El meu món

Sergi2511 va ser una forma de tenir un correu que no estés ocupat,
i així, sergi2511 sóc jo al Messenger.
Sergi 2511 és hotmail, i és gmail.
Sergi2511 és Skype, i una drecera per trobar-me al Facebook.
Sergi2511 serà també doncs, a partir d’ara, aquest bloc.

Parlant d’aquest bloc:

És el meu món un bloc personal, de crítica i de reflexió. És un bloc de vivències, de literatura i de viatges. Un bloc de curiositats i recomanacions. Podria ser, és la pregunta, que escrigui aquest bloc amb una personalitat que no és la meva, amb una falsa aparença?

Jo crec que no. Em puc censurar a l’hora d’escriure, puc obviar alguns pensaments per superficials o fins i tot no entrar en segons quins temes per por de ferir sensibilitats. Tot i així, crec que és un bloc ben honest, farcit de sinceritat, que ja va cap al seu tercer any d’història.

Això sí, crec que se’m pot llegir de moltes maneres diferents, i que tot llegint hom es pot fer una idea de qui escriu que no té perquè correspondre amb la realitat. Tant si com no, a voltes més i a voltes menys, seguirem escrivint, que m’agrada molt.

Ric! Els teus comentaris, alimenten aquest bloc.

El primer post que vaig escriure en aquest blog ja fa molt de temps, anava acompanyat d’una gràfica del consum elèctric a Espanya el dia anterior, on s’hi podia distingir una petita davallada de consum en un d’aquells minuts de protesta en favor del medi ambient, en contra del canvi climàtic o com se’n volgués dir. Tot plegat va quedar en no res, “ahir la gràfica ens ho va demostrar”, vaig escriure jo. Al cap de poc ho vaig esborrar, per reiniciar-ho més endavant tot estant de viatge.

Ara en convoquen una altra d’aquestes apagades, i resulta que és per la pujada del rebut de la llum! (Ah! Alerta! Ja ho veuen!) És pel 15 de Febrer a les 22h i durant cinc minuts. Cinc minuts em sembla bastant pretensiós, i el titular de la convocatòria, bastant espanyol: “Vamos a pasar del cabreo a los hechos”, diu. I jo de sobte em sento tot descoratjat.

Anava a parlar de la petjada ecològica però em penso que no cal, no? Encara que no sàpigues què és, qui l’ha inventada i perquè sí saps, de les coses que fas a diari, què és dolent i què és molt dolent pel medi ambient. Si o no? A aquestes alçades casi tot hauria de ser de lògica i més del mateix. Gastem més (energia, recursos, fins i tot diners) en tractar les aigües que en subministrar-les. Tenim els pobles i ciutats plens de contenidors de color groc. Sabeu què s’hi emmagatzema? Aire. Arriba un camió espectacular de l’ajuntament que toqui, carrega tot d’aire i se’n va, “con el aire a otra parte”, a la planta o deixalleria que toqui.

Està comprovat que en èpoques de crisi baixa el consum energètic. En totes les crisis, eh? No només ara. Però resulta que clar, baixa el consum d’energia perquè baixa el consum en general, es consumeix menys de tot. Mana l’economia, i a la llarga el consum puja. Sempre puja. Al planeta mai li toca fer de Banca, sempre perd. A casa tanquem cada dia més llums i aixetes, o anem posant bombetes de baix consum i difusors d’aigua, però quan anem de vacances oblidem els bons hàbits a casa, com a mínim pel que fa a energia i residus. Tot està en gràfiques, demostrant que només actuem per raons econòmiques.

El president d’Endesa també actua per raons econòmiques, i ja va sortir l’any passat dient que si no volíem apagades generalitzades i no convocades com les d’aquell estiu memorable a Barcelona, que tocava pagar.

