Arxiu del January del 2010

I tu, quant gastes?

Thursday, 28/01/2010 (00:49)

El primer post que vaig escriure en aquest blog ja fa molt de temps, anava acompanyat d’una gràfica del consum elèctric a Espanya el dia anterior, on s’hi podia distingir una petita davallada de consum en un d’aquells minuts de protesta en favor del medi ambient, en contra del canvi climàtic o com se’n volgués dir. Tot plegat va quedar en no res, “ahir la gràfica ens ho va demostrar”, vaig escriure jo. Al cap de poc ho vaig esborrar, per reiniciar-ho més endavant tot estant de viatge.

Ara en convoquen una altra d’aquestes apagades, i resulta que és per la pujada del rebut de la llum! (Ah! Alerta! Ja ho veuen!) És pel 15 de Febrer a les 22h i durant cinc minuts. Cinc minuts em sembla bastant pretensiós, i el titular de la convocatòria, bastant espanyol: “Vamos a pasar del cabreo a los hechos”, diu. I jo de sobte em sento tot descoratjat.

Anava a parlar de la petjada ecològica però em penso que no cal, no? Encara que no sàpigues què és, qui l’ha inventada i perquè sí saps, de les coses que fas a diari, què és dolent i què és molt dolent pel medi ambient. Si o no? A aquestes alçades casi tot hauria de ser de lògica i més del mateix. Gastem més (energia, recursos, fins i tot diners) en tractar les aigües que en subministrar-les. Tenim els pobles i ciutats plens de contenidors de color groc. Sabeu què s’hi emmagatzema? Aire. Arriba un camió espectacular de l’ajuntament que toqui, carrega tot d’aire i se’n va, “con el aire a otra parte”, a la planta o deixalleria que toqui.

Està comprovat que en èpoques de crisi baixa el consum energètic. En totes les crisis, eh? No només ara. Però resulta que clar, baixa el consum d’energia perquè baixa el consum en general, es consumeix menys de tot. Mana l’economia, i a la llarga el consum puja. Sempre puja. Al planeta mai li toca fer de Banca, sempre perd. A casa tanquem cada dia més llums i aixetes, o anem posant bombetes de baix consum i difusors d’aigua, però quan anem de vacances oblidem els bons hàbits a casa, com a mínim pel que fa a energia i residus. Tot està en gràfiques, demostrant que només actuem per raons econòmiques.

El president d’Endesa també actua per raons econòmiques, i ja va sortir l’any passat dient que si no volíem apagades generalitzades i no convocades com les d’aquell estiu memorable a Barcelona, que tocava pagar.

Doncs pagarem. Canviarem de mòbil quan ens diguin, de roba quan ens diguin i pagarem quan ens diguin. Així, sense més. Ja posats a dir, posarem el Magatzem de Residus / Cementiri Nuclear on ens diguin, sense perills, encara que a mig portar bidons d’aquells que semblen caixes de pandora el vaixell se’n vagi a norris i el mar es torni fluorescent. Potser fins i tot ressuscita, ves. “No hay mal que por bien no venga”, va dir no se qui. Encara que aquest no se qui, probablement, no va viure al segle XXI.

Petjada Ecològica

Ja que ens explaiem amb el tema, em vull afegir a la colla de blogs i webs que tenen aquest vídeo com a enllaç. És nord-americà, vulguis que no són diferents, tot i que cada dia som més iguals. Si teniu temps i ganes ho mireu tot, si n’heu de triar només un agafeu el segon. Es tracta de pensar una mica en com funciona tot plegat al nostre voltant i més enllà, cosa que al cap i a la fi, a aquestes alçades, hauria de ser de lògica, i més del mateix.
Tot i així, jo seguiré insistint. Ho teniu a Youtube doblat en mexicà o en argentí, però jo subtitularia fins i tot els comercials de matinada! Ho deixo aquí.

Part 1

Part 2

Part 3

The story of stuff, la història de les coses! Prometen més vídeos ben aviat, potser acaben servint d’alguna cosa.

Story of Stuff

Va, sense voler fer-me pesat aquí us deixo, l’Eco-enquesta de la setmana!

· Llum, gas i aigua. No pensis només en el rebut, mira més enllà. L’amenaça de restriccions d’aigua es va notar en el consum, a veure si es torna un bon costum.

