(des)ubiCAT

Cinema, educació, economia i tot el què hi vulgueu aportar

En Busca de la Felicitat, una utopía?

Enviat per figueres el dia Febrer 11th, 2007

Qui no busca la felicitat? La pròpia, la de la seva gent? Més o menys aquest és un objectiu que tota persona té en algun moment de la seva vida. Aquest film, protagonitzat pel nominat a millor actor masculí als Òscars’07, Will Smith, gira en torn a la felicitat i a com una persona ha de lluitar per aconseguir-la. Abans de centrar-nos en aquest punt, voldria esmentar el brillant paper de Will Smith, que s’allunya ja definitivament de papers més còmics, com a Men in Black I i II, per reivindicar-se com a actor dramàtic i sense un gènere predeterminat.

En Busca De La Felicidad

Ara si. Entrem en matèria: la felicitat. Com a punt de partida, hem de constatar que la felicitat buscada en la pel·lícula és una felicitat esbiaixada, centrada només en l’èxit econòmic, laboral i social. En obtenir un status. La felicitat que persegueix Chris Gardner (W. Smith) és aquella que ell veu en els rostres de la gent que surt de treballar de la Borsa: somriures radiants, cotxes esportius, etc. No obstant, el film transmet alhora un fort esperit de superació, un optimisme brutal, una alta autoconfiança. En això es basa l’American Dream, el conegut somni americà. I en això es basa aquesta pel·lícula. Relata la vida de Chris Gardner, un intel·ligent noi que no ha tingut sort, però no s’ha rendit davant les adversitats, i conjugant unes fortes ganes de treball i millora amb certes dots i habilitats, que no títols universitaris, ha aconseguit allò que s’ha proposat a la vida.

En Busca De La Felicidad 2

De la mateixa manera que et deixa una sensació de que tot es pot aconseguir, que només s’ha de lluitar per un somni i aquest pot estar a l’abast de la mà, la pel·lícula et fa tocar de peus a terra, i et torna a la crua realitat: no només pot ser un llarg camí d’espines, que només els més valerosos són capaços de fer, sinó que a la vida hi ha molta gent que no ha tingut sort, que no ha tingut la oportunitat de ser feliç. Veure com els homeless (sense sostre) es barallen per un matalàs per una sola nit, per a l’endemà tornar a la cua de l’alberg; i veure com una persona del teu entorn pot, més ben dit, ha de passar per aquest tràngol, et fa adonar que tothom és vulnerable, que a la més mínima tot el que creies que era intocable i (semi)perfecte es pot tornar en un malson. Per això val la pena tenir consciència de la sort que té cadascú, destacant els bons moments i les bones persones que hi ha al teu voltant, i minimitzant els problemes i maldecaps que en el fons sempre tenen solució.

2 comentaris per “En Busca de la Felicitat, una utopía?”

  1. Roger Diu:

    No deixa de ser curiós que, massa poques vegades, l’èxit econòmic i social (aquest que ara sembla l’únic i major) va en relació directa amb els esforços i capacitats de cadascú, però sí amb allò que han pogut heretar dels seus pares o de cops de sort que han sabut aprofitar. No crec que un corredor de la borsa treballi i suï tant com un miner, quan la recompensa és altament diferent. Les enquestes oficials diuen que els directius de les empreses espanyoles cobren, de mitjana, 4 vergades més que els seus empleats (només comptant allò que declaren; és a dir, sense atendre a diners en negre o en espècies). És això lògic?
    Sí, ja ho sé, els diners no fan la felicitat… però ajuden a comprar-la!

  2. figueres Diu:

    Tota la raó del món, Roger. Hi ha moltíssima gent en aquest món que ha treballat molt dur, suant cada dia el seu plat a taula, i en canvi no han vist recompensat tot el seu esforç. La sort, el “estar en el lloc indicat en el moment indicat”, o el conèixer a tal o a qual, massa cops marquen una distància insalvable.

Deixa un comentari

XHTML: Pots fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>