt més paisatge, tot farcit amb el rerafons de la cultura maorí. Ja tinc el vol per anar-hi! Diu Iata que per menys de tres mesos no cal visat, ja ho confirmarem, i ara només em queda preparar un itinerari que em porti a tombar per tot arreu, que segurament acabarà sent amb forma de vuit. Aquí segur que m’hi ajuda l’Emili, que encara s’ho té com la seva segona llar (Es mi isla!).

Dimarts, 26 d’Octubre

Melbourne (AUS) 9.55h – Auckland (NZ) 15.30h
$188,63 AUD, ja pagats com a 135,52€
Vol amb Pacific Blue Airlines
Temps: 3h 35 minuts

Com que el 26 d’Octubre queda prou lluny, ja hi aniré pensant amb els dies. La idea és la mateixa que amb Austràlia: reservar la primera nit a Auckland, per fer una ullada veure la zona i a continuació anar a conèixer un país.

Total gastat en vols:1745,52€

Ah! La capital d’Austràlia és Canberra, i la de Nova Zelanda és Wellington

Per acabar, un bloc: La volta dels 25 a Austràlia.
També va passar per Nova Zelanda!

“…i quan tornes a casa tot està igual, i llavors te n’adones de que el què ha canviat, ets tu”.
Benjamin Button

“¿Así que te vas a Australia? Así me gusta, a aprender inglés de verdad”.
Irene G, una crac dels idiomes i els accents

*En aquest post hi falta alguna foto xula… ja les farem, tu.

El secret està a la massa, definitivament!

Sunday, 25/07/2010 (22:27)

Diumenge d’estiu, dia gos completament. Ja són quarts de nou del vespre… què fem per sopar? Avui amb l’ajut inestimable de la Júlia, la meva companya de pis, us proposem, com no, de fer pizza!
Però pizza de veritat, eh? Res de mentides aquí. Per si algú s’hi anima, us expliquem com ho fem!

1. Posem en un recipient ben gros farina, completament a ull (a internet hi trobareu les mesures, i tal i qual… però aquí anem bastant a “ojo de buen cubero”). Nosaltres la fem amb farina integral, però això va a gustos també… fins i tot es pot fer mig i mig, com vulgueu, mentre no sigui farina de reposteria.

farina

2. Hi afegim sal

sal

3. Hi afegim aigua, tot a ull i ho pastem

aigua

4. Hi tirem un raig d’oli, i ho seguim amassant

oli

…i ja està! Ja tenim la massa feta, aquella que paguem a can Buittoni, però aquesta amb la meitat d’ingredients.
massa

Escampem la massa per la safata de forn, mentre aquest ja es va escalfant a 220º

escampem la massa

A sobre hi posem salsa de tomàquet, mozzarella, i el que ens agradi… o senzillament el que tinguem.

tomàquet
ingredients
Evidentment i com fan a Telepizza, si sou dos o tres i no voleu els mateixos ingredients, per no barallar-vos podeu dividir la pizza en zones (ni pa ti ni pa mi) i tots contents. El cas és que hi hagi bé de formatge, això és el més important.

presto

Un cop ben coberta la massa, amb orenga i el que faci falta, cap al forn! Que en menys d’un quart d’hora ja farà olor. Aquí també, cadascú s’ho fa a la seva manera… nosaltres recomanem fer primer la pizza des de baix, i gratinar els ingredients quan la base estigui ben feta.

forn

Un cop cuita només cal tallar-la a trossos i bon profit! Que ja tenim el sopar del diumenge, i tampoc és que ens hi haguem escarrassat massa.

feina feta


Ingredients i pressupost:

500 gr de farina integral: 0,39€ (n’hem fet servir la meitat)
200 gr de pernil dolç: 1,00€
200 gr Mozarella: 1,79€
250 gr de xampinyons: 1,29€

Total: 4,47€, que es poden arrodonir fins a cinc Euros contant el pebrot verd o el tomàquet fresc.

Res a comparar amb el nostre amic Dr. Oetker, a 2,80€ la pizza congelada (n’hauríem de comprar tres, 8,40€) o amb un momento redondo de Telepizza! Una pizza familiar, de la que som addictes de tant en tant, val 21,25€.

Estiu 2010

Friday, 02/07/2010 (20:19)

I un any més arriba la calorota: la gent que no dorm bé i ho comenta l’endemà a la feina, els nens que acaben l’escola però el trànsit que no minva i la ciutat que és plena de soroll, de fum i d’un aire tan dens com brut.

Brasil ha quedat fora del mundial i el Tribunal Constitucional ha substituït el paper de wàter per l’escrit de l’Estatut. Davant de tal panorama no puc sinó anunciar, una vegada més, que me’n vaig de colònies!

I tot plegat quedaria així:

Del 3 al 10 de Juliol – Camp de Treball I – La Sala
Del 11 al 18 de Juliol – Camp de Treball II – La Sala
Del 19 de Juliol al 6 d’Agost – Descans, repòs i vacances per fer el què digueu
Del 7 al 21 d’Agost – Colònies lingüístiques – L’Espluga de Francolí
Del 22 al 27 d’Agost – Quatre tràmits i agafar aire
28 d’Agost – me’n vaig a Austràlia!

Si en queden encara, de coses a fer aquest estiu. De moment, canvio els aires funestos de la urbe pels del camp de treball, a l’Alt Berguedà! Fricades durant aquests dies ben poques, ja us ho podeu imaginar =)

La Sala