El meu món

Diumenge d’estiu, dia gos completament. Ja són quarts de nou del vespre… què fem per sopar? Avui amb l’ajut inestimable de la Júlia, la meva companya de pis, us proposem, com no, de fer pizza!
Però pizza de veritat, eh? Res de mentides aquí. Per si algú s’hi anima, us expliquem com ho fem!

1. Posem en un recipient ben gros farina, completament a ull (a internet hi trobareu les mesures, i tal i qual… però aquí anem bastant a “ojo de buen cubero”). Nosaltres la fem amb farina integral, però això va a gustos també… fins i tot es pot fer mig i mig, com vulgueu, mentre no sigui farina de reposteria.

2. Hi afegim sal

3. Hi afegim aigua, tot a ull i ho pastem

4. Hi tirem un raig d’oli, i ho seguim amassant

…i ja està! Ja tenim la massa feta, aquella que paguem a can Buittoni, però aquesta amb la meitat d’ingredients.

Escampem la massa per la safata de forn, mentre aquest ja es va escalfant a 220º

A sobre hi posem salsa de tomàquet, mozzarella, i el que ens agradi… o senzillament el que tinguem.

Evidentment i com fan a Telepizza, si sou dos o tres i no voleu els mateixos ingredients, per no barallar-vos podeu dividir la pizza en zones (ni pa ti ni pa mi) i tots contents. El cas és que hi hagi bé de formatge, això és el més important.

Un cop ben coberta la massa, amb orenga i el que faci falta, cap al forn! Que en menys d’un quart d’hora ja farà olor. Aquí també, cadascú s’ho fa a la seva manera… nosaltres recomanem fer primer la pizza des de baix, i gratinar els ingredients quan la base estigui ben feta.

Un cop cuita només cal tallar-la a trossos i bon profit! Que ja tenim el sopar del diumenge, i tampoc és que ens hi haguem escarrassat massa.

Ingredients i pressupost:

500 gr de farina integral: 0,39€ (n’hem fet servir la meitat)
200 gr de pernil dolç: 1,00€
200 gr Mozarella: 1,79€
250 gr de xampinyons: 1,29€

Total: 4,47€, que es poden arrodonir fins a cinc Euros contant el pebrot verd o el tomàquet fresc.

Res a comparar amb el nostre amic Dr. Oetker, a 2,80€ la pizza congelada (n’hauríem de comprar tres, 8,40€) o amb un momento redondo de Telepizza! Una pizza familiar, de la que som addictes de tant en tant, val 21,25€.

Doncs si! Ja ho tenim una més que encarrilat això… després de pensar-hi, de rumiar-ho, d’intentar-m’ho imaginar, ja està decidit i comprat.
Serginho Bourne se’n va, aquest cop, el més lluny possible!

Aquell viatge llunyà, allò que s’havia de fer algun dia, algun any sense tenir del tot clar quin, aquell viatge de pressupost tridimensional, aquella aventura antípoda arriba, casi casi segur segur, a finals del proper mes d’Agost!

Seran prop de quatre mesos de motxilla començant pel nord de la costa Est australiana, al refugi de la zona tropical, com un escull coral·lí, per anar viatjant cap al centre i el sud del territori aussie: tot d’immersions, caminades, reserves naturals, desert, mar i muntanya, cangurs i koalas, estrelles i postes de sol per acabar fent el salt a Nova Zelanda i el seu paisatge de pel·licula: cultura de mar, illa del Nord illa del sud; aventura maorí, la meca del kiwi.

També vol ser aquest viatge, que ho sapigueu, una petita redempció d’aquells sis mesos a Cambridge que mai vaig arribar a passar amb l’objectiu culminatori d’aconseguir el Proficiency. Quatre mesos tombant entre angloparlants bé han de treure el rovell de qualsevol idioma, bé han de revifar el més emotiu d’aquells petits peixos tropicals que guardo al meu interior. “On has après anglès?” M’han preguntat tantes vegades. A Reus, a Tarragona, tombant pel món. Mai he viscut a Anglaterra o als Estats Units, mai m’he arribat a acostumar a somiar en anglès i crec que ja va sent hora.

