25.11.78

A Dahab, poblet vora el mar, hi ha dies que hi fa vent i hi ha dies que tambe hi fa vent. El Mar Roig es forca salat, i es la sal la que fa sorgir aquella escuma blanca de les onades. Aixi doncs hi ha molts dies que al mar, crespat, s’hi veu tant de blau com de blanc.

Avui faig trenta anys! Es una cosa que nomes passa un cop a la vida i encara no he conegut ningu a qui li faci veritable il.lusio complir 30 anys. Si que amb la de coses que hem fet seria impossible tenir-ne vint, pero la joventut sera per sempre una cosa atractiva i allunyar-se’n, amb lo bo i lo dolent que comporta, no deixa a ningu indiferent.

Vaig dubtar una mica a l’hora de mirar bitllet de tornada, sobre si passar aquest, el meu dia, amb els meus o no. Estic molt content que guanyes el no per golejada! Complir 30 anys en un lloc tan xulo com Dahab i amb els amics que aqui hi tinc, es del tot comfortable. Intento recordar com van ser els altres aniversaris, i molts van quedar disolts en la memoria. Dels 29 en tinc la cronica! Dels 28, quan treballava a Mango (el dia del cumple toca portar Donuts), les fotos del Dosi. Els 27 i els 26 devien ser semblants, sempre festota a aquell pis que ja no es casa meva. Els 25 els vaig complir a l’Hotel Ciutat de Tarragona! Fent torn de nit, van apareixer els de la recep amb pastis i cava; es una d’aquelles coses que no s’obliden. Del pis de Tarragona o la selva negra alemana fins al pati de l’Institut amb en Mel Gibson, son tot de records d’anys i anys que hem anat passant.

Tornem al Mar Roig: (Mar Roig, Creu Roja… perque la resta es tot vermell?) Perque us en feu una idea i una mica en honor a Facebook, parlarem de Dahab.

Saps que estas a DAHAB quan…

- Surts de casa que fa estona que es de dia i fa molt de vent, i no et sorpren gens.
- Veus un forat al sostre de la teva habitacio i dorms tranquil, sabent que no ploura.
- Et dirigeixes a un desconegut i sense voler li dius “my friend!” i a l’acomiadar-te li dones la ma.
- Per casualitat et donen una moneda i recordes que existeixen, i te n’adones que aqui els diners mai pesen ni fan nosa.
- Veus aquella noia maca que passejava sola fa uns dies agafada de la ma d’un egipci.
- Passejant d’un lloc a un altre t’ofereixen deu llocs per menjar i deu per comprar souvenirs.
- T’ofereixen un taxi pel carrer (moc! moc! Taxi?) fins i tot quan vas en bicicleta.
- Assegut en un restaurant, se t’asseu al costat un gos o un gat.
- Vas a pagar alguna cosa i et diuen que no tenen canvi.
- A mitja tarda veus com s’omplen els mostradors dels restaurants de peixos estranys, sepies gegants i llangostes negres entre glaç.
- Assegut en una taula, en comptes d’oli i vinagre hi ha ketchup i salsa chilly.
- Se que estic a Dahab quan de nit m’acomiado dels colegues del Sunsplash i faig tota la Promenade cap al nord i vora el mar fins a Marine Gardens, casa meva, tot mirant el cel d’hivern sobre l’Arabia Saudi.

Ahir la Laia J (jefa del fons del mar, l’educacio ambiental i el sentit comu) em va deixar La Catedral del Mar quan va saber que no tenia res per llegir apart de les guies de viatge! Quan em vaig adormir anava per la pagina 100. Avui hem quedat tots per dinar! Quan surtin tots del mar, ens trobarem per dinar.

*Em queden tres nits a Egipte. Segurament en passare dues a Dahab i la tercera al bus, cami del Caire, per tornar a casa el 28. Dubtava entre una nit a Dahab o al Caire! Guanya Dahab per golejada.

** Felicitats! Sergiolo el faraon, noiet! Perdut per alguna piramide. Felicidades! Plouen felicitacions, missatges i trucades al mobil i al Facebook!
GRACIES A TOTHOM
Me’n vaig a gaudir del meu dia.

Pots deixar un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image