M’agrada córrer

Després d’uns quants dies sense anar a córrer costa una mica posar-se les bambes com si res i tornar a suar muntanya amunt. Un cop decidit però, m’agrada reviure el sentiment de començar a gambar, respirar fons, mirar al rellotge com cauen els minuts mentre em comença a suar el front i encaro Montjuïc ben amunt.

Ahir abans que tanquéssin em vaig apuntar a la cursa del Corte Inglés per segon any consecutiu. “Corro perquè m’agrada” diuen aquest any, i a mi el lema em va agradar des del primer moment. De fet m’agraden aquests esdeveniments en la seva totalitat… Són una bona excusa per llevar-se ben d’hora un diumenge i són un xou majúscul de principi a fi, amb tot de gent vestida igual que va cap a la mateixa direcció (sempre em recorda a V de Vendetta, això), la múscia tecno als altaveus a la sortida, els minuts previs… i el córrer entre gentada sobretot al principi: els que surten de davant de tot i es posen a caminar, els que s’emprenyen amb els que caminen havent sortit de davant de tot, el carrer Aragó comprimit de gent de façana a façana i gent fent ziga zagues impacient, la cadira de rodes i els aplaudiments constants, el gos amb el dorsal, riuades que retallen a les cantonades i rotondes, la calor i el cansament de la pujada a Montjuïc, els taps i les ampolles de plàstic totes tirades per terra mig plenes, el pare que esprem el fill fins que aquest rebenta i li explica llavors com respirar, l’entrada a l’estadi olímpic, la baixada fins a Paral·lel prop de casa i el via crucis Floridablanca, amb poc soroll i molt d’esforç fins arribar a la meta a Plaça Catalunya, a tocar d’on hem començat. Arribo 57 minuts després del tret de sortida i ja em sembla prou bé. Posa que ho hagi fet en 55 i són casi onze quilòmetres en total… d’haver-ho fet sol hagués trigat molt més. Em donen una ampolleta d’aigua i segueixo cap a casa, corrent sense pressa Floridablanca enllà, de tornada, veient com no para de passar gent que encara fa la seva cursa.

49911

4 comentaris a l'entrada “M’agrada córrer”

  1. maria ha dit:

    Un gran lema.^^
    I és que quan tan sols estiguis una setmana sense anar-hi,ja es troba a faltar…

    Per cert,em vaig oblidar de dir molt bon post el de l’astronomia.Felicitats!

  2. ricderiure ha dit:

    nanu ets una màquina! a mi em rebentes com t’hagi de seguir…

    ens veiem aviat, saluteeee!

  3. Guzmán Díaz ha dit:

    M’ha fet gracia això que has dit de V de Vendetta, per casualitat no ens veuries a mi i a un amic meu?

    http://is.gd/cvLTk

  4. Fletxa ha dit:

    Gràcies Maria!
    És una bona adicció… sens dubte.

    Riiic!
    Blogger fidel, diuen que sí, no? D’aquest mes no passa!
    Ens veiem titu!

    Guzmán!
    Hehehe! No… no us vaig veure pas però m’ha agradat molt, la foto.
    Lo de V de Vendetta ho penso cada vegada que vaig a algun acte multitudinari, i em trobo amb tot de gent que no conec però que van tots en la mateixa direcció que jo, i a mesura que caminem s’hi va afegint més i més gent.

    Apa gent!
    Tots a córrer.

Pots deixar un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.