(des)ubiCAT

Cinema, educació, economia i tot el què hi vulgueu aportar

Arxius per 'Cinema' Categoria

El Llibre Negre / Zwartboek

Enviat per figueres el dia 13th Febrer 2007

Interessant coproducció europea (Holanda, Regne Unit i Alemanya) sobre l’experiència d’una noia jueva durant la II Guerra Mundial. Després de presenciar com els seus pares, juntament amb molts d’altres jueus, són venguts a la seva sort i assassinats pels nazis, s’enrola a la Resistència holandesa. Farà d’espia i amant d’un general alemany, alhora que s’acaba enamorant d’aquest. No us explicaré el final de la pel·lícula, perquè us recomano que l’aneu a veure. I no patiu, doncs les 2 hores i mitja de durada són prou amenes.

El Libro Negro

En un anàlisi més profund del film, podem veure que la traïció n’és l’element preponderant. Es traeix per ideals, es traeix per amor i, sobretot, es traiex per diners. En aquesta pel·lícula pocs se’n salven. Ho transmet brillantment una sentència del film: “En aquests moments, no et pots fiar de ningú”. Interessant que la persona que la pronuncia sigui una persona que inspira molta confiança i, tanmateix, sigui la més perversa de totes. Aquest tipus de persones es valen de la confiança que inspiren, ho saben i se n’aprofiten. I la resta, com a ingenus, cauen (caiem) en els seus paranys. Això no implica, com a norma general, que no et puguis refiar de ningú, que no puguis confiar en el pròxim. La confiança entre les persones és, i ha estat al llarg de la història, un element que ha jugat a favor del progrés i de la civilització. Però no es pot caure en la ingenuïtat, s’ha de tenir en compte que cadascú té els seus interessos, i que molta gent (per sort no tothom, ni molt menys) s’aprofitarà d’una altra persona si això li reporta algun benefici, ja sigui econòmic, personal o de qualsevol índole. Lluitar contra això seria lluitar contra la pròpia naturalesa humana, ens agradi o no.

Dins de Cinema | 1 comentari »

En Busca de la Felicitat, una utopía?

Enviat per figueres el dia 11th Febrer 2007

Qui no busca la felicitat? La pròpia, la de la seva gent? Més o menys aquest és un objectiu que tota persona té en algun moment de la seva vida. Aquest film, protagonitzat pel nominat a millor actor masculí als Òscars’07, Will Smith, gira en torn a la felicitat i a com una persona ha de lluitar per aconseguir-la. Abans de centrar-nos en aquest punt, voldria esmentar el brillant paper de Will Smith, que s’allunya ja definitivament de papers més còmics, com a Men in Black I i II, per reivindicar-se com a actor dramàtic i sense un gènere predeterminat.

En Busca De La Felicidad

Ara si. Entrem en matèria: la felicitat. Com a punt de partida, hem de constatar que la felicitat buscada en la pel·lícula és una felicitat esbiaixada, centrada només en l’èxit econòmic, laboral i social. En obtenir un status. La felicitat que persegueix Chris Gardner (W. Smith) és aquella que ell veu en els rostres de la gent que surt de treballar de la Borsa: somriures radiants, cotxes esportius, etc. No obstant, el film transmet alhora un fort esperit de superació, un optimisme brutal, una alta autoconfiança. En això es basa l’American Dream, el conegut somni americà. I en això es basa aquesta pel·lícula. Relata la vida de Chris Gardner, un intel·ligent noi que no ha tingut sort, però no s’ha rendit davant les adversitats, i conjugant unes fortes ganes de treball i millora amb certes dots i habilitats, que no títols universitaris, ha aconseguit allò que s’ha proposat a la vida.

En Busca De La Felicidad 2

De la mateixa manera que et deixa una sensació de que tot es pot aconseguir, que només s’ha de lluitar per un somni i aquest pot estar a l’abast de la mà, la pel·lícula et fa tocar de peus a terra, i et torna a la crua realitat: no només pot ser un llarg camí d’espines, que només els més valerosos són capaços de fer, sinó que a la vida hi ha molta gent que no ha tingut sort, que no ha tingut la oportunitat de ser feliç. Veure com els homeless (sense sostre) es barallen per un matalàs per una sola nit, per a l’endemà tornar a la cua de l’alberg; i veure com una persona del teu entorn pot, més ben dit, ha de passar per aquest tràngol, et fa adonar que tothom és vulnerable, que a la més mínima tot el que creies que era intocable i (semi)perfecte es pot tornar en un malson. Per això val la pena tenir consciència de la sort que té cadascú, destacant els bons moments i les bones persones que hi ha al teu voltant, i minimitzant els problemes i maldecaps que en el fons sempre tenen solució.