· T’has fixat mai en com deixes de bruta l’aigua, quan rentes?

· Pagaríes més per un electrodomèstic que consumeixi menys?

· Canviaríes part de la teva dieta pel medi ambient?

· Acostumes a anar sol/a en cotxe?

· Redueix, Reutilitza, Recicla, Repara, Repensa…

· Has llençat res últimament que encara funcionés?

No cal fer-ho tot a consciència ni ens hem de tornar ecologistes militants però tot i així, sense pressa i començant cadascú pel que li sembli més fàcil, podríem anar canviant alguns hàbits sense renunciar a res i que fins i tot probablement, només probablement, ens produiríen una gran satisfacció.
Jo, seguiré insistint.

child and kite

4t1a (Quart Primera)

Friday, 22/01/2010 (22:47)

Per fí, després que la Laia M hi insistís molt, com quan m’ha d’insistir perquè escolti Jack Johnson o Micah P Hinson, avui he escoltat 4t1a (quart primera) i sí! No els veig com uns Manel II com em temia, sinó que senzillament els he anat escoltant de forma fàcil i agradable, fins fer-me deixar per un altre dia la pel·lícula que anava a veure.

Molt bé!
4t1a, tant de bo els puguem sentir així de bé durant molt de temps.

4t1a

…I són wordpress! :)

Sinpubli

Friday, 08/01/2010 (15:11)

Zapatero ha fet molt per caure molt malament, tant, que crec que no cal ni mencionar-ho. Tot i així, des de la retirada de tropes de l’Iraq ja fa molt de temps, als matrimonis homosexuals, hi ha tot de mesures que possiblement han millorat la vida de molta gent. La última novetat, la manca de publicitat a la televisió pública estatal! Ho trobo de somni, a l’alçada de la llei antitabac que no es va arribar ni a complir ni a aplicar com van anunciar en un principi.

A partir d’ara veurem la 1 i la 2 sense publicitat, o amb el mínim de publicitat possible i ho trobo una cosa històrica, a l’alçada de Canal+ quan va aparèixer.
TV3, que va sempre de capdavantera i ultramoderna i sí, ja fa alguna que altra emissió sense talls, aquí s’ha quedat molt enrera. Ja es podrien posar a l’alçada de la televisió pública espanyola, no? Quatre canals sense publicitat, potser és demanar massa.

Barcelona

Thursday, 07/01/2010 (17:12)

Barcelona és ja, i de llarg, la ciutat on he viscut més temps a la meva vida, deixant evidentment de banda el lloc on vaig néixer. Llàstima que hi hagi tants cotxes, que facin tant de soroll i tirin tant de fum. Jo preferiria una ciutat a base de bicis, tramvies, busos i taxis, per aquest ordre, premiant aquells últims que fossin híbrids o elèctrics. Busos turístics, tant de bo n’hi hagués la meitat.

Evidentment, Barcelona té l’altra cara: ciutat oberta al mar amb tot de barris on s’hi pot fer vida de poble. Parcs tan grans com muntanyes i tot de bars, restaurants, botigues i terrasses on fer-hi vida.

Si mirem el plànol de Barcelona, veurem principalment l’Eixample, dividit en dreta i esquerra (Antiga i Nova), que va ser la forma en que Ildefons Cerdà el 1859 va engrandir la ciutat un cop viscut allò de “¡Abajo las murallas!”.

La primera entitat elemental d’edificació per Cerdà era l’illa, “la manzana” i sabent que treballaria amb base quadriculada des d’un principi, val la pena recordar que la idea inicial era dividir els blocs en meitat parc meitat edificat, gosadia ràpidament descartada donat el preu del sòl d’aquelles zones verdes. De tots aquests carrers quadriculats i degut a la pressió que van fer els propietaris del territori, un carrer va ser més ample i alhora més important que la resta, conservant al mateix temps el nom del Passeig que unia la ciutat de Barcelona, amb la Vila de Gràcia. Val a dir que Sarrià es va annexionar a Barcelona el 1921.