Doncs pagarem. Canviarem de mòbil quan ens diguin, de roba quan ens diguin i pagarem quan ens diguin. Així, sense més. Ja posats a dir, posarem el Magatzem de Residus / Cementiri Nuclear on ens diguin, sense perills, encara que a mig portar bidons d’aquells que semblen caixes de pandora el vaixell se’n vagi a norris i el mar es torni fluorescent. Potser fins i tot ressuscita, ves. “No hay mal que por bien no venga”, va dir no se qui. Encara que aquest no se qui, probablement, no va viure al segle XXI.

Ja que ens explaiem amb el tema, em vull afegir a la colla de blogs i webs que tenen aquest vídeo com a enllaç. És nord-americà, vulguis que no són diferents, tot i que cada dia som més iguals. Si teniu temps i ganes ho mireu tot, si n’heu de triar només un agafeu el segon. Es tracta de pensar una mica en com funciona tot plegat al nostre voltant i més enllà, cosa que al cap i a la fi, a aquestes alçades, hauria de ser de lògica, i més del mateix.
Tot i així, jo seguiré insistint. Ho teniu a Youtube doblat en mexicà o en argentí, però jo subtitularia fins i tot els comercials de matinada! Ho deixo aquí.

Part 1

Part 2

Part 3

The story of stuff, la història de les coses! Prometen més vídeos ben aviat, potser acaben servint d’alguna cosa.

Va, sense voler fer-me pesat aquí us deixo, l’Eco-enquesta de la setmana!

· Llum, gas i aigua. No pensis només en el rebut, mira més enllà. L’amenaça de restriccions d’aigua es va notar en el consum, a veure si es torna un bon costum.

· T’has fixat mai en com deixes de bruta l’aigua, quan rentes?

· Pagaríes més per un electrodomèstic que consumeixi menys?

· Canviaríes part de la teva dieta pel medi ambient?

· Acostumes a anar sol/a en cotxe?

· Redueix, Reutilitza, Recicla, Repara, Repensa…

· Has llençat res últimament que encara funcionés?

No cal fer-ho tot a consciència ni ens hem de tornar ecologistes militants però tot i així, sense pressa i començant cadascú pel que li sembli més fàcil, podríem anar canviant alguns hàbits sense renunciar a res i que fins i tot probablement, només probablement, ens produiríen una gran satisfacció.
Jo, seguiré insistint.

Zapatero ha fet molt per caure molt malament, tant, que crec que no cal ni mencionar-ho. Tot i així, des de la retirada de tropes de l’Iraq ja fa molt de temps, als matrimonis homosexuals, hi ha tot de mesures que possiblement han millorat la vida de molta gent. La última novetat, la manca de publicitat a la televisió pública estatal! Ho trobo de somni, a l’alçada de la llei antitabac que no es va arribar ni a complir ni a aplicar com van anunciar en un principi.

A partir d’ara veurem la 1 i la 2 sense publicitat, o amb el mínim de publicitat possible i ho trobo una cosa històrica, a l’alçada de Canal+ quan va aparèixer.
TV3, que va sempre de capdavantera i ultramoderna i sí, ja fa alguna que altra emissió sense talls, aquí s’ha quedat molt enrera. Ja es podrien posar a l’alçada de la televisió pública espanyola, no? Quatre canals sense publicitat, potser és demanar massa.

A mi de petit no m’agradava gens el futbol, ni veure’l ni jugar-hi. Potser perquè no n’he sabut mai o perquè a casa meva no es mirava ni es seguia cap equip, però d’uns anys ençà que sí, que me’l miro, a èpoques corrent per no fer tard a la prèvia, a voltes ignorant-lo completament, gaudint d’altres activitats.

Ahir vam anar a veure el Barça-Sevilla amb l’Oreo, tot compartint la mitja part amb Llime, què bé, que també tombava per allà. Un cop l’any, si es pot, s’ha d’anar al Camp Nou home, jo sempre ho he dit. Si fos gratis seria perfecte, pagar una mica és una bona inversió i gastar-s’hi un disbarat no se jo si pot arribar a valer la pena.

