Arxiu del June del 2008

Estiu Festiu

Saturday, 28/06/2008 (15:21)

Pell brillant, lliscant. Fa moltíssima calor a Barcelona. A fora al carrer Còrsega, el soroll de motors i sirenes sembla que no hagi de parar mai. Ventilador. Companys de pis que mengen sorprenents quantitats d’arròs i cadenes de televisió que ens demanen que encenguem els llums del cotxe, o la unitat de segons quina llengua. Endesa ens ensenya a somniar amb els fills dels nostres fills i Repsol vol reinventar el món… doncs que comencin per la província de Tarragona!

OT, l’Eurocopa i Pressing Catch. Davant de tal panorama, no puc sinó anunciar amb alleugeriment… que me’n vaig de colònies!

29 Juny – 06 Juliol – La Conreria. Tiana – Esportives petitets I
06 Juliol – 13 Juliol – La Conreria. Tiana – Esportives petitets II
2 dies de festa + 3 d’oficina
19 Juliol – 28 Juliol – Montsec Mur. Guàrdia Tremp – Lions
10 dies de festa
08 Agost – 22 Agost – Deltebre – Combinades I
23 Agost – 06 Setembre – Deltebre – Combinades II

Ens veiem! Bon Estiu

Tic, tac, tic, tac…

Wednesday, 25/06/2008 (11:23)

Miro al meu voltant al mig de la ciutat i ja se sap… guiris apart, veig cares anònimes, persones grises, i només molt de tant en tant, em creuo amb algú que riu, que somriu, que està content de veritat. “Aquesta (o aquest) acaba de fer petonets!” Penso jo sempre. O ha rebut un missatge d’amor… o alguna cosa per l’estil.

Ja és normal veure a la gent apagada un dia de cada dia, a una hora de traspàs. Metro, bus, cues, embussos, esperes, aturades, més esperes, corregudes per agafar el bus! I esperar a que aquest arribi. Anem al súper? Més cues. Tot plegat, no n’hi ha com per tirar coets, eh?
Tot i així, una matinada de no fa masses setmanes, em va sorprendre de forma inesperada, inaudita, la magnitud, l’extensió de la solitud al meu voltant: és que de veritat, tothom que no té una parella amb qui compartir moltes coses se sent sol fins a l’extrem? Soledat que ens catapulta cap a la llàgrima, cap al desconsol! Cap a la pena i el dolor. De veritat va així, això? Si és així, no em puc ni imaginar fins a quants dormitoris es respira depressió, abans d’apagar el llum sobre la tauleta de nit.

Soledat. Por a la soledat. Por a mostrar la nostra soledat. Hi ha massa gent que se sent desemparada al estar sola, talment com si tingués cinc anys. La vulnerabilitat fa vergonya en els adults, i per això intentem amagar la nostra soledat i clar, quan l’alcohol ens dilueix la vergonya, del nostre interior hi pot sortir de tot. Hi ha molta gent que, al quedar-se sola, se sent incompleta! Persones que senten un buit extraordinari dins seu i han d’aprendre a conviure, a viure amb si mateixes. I si es pot s’ha d’omplir aquest buit… però tot i així estarem molt i molt lluny encara de poder encarar la solitud.

Tant de bo jo conegués la manera de menjar-me la solitud: persona sola de caràcter blindat, l’aplicaria en mi mateix! Però tinc clar que s’ha d’aprendre a estar sol, i així sabrem després com compartir la vida amb algú altre, sense ofegar-lo amb el nostre continu recolzament. Ai, del qui s’ha buscat la soledat i després no sap com posar-hi remei. Ai! De qui n’ha fugit tota la vida, i de sobte s’hi ha topat de morros.

Em van recordar l’altre dia tot sopant (en companyia!) el valor de la soledat, no batejada com a tal, sinó com a independència: “Vendré molt cara la meva independència!” Deia una persona. “Què potser et penses que, després d’un any i mig fent el que vull, renunciaré a la meva independència per qualsevol?”
Discurs assajat i preparat. Molt ben dit… gaudim! del no haver de donar explicacions a ningú. Aprofitem! Que podem fer el que ens doni la santa gana en qualsevol moment, però atenció! Avisa’m si us plau, amb la mateixa convicció, quan comencis a fer rebaixes: quan el corcó de l’abandó et rosegui l’ànima durant la nit i l’autoestima se’t desperti trasbalsada l’endemà. Quan te n’hagis cansat de l’abraçada de l’edredó, quan no et sentis persona ni atractiva ni atraient. Quan la teva personalitat en multitud, hagi mort en soledat. Quan només et quedi l’esperança… per quant la vendràs, llavors, la teva independència? Per quant la regalaràs?
Quan desesperis per un frec amb una pell aliena, hauràs assolit el cim de la solitud.