Plano de los alrededores de Barcelona - Proyecto de su Reforma y Ensanche

Tot observant la ciutat encabida en el plànol, sorprèn el Nord a l’angle superior dret, i no senzillament on hi hauria el títol, que és al que estem acostumats. El raonament és molt senzill: les quadricules de l’Eixample, d’estar orientades igual que els punts cardinals, haguessin resultat en una façana Est que tindria sol de llevant, és a dir als matins, una façana Oest que tindria sol de ponent, és a dir tarda vespre, la façana orientada al sud que gaudiria del Sol durant tot el dia i la Nord, que per contra no en gaudiria mai. Això hagués resultat en un gran greuge de qualitat de vida i preu de l’habitatge exagerat, que va ser resolt amb antelació amb agudesa i simplicitat: amb el simple fet de girar els futurs blocs de pisos 45º respecte el Nord, es van obtenir dues façanes encarades a l’Est i dues a l’Oest, de manera que la meitat dels habitants de l’Eixample gaudirien del Sol al matí, i la resta a partir del migdia exceptuant els petits xamfrans on si, el petit xamfrà Sud gaudeix encara ara de tot un dia de Sol, i el Nord s’ha de conformar amb no veure’l absolutament mai.

Mereixen aquestes cantonades retallades un punt i apart, i és que quan l’Eixample va ser ideat no existien els cotxes, tot i que Cerdà, visionari com pocs, tenia molt clar que el transport de persones seria clau en l’urbanisme del futur, que ell concebí com a ferrocarril, vagons o vagonetes desplaçant-se entre els blocs de pisos que per força necessitarien angle per girar, i d’aquí les cantonades escapçades, que força útils resulten avui en dia a repartidors i particulars.

Culminant aquesta oda als punts cardinals tenim l’Avinguda Meridiana, paral·lela als meridians terrestres, és a dir que va de Sud a Nord, des del Parc de la Ciutadella passant per Glòries manté el rumb fins haver d’esquivar Sant Andreu i l’Avinguda Paral·lel, traçada d’Est a Oest, que s’allarga més enllà de la Plaça d’Espanya amb Creu Coberta i el Carrer de Sants. Aquestes dues artèries es creuarien al moll de la Fusta, al mig del mar, formant evidentment entre elles un angle de noranta graus.

Plànolbcn Beta

Si n’hi ha de coses que desconeixem del lloc on vivim. Està clar que ser-ne conscients mereix un esforç de lectura de llibres i de visites guiades, que com a mínim a mi m’acostumen a fer molta peresa.

Va, ens motivem?

Any Cerdà

El Pais – La gran excusa Cerdá

Prohibit xiular

Wednesday, 06/01/2010 (23:36)

A mi de petit no m’agradava gens el futbol, ni veure’l ni jugar-hi. Potser perquè no n’he sabut mai o perquè a casa meva no es mirava ni es seguia cap equip, però d’uns anys ençà que sí, que me’l miro, a èpoques corrent per no fer tard a la prèvia, a voltes ignorant-lo completament, gaudint d’altres activitats.

Ahir vam anar a veure el Barça-Sevilla amb l’Oreo, tot compartint la mitja part amb Llime, què bé, que també tombava per allà. Un cop l’any, si es pot, s’ha d’anar al Camp Nou home, jo sempre ho he dit. Si fos gratis seria perfecte, pagar una mica és una bona inversió i gastar-s’hi un disbarat no se jo si pot arribar a valer la pena.

Ja hi ha posts ben bonics sobre el Barça del 2009, el de les Sis Copes, el que ho va guanyar tot, el mateix Barça que va compartir Eto’o i Ibrahimovic; poc més tinc jo a dir.

Rijkaard era tot un senyor i ara en Pep sembla la perfecció. Per a la temporada que ve però, la 2010-2011, què farà? Renovarà? Marxarà? Es farà càrrec de tot? Desapareixerà com qui no ha fet res?

Aquestes són les coses que ara mateix es pregunta molta gent. Xerrameca de bar, encontre d’amics, “què farà Guardiola?” Tot i així, sí, i com va dir ell mateix, el que de veritat preocupa la gent no crec que sigui això, sinó més aviat tenir un plat a taula, conservar la feina o lligar dissabte a la nit. El Barça ens fa reunir al bar, a casa d’algú, al casal del poble o fins i tot al Camp i en podem dir des de que no és més que un equip de futbol, fins que ens marca la vida.