Aquest viatjot bé ha de donar per molt, si o no? De l’illa més gran a la més petita, de l’animal més extravagant al més comú, de la neu del cim fins el fons del mar i de la cultura més occidental a la més nadiva. L’aventura més llarga, el pressupost més exagerat, la més basta varietat de mitjans de transport i un ventall infinit de companys de viatge. Aquest any espero poder fer allò que serà, com dir-ho d’una altra manera, El Viatge.

Els detalls!

Dissabte 28 d’Agost

Singapore - Darwin - Cairns 20.25 - 08.05 del 30 d’Agost (9:40h) amb Jetstar

Tot plegat no ho entenc ni jo…

La tornada!

London - Barcelona 07.35 - 10.35 (2:00h) amb British Airways

Tot plegat per 1.610€ i tramitat per Onix Tours, S.A., al carrer Pau Claris de Barcelona.

Molt em penso que mai havia pagat una cosa tan cara jo… Podria haver rebaixat uns Euros afegint-hi escales, volant amb una companyia més cutre o tornant el dia de Nadal, però tot i així ja m’està bé…

Bitllet d’avió apart, espero tenir un pressupost de casi 7.000€, que encara que repartits per 117 dies de viatge poden sonar a una pasta gansa com per viatjar com Rockefeller, després de comprar el vol Australia-Nova Zelanda (encara pendent) i una setmana d’immersions a tope segur que ho veuré molt diferent. Tot i així, al final sempre m’acabo adaptant sense problemes al pressupost que tingui.

Normalment no ho mencionaria, però entre els vols d’anada i tornada m’hi anuncien Boeings 737-800, 747-400 i Airbus A320-100/200 i A380-800! Jo fins que no el vegi no m’ho creuré, però em fa il·lusió, ves.

- “I què hi faràs?” - Ja em pregunta la gent.
Se m’il·luminen els ulls, i somric com a resposta.

En seguirem parlant.

El Sol, les ombres, la lluna i les estrelles. Cadascú de nosaltres, tant de gran com de petit, s’ha quedat embadalit alguna vegada tot mirant una posta de sol o la lluna plena, s’ha encuriosit amb la pròpia ombra o ha perdut la noció del temps davant un cel replè d’estrelles, en una nit clara.

Motius per descobrir el cel de nit amb els infants i joves

Totes les cultures s’han dedicat des de sempre a l’observació del cel durant la nit i cadascú l’ha interpretat a la seva manera: L’Óssa Major a la Grècia clàssica (l’Ursa Major) era també una óssa pels hebreus i la majoria de nord-americans, cadascú justificant d’una forma o altra la seva llarga cua. Per contra, va ser una caravana pels àrabs, set bous de tir pels romans, una llitera que portava un home malalt per alguns nadius nord-americans, un lloro a la cultura Maia, set homes savis pels hindús, la cuixa i pota d’un brau pels egipcis o fins i tot el carruatge d’alguna eminència a l’antiga Xina.
Avui en dia ha passat a ser un cullerot als EUA i l’Amèrica llatina, una arada a Anglaterra, una paella al sud de França i un carro, gran, que és com l’anomenem nosaltres.

Estrelles que es fuguen, es disparen, cauen o regalimen. En cada idioma seran descrites d’una forma diferent però amb desig o sense, la il·lusió al veure’n una és sempre la mateixa.

Introduint els nostres infants al món de l’Astronomia, a l’igual que si ho fem amb nosaltres mateixos, els convidarem a mirar més enllà del fanal de ciutat que no els deixa veure el cel, sempre abans admirat.
Això els farà:

· retornar als seus orígens
· afinar el sentit de l’orientació
· gaudir doblement d’un espectacle natural
· prendre consciència del nostre lloc a l’univers, amb completa naturalitat i molta humilitat, en redescobrir el poc que som entre tanta immensitat.