Tot i així, i com va dir algú una vegada a la tele: “si ens sentim sols, estant veritablement sols, ens queda l’esperança. Si ens sentim sols, tot estant acompanyats, només ens quedarà la desesperació”.

RELLOTGE BIOLÒGIC

Em va donar l’altre dia una noia, massa jove per ser mare, dos bons arguments per tenir fills:

· Per no estar sola
· Per tenir algú que m’estimi.

Irrebatible! Incontestable, indiscutible.

On coi és el Matt?

Monday, 23/06/2008 (12:04)

Ja tenim l’edició 2008 de Where the hell is Matt?
Mentre que a la web intenten millorar-ne la resolució, a youtube ja està a disposició dels qui (com jo) no volen esperar més.

Dancing 2008

L’ESTIU ÉS NOSTRE!

De qui és l’estiu?

Monday, 23/06/2008 (11:22)

El dia 30 comença en teoria la meva temporada de colònies d’estiu i encara no se on aniré. Serginho Bourne es pregunta ja què es pot fer amb les vacances un cop acabat l’estiu! I moltes idees em vénen al cap.
Passarem cinc torns de colònies i per quan arribi Setembre tinc molt i molt clara només una cosa: Setembre i Octubre són per mi! Són el motiu únic i complet pel qual no vaig voler un contracte anual per a la meva feina: sou de dotze mensualitats a canvi d’un mes de repòs? Noo! No pas! Això no fa per mi… com a mínim per ara! Jo en vull dos, de mesos per mi. I si pot ser tres, doncs millor que millor; al cap i a la fi, tinc poques responsabilitats i compromisos, i amb molt poc ja faig.
En fi, que no acabo d’entendre com funciona tot plegat i mentrestant jo vaig fent la meva.

“Què bé què vius!” Em diuen contínuament.
…S’hi apunta algú?

Multipliquem els nostres dies d’Agost.

Enllaç Xavi i Eli – 21.VI.08

Saturday, 21/06/2008 (00:17)

Estimada Eli
et vinc a informar
que el Xavier d’aquí res
cap a missa se’n va.
Lluny queda aquell dia
que companys de classe vam ser
i avui qui ho diria
t’espera a l’altar.

Entre festes universitàries
vas descobrir
qui en l’home de la teva vida
es va convertir.
Aquest amic, amb qui vaig ser petit
avui ja és tiet, demà serà marit.
I us estimeu cada dia
amb virtuts i defectes
tot compartint una vida
plena de projectes

Entre Valls i Tarragona
a Anglaterra o Barcelona:
sigui on sigui
allà on aneu,
sabeu que la vida
us la guanyareu.
I sense deixar de viatjar
seguireu tombant
fins tenir la Xina
al vostre davant.

Avui et cases
i jo et porto el ram
i encara no volem creure
que ja ens hem fet grans.
També et porto aquests versos
tan particulars
són molts els idiomes
que m’han inspirat.

Segellem-ho doncs,
diguem-ho ben alt
avui és el teu dia,
i alhora el més llarg.
Fem-lo ben gran.

Marxem ja Eli,
anem tirant.
Seguirem la tradició
“la núvia fa tard”.
Anem a celebrar-ho
rodejats de companys,
i us desitjarem felicitat
per molts i molts anys.

Felicitats!
…Per molts anys.

Sergi

Setmana 25 II

Friday, 20/06/2008 (23:11)

Completant la setmana 25, enllaço un reportatge d’allò més emotiu i simpàtic publicat fa un temps a El País (sens dubte un bon diari) encapçalada Sexo en la ESO.
El resum de tot plegat és que què els podem dir, “pobres”, si adults i adolescents són tots iguals.

També em va fer pensar molt en la solitud, però d’això ja en podem parlar un altre dia.