Dins de Cinema | 2 comentaris »

Apocalypto

Enviat per figueres el dia 8th Febrer 2007

Ahir vaig tenir la oportunitat de gaudir i patir, a parts iguals, en veure aquesta pel·lícula de Mel Gibson al cinema. Costa creure que hagi existit mai cap civilització amb una concepció de la violència tan elevada com la maia. De fet, el rigor històric del film és més que dubtós, doncs s’han exagerat brutalment escenes violentes i sanguinàries, només per mantenir un ritme trepidant i tenir l’espectador més expectant que res més.

Apocalypto
Deixant de banda la qualitat del film, que considero força elevada en certs aspectes (originalitat; aposta personal de Gibson, productor i director, de risc econòmic elevat; escenaris i realització força bons; actors i idioma totalment autòctons, fidels al plantejament de la pel·lícula) voldria destacar una crítica que vaig fer-me al sortir del cinema: com pot ser que tot desenvolupament humà, ja sigui a nivell econòmic, tecnològic, social o cultural, hagi tingut repercussions negatives per algun altre ésser humà? Com pot ser que tota la història s’hagi escrit amb la sang d’algun poble? És que l’ésser humà no pot evolucionar sense malmetre altres éssers humans? És a dir, en tot moment de la història en què hi ha hagut alguna gran civilització, més desenvolupada econòmicament, aquesta ha hagut de causar algun perjudici en altres humans, ja sigui a nivell individual, de poble, de raça, d’ètnia o de col·lectiu social. L’home i la dona han crescut aprofitant-se d’alguna manera dels seus iguals. És igual el moment, ja sigui l’època maia, com en el film, com la Revolució Industrial (indubtablement bona pel col·lectiu, però dolenta pel mal causat a molts treballadors), o les Guerres Mundials, o el colonialisme, o l’Imperi Romà. Però, de fet, no sé perquè m’extranyo… “l’home és un llop per a l’home” tal i com deia Thomas Hobbes, i sense caure en catastrofismes inútils, crec que tampoc estava tan equivocat.

Apocalypto 2

Dins de Cinema | 2 comentaris »

Cinema crític?

Enviat per figueres el dia 5th Febrer 2007

Avui va de cinema. No sé què busqueu vosaltres quan aneu al cinema o bé quan llogueu un dvd o mireu la televisió. Pot ser que sigui un mer passatemps, és a dir, a tots ens agrada de tant en tant “apalancar-nos” al sofà i rebre imatges i imatges, sense haver de parar-te un moment a pensar el significat real d’allò que veus. Tanmateix, i sense que sigui més o menys respectable, hi ha altres opcions, com podria ser el fet de veure una pel·lícula i pensar en què vol dir realment, quin és el propòsit del director/guionista, què vol aconseguir. Una crítica, una reflexió, un canvi d’actituts, o només pretén fer-se un lloc a la glòria i optar per un Globus d’Or, un Goya o un Oscar? O tot alhora? És lícit que així sigui, faltaria més. Sense ànim de ser exhaustiu, us presento una llista de pel·lícules que, en la meva opinió, són entretingudes i alhora poden fer-te pensar.

Cinderella Man Gladiator Hotel Rwanda Ciudad De Dios Una Verdad Incómoda Una Historia De Violencia Diarios De Una Motocicleta El Señor De La Guerra GAL Collateral Syriana Cold Mountain Maria Llena Eres De Gracia El Show De Truman Crash 16 Calles Good Night And Good Luck Tsotsi Dos Hermanos El Hundimiento

(Cada imatge et porta a una web en castellà sobre la pel·lícula) OBJECTIU: poder tenir un directori com aquells en la nostra llengüa.

Dins de Cinema | 1 comentari »