Com fer una vetllada d’estels, recomanacions per a l’observació

· Buscarem un lloc elevat, per tenir camp de visió i que estigui allunyat de la contaminació lumínica i atmosfèrica. Si el que volem és veure estrelles, millor que no hi hagi lluna (Lluna Nova).
· Hem de tenir un discurs preparat amb antelació. Ser concrets. Consultarem abans el planisferi per saber quines constel·lacions podrem veure i buscarem també en webs o planetaris quins planetes podrem distingir. Una llanterna potent que pugui fer de punter ajudarà molt a l’hora d’indicar les diferents estrelles.
· Com en totes les activitats a l’aire lliure, haurem de consultar la previsió meteorològica per la nit de la data prevista.
· Sobretot amb petits, hauran d’estar ja habituats a les activitats de nit (que no passin por) i a mantenir el silenci.
· Dedicarem un mínim de vint minuts a que la vista s’adapti a la foscor i no durem masses llanternes, ja que si alguna ens enlluerna haurem de tornar a començar. Si decidim que en porti tothom, folrarem les lots amb paper de cel·lofana vermell. Aquesta mesura apart de pràctica, ajudarà a començar l’activitat de forma divertida.
· Tindrem en compte la comoditat dels participants, tant grans com petits: si som a l’hivern farem que tothom vagi ben abrigat, que el fred no els distregui l’atenció . Hauran d’estar asseguts i recollits. A l’estiu pot ser que també ens haguem d’abrigar i utilitzarem a més aïllants tèrmics per jeure durant l’observació, que bé pot acabar en bivac.
· És difícil distingir una constel·lació si no l’hem vista mai abans. Per això són molt importants les activitats prèvies com jocs o tallers, on els participants s’hauran familiaritzat amb el cel que veuran a la nit i les formes que agafen les agrupacions d’estrelles, tot motivant-se.

QUÈ PODEM OBSERVAR?

Les estrelles

L’estrella més propera que podem veure és el Sol, que no ens deixa veure la resta i de la qual ens arriba fins i tot la calor.
Un cop post, veurem en el cel tot d’estrelles fent pampallugues. Aquest centelleig no és fenomen propi de les estrelles sinó un efecte òptic produït per la nostra atmosfera, a l’arribar els punts de llum des de tan lluny. Les estrelles poden ser d’un to blavós i blanc a grogues i ataronjades o vermelles, segons la temperatura a la seva superfície. El color també ens ajuda a saber l’edat de l’estrella: les blaves són més joves i les vermelles més velles tot i que si no ens ho diuen, no ens n’acostumem a adonar, que són de colors. En veiem de més grans i de més petites, depenent de la seva grandària i de la distància a la que es troben de nosaltres.
Oblideu-vos-en d’aprendre les constel·lacions deixant de banda els noms de les estrelles, perquè seran la majoria de vegades estrelles soltes el que veurem. Les més fàcils d’observar són:

· Tot l’any
Polaris, de l’Óssa Menor, blanca
Dubhe i Merak Óssa Major

· A l’hivern
Sirius, del Gos Major, blanc-blava
Betelgueuse d’Orió, vermella
Rigel d’Orió, blava
Aldebaran de Taure, vermella
Capella del Cotxer
Polux i Castor dels Bessons

· A la primavera
Regulus del Lleó
Spica de Verge
Arcturus de Bover

· A l’Estiu
Triangle d’Estiu: Deneb del Cigne, Alatir de l’Àliga i Vega de la Lira
Antares d’Escorpí

· A la tardor
Algol de Perseu
El Quadrat de Pegàs

Els Planetes

Els planetes estan molt més a prop de nosaltres que les estrelles i es veuen més grans. Per això, a la llum que ens arriba no l’afecta l’atmosfera i els veurem sempre com un punt de llum fix, sense tremolor ni pampallugues.
Amb un telescopi o fins i tot uns binocles podrem veure tots els planetes, tot i que per començar podrem provar a distingir a ull nu Venus, Mart, Júpiter i Saturn.

Venus és el planeta més lluminós i el segon objecte natural més brillant del firmament nocturn després de la Lluna. Com que està molt a prop del sol sempre que el vegem serà just abans que aquest surti, a l’Est, o després de la posta, a ponent. La ISS, l’Estació Espacial Internacional, quan és visible té la mateixa brillantor.

Mart és conegut com a Planeta Roig i el veurem completament ataronjat, encara que només es pot veure cada dos anys, ja que la seva translació dura el doble que la de la Terra.

Júpiter i Saturn són els planetes més grans del Sistema Solar i es veuen clarament durant molts mesos. Amb uns binocles o un telescopi de més de 114mm podrem veure els quatre satèl·lits més grans que té Júpiter, les llunes de Galileu i amb sort alguns equadors i la taca vermella. Observar Saturn és una experiència difícilment oblidable: la claredat dels seus anells i observar la divisió de Cassini (espai entre anells) és quelcom a 1400 milions de Km.
Amb la nova definició de planeta el sistema solar ha canviat una mica la seva configuració, amb la consideració dels planetes nans Plutó, Ceres, Eris, Sedna, etc.

