Arxiu del June del 2009

Solstici d’Estiu – Estiu 2009

Sunday, 21/06/2009 (18:03)

El passat 21 de Març la Terra va passar pel punt d’Àries, primer signe del Zodíac, que indica l’inici de la primavera. Abans aquest punt d’Àries es trobava en aquesta mateixa constel·lació, però amb el pas dels anys aquest punt es troba ara a la constel·lació de Peixos. Tot i així, va ser el 21 de Març (i no el 20) quan va començar la primavera, i ha estat el 21 de Juny (i no el 23!) el dia que ha començat l’estiu, quan el Pol Nord està més inclinat cap al Sol i en conseqüència aquest arriba més amunt sobre l’Equador, i el dia és més llarg.
Durant els equinoccis el Sol es troba sobre l’Equador al migdia (pica en perpendicular) i durant els solsticis ho fa sobre els Tròpics.

Xerrameques apart, ahir vam celebrar el final de les estades de primavera! I avui ja em trobo davant d’un calendari ben cenyit d’activitats i colònies, que encara hem de preparar. Tot plegat quedaria així:

04 al 11 Juliol – Camp de Treball I – La Sala
12 al 19 Juliol – Camp de Treball II – La Sala
27 al 02 Agost – Colònies per a Celíacs – Talamanca
10 al 21 Agost – Colònies lingüístiques – Calafell
29 al 12 Setembre – Colònies lingüístiques – Altafulla

BON ESTIU A TOTHOM!

S.O.S.

Saturday, 20/06/2009 (07:53)

Fa una setmana, una mica per casualitat, em van fer una entrevista per a COM Ràdio, per un reportatge sobre colònies d’estiu. Una de les preguntes que em van fer és quina de les activitats del dia a dia (del quotidià) d’una estada és la que m’agrada o m’engresca més i jo, pensant potser una mica en les colònies de primavera vaig dir que un joc de nit, l’aventura més completa pel bosc i amb la llanterna a la mà. Després vaig recordar les estones de piscina, com de bé s’ho passen! I al final vaig caure en la clau de tot, el secret perquè una estada vagi bé, allò que més benestar em produeix, i és l’harmonia. L’harmonia que es crea en una casa de colònies quan tot rutlla i flueix, quan l’horari es segueix de manera natural i tothom està a gust. Passejar pels voltants d’una casa de colònies i veure infants i monitors passant l’estona en harmonia, és de les coses més gratificants que puc sentir tot estant de colònies.

Sense deixar el fil, vull comentar un tema que feia molts dies que tenia pendent, relacionat amb dos grans móns que he conegut gràcies a les colònies i que em fascinen i m’encurioseixen enormement: el primer, l’espai exterior i les estrelles. El segon, els mars i els oceans.

Tot fent submarinisme, ens podem trobar algun cop en que hem de sortir de l’aigua per pujar a una barca, i amb tot l’equip a sobre això és veritablement dificultós. Si es donés la situació, ens trauríem el cinturó amb els pesos primer, les ulleres i el tub (snorkel, en anglès) a continuació, l’armilla inflable amb la bombona d’aire després i per últim, les aletes. “Perquè dins l’aigua sense les vostres aletes no sou res” va dir un cop una instructora holandesa.

Doncs bé, des d’aquí voldria fer pública una denúncia al costum, per part de molts pescadors de mar, de capturar taurons, tallar-los les aletes i tornar-los al mar encara amb vida, perquè de la carn passen bastant: el que volen són les aletes, per fer-ne sopa. Pobres taurons! Perquè dins l’aigua sense les seves aletes no són res, i no els queda més que morir en agonia al fons del mar.

Ningú menja sopa d’aleta de tauró per aquí espero, no? Tot i així hi ha flota pesquera espanyola que s’hi dedica! Ho trobo demencial, com la fabricació de mines.

Aprofitant el tema: D’aquí poc en els nostres cinemes s’estrenarà un documental sobre els oceans, massa semblant a allò de la veritat incòmoda que no vaig veure mai, on s’explica tot allò que ja sabem però que no ens podem arribar a imaginar del tot de lo dantesc que és.

Hi ha gent viciada de documentals crítics i se’ls engoleix tots. Hi ha gent que passa de mirar documentals, i encara més al cine. Normal… el que no pot ser és que mengem peix tot pensant que ho fem molt bé i que ens cuidem molt, i en realitat l’estem cagant profundament.

Diu Greenpeace que el 80% del peix es ven als supermercats.
…I què hi puc fer jo?

• No comprar peix als supermercats. Això (evidentment) inclou llaunes i congelats
• No menjar tonyina. Les llaunes de tonyina molen. Són pràctiques, no caduquen i el contingut està molt bo! Tot i així, jo ho repeteixo: no menjar tonyina.
• Comprar peix fresc i al mercat, assegurant-nos que és de pesca local. No comprem peixos que vénen del Llac Victòria!
• Aquest peix fresc i local, que hagi estat pescat amb arts de pesca selectius.
*Gastar-se els diners en això em sembla més lògic que fer-ho en qualsevol altre caprici de cap de setmana.

“Estem en lluita amb els oceans… i estem guanyant”

S.O.S. – Save Our Souls! Salveu les nostres ànimes.
Algú sap d’algun lloc on n’hi pugui haver més, d’ànimes?

“Algun dia la gent dirà: Perquè no hi ha peixos? On han anat? – Ens els hem menjat!

A la salut de la Marga Rimas afegeixo un minut dedicat a un altre tema, tan gran tot ell com la preocupació que hauria de despertar.