“Los adolescentes son una caricatura de los adultos. Nos imitan. En todo. Cómo vamos a sermonearles si muchas separadas cuarentonas piden la píldora poscoital tras una noche loca porque iban borrachas o porque, para una vez que ligan, no le van a pedir al otro que se ponga condón. Esto no es culpa de los padres. No es culpa de nadie. Es lo que hay”.

Setmana 25

Tuesday, 17/06/2008 (13:54)

Quedem ahir vespre amb la troupe Calafell’08 per fer un beure i un comiat, i quedo després a can Joan i la Irene per fer un sopar més aviat de benvinguda a l’estiu, i de com va tot plegat.

S’acaba la primavera, que no ha estat ben bé el que esperàvem, i comença l’estiu! Que no serà ben bé el que estava planejat, tampoc. Parlem amb el Carles i la Mar de colònies de primavera i d’estiu, del pirata Tim i d’adolescents enamorats amb ganes de descobrir. Què curiosos que són, i què curiosos que els veiem… els observem! Entranyables tots ells i fràgils com són, què difícil que ho tenen, a vegades. Ses coses no són fàcils per ningú! Ja no pels grans, imagina’t pels petits.

Escolteu-los! Ens diuen, ens demanen. Escolteu-los! Perquè ja no ho fa ningú.
En fi, que d’aquí dos dies estaré ja com l’estiu passat: tombant per ves a saber on, sempre de colònies i com va dir algú, educant, ensenyant amb els cinc sentits!

- El sentit de la responsabilitat
- El sentit comú
- El sentit ètic
- El sentit del ridícul
- I molt, molt sentit de l’humor.

Es necessita tota la tribu, per educar un infant
Proverbi africà

Tot
plegat
és
molt
complicat

*Abans de tot això però, tenim un gran bodorrio! Es casen el Xavi i l’Eli, jo en sóc el padrí!
I Sant Joan, i vacances… si en queden, de coses.

Històries literàries

Sunday, 15/06/2008 (17:24)

I la jove guia turística havia aconseguit allò que tant anhelava… un tour complet en autocar per la península Escandinava! Tot just entrada la tardor, amb un grup d’entre trenta i quaranta anys, ni joves ni vells, que de ben segur serien agraïts. S’havia après la temàtica bàsica i la complementaria: dels Fiords als Víkings i del naixement de Dinamarca a la latitud del Cap Nord.

Tot un mèrit als seus vint anys, reconeixia el passatge un cop retornats a Barcelona. Propines que corrien, somriures i comiats, petons, a reveures i fins aviat. Moltes gràcies per tot! I la guia que compta les propines amb les mans tremoloses, i en dona la meitat al conductor, amb pinta de camioner, com mana la tradició.

Quanta rancúnia, quant de malestar, quina ràbia i quanta injustícia es va haver d’engolir en aquell moment, al repartir propines, com ho va haver de fer en aquella habitació d’hotel… Quan després de rebutjar anar a fer uns beures amb el xofer, aquest va tornar a picar a l’habitació, ja begut, i la seva innocència educada la va fer obrir la porta en pijama, per donar explicacions.

Quanta il·lusió violada, en un hotel d’Estocolm. Quantes llàgrimes regalimant, com una pluja d’estrelles fugaces en una nit d’estiu.

Finde Mongolo

Sunday, 01/06/2008 (22:37)

Avui hem acabat el finde Mongolo!
Per celebrar que el proper 21 de Juny es casen el Xavi i l’Eli, hem anat tots els mongolos (Xavi, Dosi, Lluc, Oreo i un servidor) i les respectives i respectius, a passar un cap de setmana de germanor, amb base a Calafell, ple d’activitats!

Divendres
Trobada a Calafell, sopar en familia i torneig de wii

Dissabte
·Tomet amb el vaixell del Tarragona Blau, amb el dinar a bord inclòs
·Tarda Spa a la Pineda
·Sopar en una pizzeria de Calafell i II torneig de wii (la Play va quedar tirada en un racó, la pobra)

Diumenge
·Excursió en caiac de mar pels voltants de Vilanova i la Geltrú
·Dinar en una terrasseta a Vilanova
·Curses de karts a Altafulla
·Comiat i cap a casa

…I encara els queda una última activitat estrella, que la deixem per més endavant!

I el veritable resum és que ens ho hem passat la mar de bé, i que és una llàstima que no es casi ningú més properament!