La Lluna

El nostre planeta només té un satèl·lit natural, que és la Lluna, i posada sobre la superfície terrestre la seva àrea vindria a ocupar l’equivalent als Estats Units d’Amèrica.
La Lluna gira al voltant de la Terra aproximadament cada vint-i-vuit dies, que és el que dura també la seva rotació. Això fa que en veiem sempre la mateixa cara i que l’hemisferi posterior no quedi mai a la vista.

La Lluna és l’objecte més brillant del cel després del Sol. La podem observar a ull nu, encara que és molt interessant amb un telescopi o uns binocles i un mapa de la lluna, poder anar reconeixent els cràters i mars o fer dibuixos de la seva superfície. En Lluna Plena quasi bé no hi ha ombres, cosa que dificulta l’observació, però per contra es veu la Lluna en la seva totalitat. Encara que sigui molt bonica d’observar, pot dificultar l’observació de les constel·lacions.

La translació llunar fa que, vista des de la Terra, la Lluna es pongui cada dia cinquanta-cinc minuts més tard que el dia anterior i així es van succeïnt les fases de la Lluna, que són quatre: Lluna Nova, quan aquesta coincideix amb la trajectòria del Sol i per això no la podem veure, ja que aquest ens enlluerna. L’endemà en veurem, durant cinquanta-cinc minuts, una línia molt fina en forma de D, ja que la franja iluminada apunta cap al sol ja post; sis dies més tard estarà la Lluna en Quart Creixent, quan veurem des de la Terra mig hemisferi il·luminat i cada dia seguirà sortint cinquanta-cinc minuts més tard fins arribar a la Lluna Plena, quan està més allunyada del Sol i la Terra queda entre tots dos. A partir d’aquí ja no veurem la Lluna “perseguint” el Sol, sinó el Sol que cada dia s’acostarà més a la Lluna. La Lluna es començarà a enfosquir progressivament per la dreta, agafant forma de C i d’aquí que diguem que la Lluna és mentidera: quan estigui Creixent tindrà forma de D i quan minvi (decreixi) tindrà forma de C. Tres setmanes després de la Lluna Nova estarà en Quart Minvant, quan no poguem veure la meitat de la dreta i una setmana més tard, passats els 28 dies aproximats tornarà a coincidir amb la trajectòria del Sol, tornant a estar Nova.

Tot plegat pot semblar molt complicat, però només cal seguir les fases de la lluna amb un calendari i acostumar-se a buscar-la tant de dia com de nit… i no només quan ens hi topem de sobte ja fosc i la veiem recent sortida, tota plena.

Lluna Creixent del passat 16 de Maig, dos dies després de la Lluna Nova.
S’hi distingeix Venus, només visible sense la presència del Sol.

Nebuloses

Les Nebuloses són núvols de gas i pols dins les galàxies i poden ser entre elles molt diferents. Són el que anomenem fàbriques d’estrelles. Les estrelles, fins i tot el Nostre Sistema Solar van néixer probablement d’una Nebulosa i per això se’ls hi dóna molta importància. Es fàcil d’observar, amb uns binocles, la nebulosa del cinturó d’Orió.

Estrelles Dobles

Són un parell d’estrelles que estan tan pròximes l’una de l’altra que des de la Terra poden arribar a passar per una de sola. Pot ser que sigui només un efecte òptic i que en realitat estiguin molt separades l’una de l’altra (dobles òptiques) o que estiguin unides per la gravetat, rotant l’una al voltant de l’altra (dobles físiques). També es poden anomenar Estrella Múltiple. L’Estrella Doble més popular són probablement Mizar i Alcor, a la cua de l’Óssa Major, fenomen utilitzat antigament com a prova de visió.

Cúmuls Estel·lars

Els Cúmuls Estel·lars es van formar de la mateixa Nebulosa, com les Estrelles Dobles, però en aquest cas se’n van formar centenars o milers, difícilment visibles sense un telescopi. Les més conegudes són les Plèiades, a la constel·lació del Taure, també conegudes com les Set Germanes o Subaru, en japonès.