Ahir part de la grada va xiular un jugador. “Som un”, deia Nike (naiki). Si xiules un jugador, xiules l’equip. Si xiules aquest equip, estàs xiulant l’equip d’en Pep, el de les Sis Copes, el que ens va fer somiar i va ser el millor de la història, just fa un parell de setmanes. Tenint en compte l’historial d’aquest equip, el Barça de Guardiola hauria de tenir un crèdit de quatre o cinc anys, crec jo. Quatre o cinc anys on no importessin els resultats, ni el joc, ni l’alineació, perquè ho vam tenir tot, vam tenir el que no ha tingut mai ningú, i això en dues setmanes no pot ser que es pugui oblidar.

Com que és així, com que en Josep Guardiola ho ha vist tota la vida i sap que no hi ha forma de fer-ho canviar, que a la mínima que els resultats es torcin passarà d’etern a xiulat, si al Juny diu que “feina feta” i que se’n va, que no s’estranyi ningú, perquè tot això que s’estalviarà.

Un equip de futbol
va ser el centre del món
I quin és el secret?
Es preguntava tothom.

Pep

Ja posats a dir coses: envejo el “you’ll never walk alone” del Liverpool, tot i que no la massa britànica pudenta d’alcohol després de passar tota la tarda al Pub. Envejo els sevillistes pel seu himne del centenari i als asturians pel tribut que Melendi va dedicar a la seva terra.

Jo, com a català i potser també com a culé, espero que algú ens faci un himne potent que puguem cantar amb orgull, alegria i gens de vergonya.

Fins llavors el Pep Sala, del qual no vull fer ni propaganda, només em semblarà un xupòpter panxut que té més cara que cul, i que per acabar-ho d’adobar s’ho curra ben poc.

Tardor 2010

Monday, 04/01/2010 (13:52)

Aquest any si, només començar-lo, ja se com m’agradaria que acabés.

Setembre o Octubre 2010 – Fer el Camino de Santiago. Recórrer caminant tota la costa del Cantàbric, fins arribar a Galícia.

Novembre i Desembre – Viatge a Austràlia i Nova Zelanda, el viatge de somni d’una vida. Si vas més enllà, ja estàs tornant!

Potser és massa: massa cansat, massa llarg o massa car. Potser és perfecte! Potser acabi fent una altra cosa completament diferent, però el que ara mateix està clar és que, aquest 2010, tot és possible.

Rosa dels Vents

Reflexions d’estació

Monday, 04/01/2010 (13:22)

· La major part de la gent que es neguiteja tot fent cua per comprar un bitllet, no perd el tren.

· Les colònies em senten bé. Torno més cansat, però millor del que vaig marxar.

· Em trobo una noia “Jo a tu et conec”. És d’algunes colònies, ha quedat amb altres noies que en teoria també conec. Arreglada i pintadeta com va, em mira de comiat de dalt a baix. Jo vinc de colònies, percebo desaprovació. No em preocupa en absolut.

· Aprendre la gramàtica no fa que la gent parli millor. O si?

· La noia de davant escolta el seu mp3. Jo podria estar escoltant el meu.

· Abans que se’m passin les ganes, vull anar a esquiar.

·Tinc ganes de fer moltes coses, més dels dies que tinc.

· És exactament el mateix fer-se la motxilla a Reus per anar de colònies que fer-la a la selva peruana per tornar a casa. O no?

· M’agrada escriure amb estilogràfica.

“Quan no puguis dormir, aprofita i escriu”. Evidentment, en JPP no anava en un tren de merda quan va dir això.

2009

Monday, 04/01/2010 (13:08)

Tan aviat com s’acaba un any cau en l’oblit, quedant resumit en un titular d’un parell de paraules. Així doncs, abans de deixar-me entabanar i creure que el 2009 va ser per mi l’any de la crisi, del Barça i prou, vull dir que el 2009 vaig passar uns dies a Londres i a Viena, i vaig viatjar al Perú i a Bolívia. Vaig compartir pis amb Tonino vora l’Hospital de Sant Pau tot passant l’hivern a Barcelona, la primavera de colònies com ja és costum i l’estiu per tot arreu. Vaig veure més de vint-i-cinc pelis al cinema i vaig córrer un parell de curses. Vaig començar a fer cursos de monitors, i no vaig fer submarinisme. Novembre i Desembre no vaig treballar, exceptuant unes boniques colònies d’esquí.

No crec que hagi estat un gran any, però tampoc tinc res a retreure. Esperem això sí, com sempre, que l’any que entra sigui millor.

Mafalda - Año nuevo