Qui dies passa…

Diumenge tarda, hora punta al messenger. El sol es pon al carrer Còrsega, allà on encara arriba la vista. Raigs taronges i fulles marrons. Acaba un altre dia i jo tot just començo un nou any! I és que el vint-i-cinc de novembre des de ja fa molt de temps faig anys, i aquest cop n’han estat vint-i-nou.

Festa de vespre. Futbol gratis al portàtil gràcies a Shanghai TV. Nevera repleta de birres del Lidl i la gent que comença a arribar. La taula es converteix en un celler d’ampolles de vi i de cava, i del futbol passem a la festa. El Barça guanya 3-0 i ja ho podem celebrar, tot i que el resultat és casi el de menys i en Wouter, l’holandès errant que aquest cap de setmana em visita a Barcelona, prepara amanides i pa amb tomàquet per tothom. I de la pasta amb salmó me n’encarrego jo. S’obren les ampolles de vi, es buiden les cerveses, sona el timbre a dalt i a baix i s’omple el rebedor d’abrics i jaquetes.

A fora brilla la lluna plena i treuen fum els fumetes al balcó. I jo camino entre la gent i em sento afortunat; afortunat d’estar rodejat dels qui m’envolten, afortunat de rebre missatges i trucades, felicitacions i disculpes de qui no ha pogut venir. Em trobo en una festa, casa meva convertida en discoteca, que és resum de la meva vida. “L’estiu és teu”, “vacances per créixer”, que estrany veure els companys de colònies vestits de ciutat. Què passa amb la gent de Mango? “Solucionadors” de problemes, constructors de botigues: no vau venir! A l’igual que no van venir la troupe d’SB Hotels, massa aniversaris al mes de Novembre! Massa freds i llargs els mesos de Febrer. Si que em vaig poder asseure però amb en Wouter i el Leandro, com si tornéssim a seure tots tres a classe a Montpellier. En Dani també hi era, company d’aventures dels meus dies a Alemanya, comprovant que els amics duren per sempre, recordant de que les anècdotes no s’acaben mai. Vam fer el mongolo com si encara fóssim a l’institut, vam beure amb Joan i Damià com si fós un dissabte qualsevol. Amics de sempre, amics de fa poc i amics de tant en tant. Què bé estar rodejat de bona gent.

I bufem les espelmes i rebem regalets. Regalets que són somnis, regalets que són emocions, regalets que són encerts. Gent que marxa i gent que arriba. N’hi ha que marxen sols i n’hi ha que marxen acompanyats. Segueixo parlant amb la gent. Karaoke, visita d’en Pau, el veí, que torna de festa. Al final pleguem. Cendrers plens al balcó. Terra esquitxat de vi. Tot és brut a la cuina, sort del meu amic, l’holandès errant, que m’ajuda a recollir.

3 comentaris a l'entrada “Qui dies passa…”

  1. Blai ha dit:

    Sergi, una festa genial!! M’ho vaig passar molt bé !! FELICITATS !

    Les poques fotos que vaig fer: http://picasaweb.google.com/blai.net/SoparAniversariSergiOrtiz

  2. Margarita Rimas ha dit:

    jefe pirata canalla

  3. Sergi Ortiz Marimon » Arxiu » 25.11.78 ha dit:

    […] com van ser els altres aniversaris, i molts van quedar disolts en la memoria. Dels 29 en tinc la cronica! Dels 28, quan treballava a Mango (el dia del cumple toca portar Donuts), les fotos del Dosi. Els […]

Pots deixar un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image