Ja hi ha posts ben bonics sobre el Barça del 2009, el de les Sis Copes, el que ho va guanyar tot, el mateix Barça que va compartir Eto’o i Ibrahimovic; poc més tinc jo a dir.

Rijkaard era tot un senyor i ara en Pep sembla la perfecció. Per a la temporada que ve però, la 2010-2011, què farà? Renovarà? Marxarà? Es farà càrrec de tot? Desapareixerà com qui no ha fet res?

Aquestes són les coses que ara mateix es pregunta molta gent. Xerrameca de bar, encontre d’amics, “què farà Guardiola?” Tot i així, sí, i com va dir ell mateix, el que de veritat preocupa la gent no crec que sigui això, sinó més aviat tenir un plat a taula, conservar la feina o lligar dissabte a la nit. El Barça ens fa reunir al bar, a casa d’algú, al casal del poble o fins i tot al Camp i en podem dir des de que no és més que un equip de futbol, fins que ens marca la vida.

Ahir part de la grada va xiular un jugador. “Som un”, deia Nike (naiki). Si xiules un jugador, xiules l’equip. Si xiules aquest equip, estàs xiulant l’equip d’en Pep, el de les Sis Copes, el que ens va fer somiar i va ser el millor de la història, just fa un parell de setmanes. Tenint en compte l’historial d’aquest equip, el Barça de Guardiola hauria de tenir un crèdit de quatre o cinc anys, crec jo. Quatre o cinc anys on no importessin els resultats, ni el joc, ni l’alineació, perquè ho vam tenir tot, vam tenir el que no ha tingut mai ningú, i això en dues setmanes no pot ser que es pugui oblidar.

Com que és així, com que en Josep Guardiola ho ha vist tota la vida i sap que no hi ha forma de fer-ho canviar, que a la mínima que els resultats es torcin passarà d’etern a xiulat, si al Juny diu que “feina feta” i que se’n va, que no s’estranyi ningú, perquè tot això que s’estalviarà.

Un equip de futbol
va ser el centre del món
I quin és el secret?
Es preguntava tothom.

Ja posats a dir coses: envejo el “you’ll never walk alone” del Liverpool, tot i que no la massa britànica pudenta d’alcohol després de passar tota la tarda al Pub. Envejo els sevillistes pel seu himne del centenari i als asturians pel tribut que Melendi va dedicar a la seva terra.

Jo, com a català i potser també com a culé, espero que algú ens faci un himne potent que puguem cantar amb orgull, alegria i gens de vergonya.

Fins llavors el Pep Sala, del qual no vull fer ni propaganda, només em semblarà un xupòpter panxut que té més cara que cul, i que per acabar-ho d’adobar s’ho curra ben poc.

· La major part de la gent que es neguiteja tot fent cua per comprar un bitllet, no perd el tren.

· Les colònies em senten bé. Torno més cansat, però millor del que vaig marxar.

· Em trobo una noia “Jo a tu et conec”. És d’algunes colònies, ha quedat amb altres noies que en teoria també conec. Arreglada i pintadeta com va, em mira de comiat de dalt a baix. Jo vinc de colònies, percebo desaprovació. No em preocupa en absolut.

· Aprendre la gramàtica no fa que la gent parli millor. O si?

· La noia de davant escolta el seu mp3. Jo podria estar escoltant el meu.

· Abans que se’m passin les ganes, vull anar a esquiar.

·Tinc ganes de fer moltes coses, més dels dies que tinc.

· És exactament el mateix fer-se la motxilla a Reus per anar de colònies que fer-la a la selva peruana per tornar a casa. O no?

· M’agrada escriure amb estilogràfica.

“Quan no puguis dormir, aprofita i escriu”. Evidentment, en JPP no anava en un tren de merda quan va dir això.