Galàxies

Són enormes cúmuls d’estrelles, planetes, gas i pols. El nostre Sistema Solar pertany a la Via Làctea, a l’igual que totes les estrelles que veiem al cel, tant a simple vista com amb telescopi. Amb l’ajut d’uns binocles i sobre la constel.lació d’Andròmeda (tardor), podrem cercar la galàxia d’Andròmeda, l’objecte més llunyà que podem observar amb facilitat.

Constel·lacions

El cel està dividit en regions que prenen el nom d’una agrupació d’estrelles, d’una constel·lació. En el món occidental s’han mantingut les constel·lacions de l’antiga Grècia, 88 en total i les dividim en els hemisferis Nord i Sud.
Sovint costa entendre perquè ens hem d’imaginar segons què tot mirant els dibuixos que semblen fer les estrelles al ser unides entre sí, però s’ha de pensar que són interpretacions amb dos mil anys d’antiguitat i que s’han de conèixer (o reconèixer) amb un nom concret, encara que al que els grecs van anomenar Lleó, a nosaltres ens sembli més un penjador de roba o un ratolí.

Quines estrelles veiem tot l’any? – Les Constel·lacions Circumpolars

Si allarguéssim l’imaginari eix de la Terra cap a l’infinit des del Pol Nord, veuríem que aquest apunta directament a un punt, el Nord Celeste, i molt a prop hi ha una estrella en concret. És l’Estrella Polar (Polaris) i és per això que ens indica el Nord, perquè es troba just damunt del Pol. Al girar la Terra sobre el seu eix, produeix l’efecte que l’estrella Polar es queda quieta, mentre tota la resta giren al seu voltant. És el moviment aparent de les estrelles.

L’Estrella Polar és la punta de l’Óssa Menor o Carro Petit. Les Constel·lacions situades al voltant d’aquest Pol Celeste s’anomenen per això mateix Circumpolars i són l’Óssa Major (o Carro Gran), el Drac, Cassiopea i Cefeu. Normalment aquests noms els trobarem sempre escrits en llatí, prou similar: Ursa Minor, Ursa Major, Draco, Cassiopeia i Cepheus.

L’Estrella Polar no és la que més brilla en el nostre cel (ho és Sirius en primer lloc, de l’hemisferi Sud i Arcturus, del Nord) i l’Óssa Menor costa bastant de trobar. Per això, haurem d’aprendre a localitzar altres constel·lacions més distingibles i a partir d’elles trobar la Polar. Per fer-ho, l’Óssa Major serà la nostra guia.

Aquestes constel·lacions són les úniques que podrem veure totes les nits de l’any i la resta només seran visibles durant uns mesos, quan es vegin des de la part nocturna de la Terra. D’aquí que cada estació meteorològica tingui el seu Cel de Nit, ja que de dia el Sol no ens les deixaria veure i només en el cas d’assistir a un Eclipsi de Sol total, veuríem les constel·lacions de l’estació contrària a la que estem.

Els signes del Zodíac

L’Eclíptica és el pla imaginari del Sistema Solar on es troba el Sol i tots els planetes. Això vist des de la Terra es tradueix en que el recorregut que fa el sol de dia, el segueixen els planetes en el cel de nit. Els Grecs van dividir el total d’aquest tros de cel en dotze parts iguals i a cadascuna d’aquestes parts li va correspondre una constel·lació, un signe del zodíac.

El signe del zodíac al que pertanyem ve donat perquè el dia que vam néixer, el Sol passava per la nostra constel·lació al migdia.

Part d’aquest post, escrit per Sergi Ortiz i Pere Vives, va ser publicat en forma d’article a la revista estris número 171 (gener-febrer 2010) i traduït al castellà a la revista monitor educador número 138 (Març-Abril 2010).

Astro links! i tallers diversos

Skymaps - Podem imprimir el cel de nit que es veu cada mes a l’hemisferi Nord, a l’Hemisferi Sud i a l’Equador.

Stellarium - Un planetari que ens podem descarregar directament de la xarxa! Amb els cursors, el Re i AvPg i una mica de dedicació podrem veure el cel de nit i de dia, en qualsevol moment i des de qualsevol lloc.

Solar Views - Tot sobre el sistema solar

NASA Images - Especialistes en fer fotos i videos des d’allà fora

ESO - European Southern Observatory - Més fotos i més de tot

Manual didàctic per a educació primària i secundària, aprofitant el 400 aniversari de les primeres observacions de Galileu a través de lents.

