Arxiu del August del 2009

Perú

Monday, 24/08/2009 (20:17)

M’he comprat la Lonely Planet del Perú!
En castellà, 26€.
Ahí queda eso.

Hasta siempre, Comando Gluten

Sunday, 09/08/2009 (22:12)

Crec que va ser Michel Houllebecq que va reflexionar sobre la fatalitat de treballar molts anys en un mateix lloc, fins que els anys semblen tots iguals i al cap de molt de temps només es diferencien els uns dels altres pel lloc on vam anar de vacances a l’estiu.

Aquest està sent el meu tercer estiu consecutiu de colònies, tres anys a la mateixa empresa! Ara sí, mai havia fet una mateixa feina durant tant de temps, i fins ara tot és positiu.

Fet i fet, el cas és que encara puc dividir les tres últimes primaveres en Montsec, Calafell i Talamanca – La Sala i els estius, vacances apart, no s’assemblen en res els uns als altres: Coma-Ruga, illes i Deltebre, Esportives, Lions i Deltebre repetit, i aquest any porto fets dos camps de treball… i una setmana celíaca, que per res deixa indiferent.

Colònies de celíacs, colònies per a nens i nenes (nois i noies) celíacs, colònies amb monitores celíaques, colònies d’una setmana durant la qual no s’han de preocupar de què tenen al plat, de si conté farina o no, d’on és el seu pa o d’esperar al seu esmorzar. Set dies per oblidar-se de si el menjar que tenen a taula és normal! O per contra porta gluten.

Una nit de fa molt temps als Enfants vaig conèixer una noia (veees!) i a aquella “pobra” noia li va tocar explicar-me la celiaquia, el gluten, la farina, el pa i els croissants. Ho va explicar com ho havia explicat tantes vegades abans, i com segur ho ha anat explicant tantes vegades després: amb calma, amb normalitat, paciència i senzillesa, talment com si fos la primera vegada.

Què dur sentir-se desemparat… Què difícil intentar explicar, en aquella festa del setè aniversari, que no! Que no es pot menjar pastís! I la mare dels set anys dient que si, que si! Que mengis, que no passa res. Quanta incomprensió! A l’adolescència, davant del Pans & Company, de la cervesa, de les patates braves fregides amb el mateix oli que els calamars enfarinats, o davant d’una pizza qualsevol. Són situacions diàries que bé es mereixen un suport, un ajut, un racó en un blog. Així doncs, a veure si des d’aquí es pot col·laborar a deixar clars tres conceptes:

Celiaquia: (o malaltia celíaca) és una lesió, a les vellositats del budell prim, que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. Aquesta reacció ve donada per predisposició genètica i la provoca el gluten, que no és tolerat per l’organisme.

Gluten: Proteïna present al blat, la civada, l’ordi i el sègol.

Contaminació creuada: Es pot donar el cas que un aliment no tingui gluten però hagi estat en contacte amb algun altre aliment que sí que en tingui, i en quedi per tant “contaminat”. Tant pot succeir en unes patates fregides en un oli usat també per fer arrebossats com en les cadenes de menjar industrialitzat, que són utilitzades per a diferents aliments, i això amplia el ventall de productes “contaminats”. S’ha calculat que un celíac no pot tolerar més de 50 mil·ligrams de gluten al dia.

Afegeixo l’enllaç a l’associació de celíacs de Catalunya, i el d’un blog on ho expliquen tot molt bé. Per profunditzar sobre el tema, la Wikipedia!

espiga11.jpg

Avui serà un gran dia!

Wednesday, 05/08/2009 (21:40)

Corria l’estiu de fa dos anys, una estada prop de la costa a no se on i una colla de monitors, tots cracs, que despertaven després de poques hores i a base de melodies de mòbil, entre son i renecs. Gran família d’estiu, tantes bones estones! I a mi que no se m’acut res més que animar-los una mica “venga titooos! Que avui serà un gran dia!” Estem de colònies i a cada dia fem grans activitats i vivim grans moments, què més es pot demanar? Avui serà un gran dia! Jo ho penso i ho pensava força sovint, assegut al llit, mentre acabava d’obrir els ulls inflats i plens de lleganyes.

Doncs heus ací la diferència entre el pensar i el dir… I tant que va ser un gran dia! I el següent, i el següent… I allò del gran dia es va convertir en el bon dia de cada dia, en el bona nit abans de l’endemà, tot engrandint, encara més si es pot, cada jornada d’aquell estiu.

El Novembre següent es van presentar alguns d’aquells cracs a casa meva pel meu aniversari i l’Oriol el de Terrassa, el uandanxú més ràpid de Catalunya, em va regalar una samarreta! “Avui serà un gran dia”, com no. I jo tan sorprès com emocionat que em pensava que allò ja era lo màxim, vaig corregir l’estiu següent, al sentir i comprovar més tard que l’Eloi, el Robin de Coma-Ruga, el Guillem Tell de les colònies, m’havia portat al cor dia rere dia de totes les estades d’estiu! I com més temps passa més admiració em desperta tot plegat.

Així doncs i a lo “Pensamiento Positivo”, us he de dir que sí, sí! Tant si et queden tres dies per les anhelades vacances com si ja no treballes, tant si estàs de colònies com si fa dos dies que has tornat, tant si estàs a tocar de la Plaça Catalunya com si estàs a Pernambuco, AVUI SERÀ UN GRAN DIA!
I si encara no ho has entès, ja va sent hora de fer-s’ho mirar.

Des de Barcelona records a tots vosaltres, cracs de l’estiu.