Comenta.cat

Interessant coproducció europea (Holanda, Regne Unit i Alemanya) sobre l’experiència d’una noia jueva durant la II Guerra Mundial. Després de presenciar com els seus pares, juntament amb molts d’altres jueus, són venguts a la seva sort i assassinats pels nazis, s’enrola a la Resistència holandesa. Farà d’espia i amant d’un general alemany, alhora que s’acaba enamorant d’aquest. No us explicaré el final de la pel·lícula, perquè us recomano que l’aneu a veure. I no patiu, doncs les 2 hores i mitja de durada són prou amenes.

En un anàlisi més profund del film, podem veure que la traïció n’és l’element preponderant. Es traeix per ideals, es traeix per amor i, sobretot, es traiex per diners. En aquesta pel·lícula pocs se’n salven. Ho transmet brillantment una sentència del film: “En aquests moments, no et pots fiar de ningú”. Interessant que la persona que la pronuncia sigui una persona que inspira molta confiança i, tanmateix, sigui la més perversa de totes. Aquest tipus de persones es valen de la confiança que inspiren, ho saben i se n’aprofiten. I la resta, com a ingenus, cauen (caiem) en els seus paranys. Això no implica, com a norma general, que no et puguis refiar de ningú, que no puguis confiar en el pròxim. La confiança entre les persones és, i ha estat al llarg de la història, un element que ha jugat a favor del progrés i de la civilització. Però no es pot caure en la ingenuïtat, s’ha de tenir en compte que cadascú té els seus interessos, i que molta gent (per sort no tothom, ni molt menys) s’aprofitarà d’una altra persona si això li reporta algun benefici, ja sigui econòmic, personal o de qualsevol índole. Lluitar contra això seria lluitar contra la pròpia naturalesa humana, ens agradi o no.