Prohibit xiular

A mi de petit no m’agradava gens el futbol, ni veure’l ni jugar-hi. Potser perquè no n’he sabut mai o perquè a casa meva no es mirava ni es seguia cap equip, però d’uns anys ençà que sí, que me’l miro, a èpoques corrent per no fer tard a la prèvia, a voltes ignorant-lo completament, gaudint d’altres activitats.

Ahir vam anar a veure el Barça-Sevilla amb l’Oreo, tot compartint la mitja part amb Llime, què bé, que també tombava per allà. Un cop l’any, si es pot, s’ha d’anar al Camp Nou home, jo sempre ho he dit. Si fos gratis seria perfecte, pagar una mica és una bona inversió i gastar-s’hi un disbarat no se jo si pot arribar a valer la pena.

Ja hi ha posts ben bonics sobre el Barça del 2009, el de les Sis Copes, el que ho va guanyar tot, el mateix Barça que va compartir Eto’o i Ibrahimovic; poc més tinc jo a dir.

Rijkaard era tot un senyor i ara en Pep sembla la perfecció. Per a la temporada que ve però, la 2010-2011, què farà? Renovarà? Marxarà? Es farà càrrec de tot? Desapareixerà com qui no ha fet res?

Aquestes són les coses que ara mateix es pregunta molta gent. Xerrameca de bar, encontre d’amics, “què farà Guardiola?” Tot i així, sí, i com va dir ell mateix, el que de veritat preocupa la gent no crec que sigui això, sinó més aviat tenir un plat a taula, conservar la feina o lligar dissabte a la nit. El Barça ens fa reunir al bar, a casa d’algú, al casal del poble o fins i tot al Camp i en podem dir des de que no és més que un equip de futbol, fins que ens marca la vida.

Ahir part de la grada va xiular un jugador. “Som un”, deia Nike (naiki). Si xiules un jugador, xiules l’equip. Si xiules aquest equip, estàs xiulant l’equip d’en Pep, el de les Sis Copes, el que ens va fer somiar i va ser el millor de la història, just fa un parell de setmanes. Tenint en compte l’historial d’aquest equip, el Barça de Guardiola hauria de tenir un crèdit de quatre o cinc anys, crec jo. Quatre o cinc anys on no importessin els resultats, ni el joc, ni l’alineació, perquè ho vam tenir tot, vam tenir el que no ha tingut mai ningú, i això en dues setmanes no pot ser que es pugui oblidar.

Com que és així, com que en Josep Guardiola ho ha vist tota la vida i sap que no hi ha forma de fer-ho canviar, que a la mínima que els resultats es torcin passarà d’etern a xiulat, si al Juny diu que “feina feta” i que se’n va, que no s’estranyi ningú, perquè tot això que s’estalviarà.

Un equip de futbol
va ser el centre del món
I quin és el secret?
Es preguntava tothom.

Pep

Ja posats a dir coses: envejo el “you’ll never walk alone” del Liverpool, tot i que no la massa britànica pudenta d’alcohol després de passar tota la tarda al Pub. Envejo els sevillistes pel seu himne del centenari i als asturians pel tribut que Melendi va dedicar a la seva terra.

Jo, com a català i potser també com a culé, espero que algú ens faci un himne potent que puguem cantar amb orgull, alegria i gens de vergonya.

Fins llavors el Pep Sala, del qual no vull fer ni propaganda, només em semblarà un xupòpter panxut que té més cara que cul, i que per acabar-ho d’adobar s’ho curra ben poc.

0 Respostes to “Prohibit xiular”


  1. Sense comentaris

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image




 

Gener 2010
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
« Des   Feb »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Pàgines

Traductor

botoTraductorGencat("ca-oc@aran", false); botoTraductorGencat("ca-oc", false);
By Incsub and rob