Agrupació Astronòmica de Sabadell - Astronomia per a infants

La pàgina escolta d’en Jou - Un crac, en Jou

Astroseu - Part 1 del Curs d’Iniciació a l’Astronomia fet pel Gustavo (bon altre crac), de l’Associació Astronòmica de La Seu d’Urgell.

El Cielo del Mes - De cursos d’iniciació a l’Astronomia en tenim molts al nostre abast, eh? Només cal anar llegint i no deixar-se impressionar pels esquemes.

Una mostra de com és cada constel·lació del Zodíac

Star Globe - Les contel·lacions en un poliedre

Icosaedres de llunes i planetes

Planisferi Celeste d’en Jouscout

Planisferi Celeste educa-ciencia

I encara podríem afegir-hi rellotges de Sol, Astrolabis, Nocturlabis, Brúixoles, hitòries mitològiques, dades sobre els planetes i les estrelles i un llarg etcètera. Si algú pot aportar algun link que ens pugui interessar no us talleu un pèl, eh? El podeu afegir als comentaris!

Turisme Estel·lar

· Sopars amb estrelles a l’Observatori Fabra

· Centre d’Observació de l’Univers a Àger, al Parc Astronòmic del Montsec.

· Pic du midi - A La Mongie, al Pirineu francès.
Jo no hi he estat mai però pinta molt bé.

Una vegada més, qualsevol altra proposta és benvinguda!

Dotzena edició de la cursa Bombers i segona per en Giacomo, Llime i jo mateix. 10 kms dominicals per Barcelona que jo volia fer en 45 minuts així com qui no vol, per rebaixar en tres el temps d’ara fa un any, i que he acabat fent en quaranta-cinc i mig, a una mitja de quatre minuts i mig per quilòmetre. Posats a córrer i a córrer curses d’aquestes, fixar-se en quant trigues a córrer cada quilòmetre acaba sent inevitable.

Tot plegat queda en un bon matí, la satisfacció del resultat després d’un hivern corrent amb vent i fred, descobrint Montjuïc amunt i avall, baixar pel bosc a les fosques tot seguint l’entrenament d’una web i al final, veure que ho hem fet millor que l’any anterior. I quin patir, eh? Que ningú es pensi que és una passejada això, que per fer el ronso he anat amb l’esmorzar a la boca de l’estómac tota l’estona, he tingut mal a l’espatlla dreta i quan faltava un quilòmetre em pensava que plegava allà mateix… que no podia més. Al final surten forces de no se sap on, i s’acaba creuant la meta. I com prova això. Com diu Llimoneti, senten millor les agulletes que la ressaca.

He pensat que tant de benestar bé es mereixia un post, i és que últimament no dedico gens de temps al meu estimat bloc, i casi casi ni a internet. He de dir que, com l’anar a córrer, l’absència d’internet em prova força bé, ja que inevitablement faig llavors altres coses.

Sergi2511 va ser una forma de tenir un correu que no estés ocupat,
i així, sergi2511 sóc jo al Messenger.
Sergi 2511 és hotmail, i és gmail.
Sergi2511 és Skype, i una drecera per trobar-me al Facebook.
Sergi2511 serà també doncs, a partir d’ara, aquest bloc.

Parlant d’aquest bloc:

És el meu món un bloc personal, de crítica i de reflexió. És un bloc de vivències, de literatura i de viatges. Un bloc de curiositats i recomanacions. Podria ser, és la pregunta, que escrigui aquest bloc amb una personalitat que no és la meva, amb una falsa aparença?

Jo crec que no. Em puc censurar a l’hora d’escriure, puc obviar alguns pensaments per superficials o fins i tot no entrar en segons quins temes per por de ferir sensibilitats. Tot i així, crec que és un bloc ben honest, farcit de sinceritat, que ja va cap al seu tercer any d’història.

Això sí, crec que se’m pot llegir de moltes maneres diferents, i que tot llegint hom es pot fer una idea de qui escriu que no té perquè correspondre amb la realitat. Tant si com no, a voltes més i a voltes menys, seguirem escrivint, que m’agrada molt.

Ric! Els teus comentaris, alimenten aquest bloc.